Els carrers de l’Eixample si manessin els nens: tirolines als xamfrans

Barcelona"Un tobogan, li falta un tobogan", canten els Zoo. I els nens i nenes de l'Eixample de Barcelona, que comparteixen el diagnòstic –sempre va bé un tobogan–, hi sumen una tirolina i potser un camp de futbol i una pista de bàsquet. I un camí de flors. I una font molt gran on fer jocs d'aigua. Però, sobretot, una tirolina. No estan parlant de cap casa de gent rica, sinó de què voldrien trobar als carrers del seu barri aprofitant que algú els ha demanat l'opinió. El procés participatiu per acabar de definir com haurien de ser els nous carrers i xamfrans de l'Eixample en el marc del projecte de la gran superilla ha entrat aquests dies a dues escoles i un institut del districte per sentir la veu dels més petits. O no tan petits, perquè la dinàmica, a l'escola Joan Miró, s'ha fet aquesta setmana amb els més grans del centre: els alumnes de les dues classes de sisè de primària. "Què us agradaria que hi hagués als xamfrans?", se'ls demana.

Vistes les maquetes de paper que han presentat i els elements que hi han dibuixat, no hi ha dubtes que les places que es preveu dibuixar als encreuaments dels futurs carrers pacificats haurien de tenir segur elements per al joc infantil... I que la reina és la tirolina. També hi ha qui ocupa tot l'espai amb una gran pista de bàsquet, una proposta que se situa a anys llum dels quatre dibuixos que van presentar els equips d'arquitectes seleccionats per fer els dissenys de les primeres quatre places, on la vegetació i els bancs eren els grans protagonistes de l'espai central. A l'aula, algú hi ha dibuixat un estanc i algú una gran estanteria de llibres per compartir i fins i tot una casa refugi per acollir la gent que viu al carrer. I algú insisteix que a Barcelona costa molt trobar-hi una tirolina divertida. Que "no n'hi ha de prou grans".

La tècnica de participació que segueix la sessió, l'Anna Sànchez, assegura que totes les propostes que surtin del debat se sumaran a les conclusions del procés i que es tindran en compte, com també les conclusions de les marxes exploratòries amb dones o les sessions amb comerciants. Seria just, doncs, que algú comencés a pensar en quin punt de les cruïlles s'ubicarà la tirolina. "El joc infantil hi tindrà un paper destacat", confirma la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, sense detallar si serà en forma de tirolina, i després de lamentar que "durant massa anys" s'ha exclòs la canalla de la definició de com han de ser els espais públics. Les obres dels quatre primers eixos i les quatre primeres places haurien de començar a l'estiu a Consell de Cent i tres vies que el creuen: Rocafort, Girona i Borrell.

A l'escola Joan Miró l'activitat ha començat amb la constatació que el que sí que hi ha als carrers de l'Eixample són massa cotxes. Per evidenciar-ho, el dinamitzador ofereix guixos a la canalla perquè aprofitin que el pati on es troben té aproximadament la mateixa amplada que un carrer tipus del barri i hi representin com es reparteix l'espai. El primer que hi apareix és la vorera amb els arbres i ràpidament els cotxes omplint la calçada fins que algú detecta que s'hi ha de, també, posar un carril bici, encara que a Entença, el carrer que dona a l'escola, no en té.

"Hi cabem tots en fila índia a la vorera?", els pregunta el dinamitzador. I la demostració pràctica demostra que, a molt estirar, hi caben una desena de nens i nenes. "I si hi sumem les dues voreres?" Una desena més. Però són 50. "I si agafem l'espai del trànsit". Ara sí: demostració pràctica del que es vol fer amb la superilla. Faltarà veure quina resposta es dona a les demandes dels infants després de les expectatives generades.