El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret
Deixarà de rememorar la matança de jueus del 1391 per reconèixer la figura d'un important rabí
El petit carrer de Sant Domènec del Call, al Barri Gòtic, passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret i deixarà així de rememorar "una infàmia" per reconèixer "un dels rabins amb més producció literària", en paraules de Jai Anguita, president de la Comunitat Jueva progressista Ben Shalom de Barcelona.
Tant ell com altres membres de la comunitat jueva de Barcelona han acompanyat aquest matí el tinent d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello en l'anunci oficial del canvi de nom, que es farà efectiu amb el canvi de placa durant els pròxims mesos després de ser aprovat per unanimitat al plenari de Ciutat Vella.
"És un acte de reparació a un greuge contra la comunitat jueva, tenint en compte que recordava una data infausta d'una matança contra la comunitat jueva, i de reconeixement per posar en relleu un barceloní culte i de pacte com Salomó ben Adret", ha expressat Pisarello.
El 8 d'agost del 1391, dia de Sant Domènec, va començar un atac contra la comunitat jueva a Barcelona en què van morir 300 persones i es van saquejar i destruir les seves propietats i documents.
El nom del carrer rememorava la matança i les insistents demandes de la comunitat jueva de canviar-li el nom no s'han materialitzat fins ara, tot i que ho demanen "des de l'inici de la democràcia", segons ha dit Anguita. "Es temia que fos vist com una acció anticlerical, tot i que no hi té res a veure, o se'ns deia que no era oportú primer per un motiu i després per un altre", ha afegit.
Sophie Karsenti, membre de la comunitat israelita de Barcelona, ha agraït la iniciativa de l'Ajuntament, "una reparació que es fa 700 anys després", i ha recordat la importància de Ben Adret com un "gran jurista, filòsof i talmudista" i ha destacat també que coincideix amb el centenari de la fundació de la seva comunitat a Barcelona.
El rabí David Libersohn, finalment, ha recordat que Ben Adret "va ser el primer que es va dedicar amb les seves responses a l'estudi del dret intel·lectual i a estudiar les obligacions que es tenia amb la societat, amb la família i amb un mateix quan es passava de l'espai privat a l'espai públic".