"Som un carrer conquerit per les terrasses"

BarcelonaFins a 160 taules de terrassa, una darrere l'altra, es compten un vespre qualsevol en els poc més de 500 metres que fan el carrer Blai i el primer tram de Blesa, de pas exclusiu per als vianants gràcies a la que va ser una revolució urbanística al barri del Poble-sec de finals dels 90 i principis dels 2000. El recompte, però, canvia en funció del moment en què es faci i de la picaresca d'alguns locals, que n'afegeixen alguna més de les quatre que tenen com a límit quan ho veuen necessari, com denuncien els veïns. La regulació que es va aplicar en aquesta via el 2016, quan les terrasses ja s'havien multiplicat de manera exponencial, autoritzava un màxim de 148 taules, dotze més de les que hi havia. Ara n'hi ha força més i aquí ja no hi ha llicències extres per pandèmia, tot i que sí que s'han ampliat les dels carrers adjacents. Des de l'associació oficial de bars de la zona, conscients de la picaresca, reclamen que es garanteixi que tothom compleix la limitació de quatre taules.

Al carrer Enric Granados, un altre dels territoris-terrassa de la ciutat, la plataforma SOS Enric Granados té comptabilitzades 331 taules oficials, 87 afegides en pandèmia i unes quantes desenes més (fins a 81) que es poden comptar en una passejada qualsevol. El nombre varia en funció del moment. Fonts municipals apunten que les inspeccions que s'hi han fet han detectat tres terrasses sense llicència durant l'agost. "Som un carrer conquerit per les terrasses", lamenta Josep Maria Alcoberro, un dels veïns mobilitzats, que assegura que la problemàtica va molt més enllà del que són les terrasses, que afecta el model de ciutat. "El soroll és insuportable", afegeix resignat Jordi Badia, que també forma part de la plataforma i que ha hagut de fer obres per insonoritzar-se el pis.

Aquests dos carrers, Blai i Enric Granados, són ara l'exemple del que es vol evitar en actuacions com les de la futura superilla de l'Eixample: els monocultius d'oci que arrasen amb el teixit comercial. Per això, el govern municipal, repetint el mantra de no crear nous Enric Granados, ha dictat una suspensió de llicències de nous bars o restaurants en carrers que està previst reformar, com Consell de Cent o Borrell, i s'ha decidit a incloure en la mesura, ara sí, justament Enric Granados. "S'ha creat un monstre que cada vegada creix més. Encara que ara per fi s’hagi decidit intervenir i suspendre les noves llicències, les que ja hi ha no es toquen i tampoc les que ja estaven en tramitació. Haurem de veure què passa amb les que s'han guanyat en pandèmia. El que ja hi havia era un excés", denuncia Alcoberro, cansat que aquest carrer pioner de les pacificacions a l'Eixample es posi com a exemple del que no ha de ser, però no es millori: "El que vivim aquí ja no és un problema de convivència, sinó de salut dels veïns. És exagerat".

Recorda que quan es va impulsar la remodelació, a finals dels 90, Enric Granados era un carrer on la restauració i l'oci nocturn hi tenia un paper testimonial. Res d'especial. A l'Ajuntament, diu, ja li va anar bé la filosofia de crear una via especialitzada en els bars sense pensar com afectaria això la resta de comerç del barri, que, amb el pas dels anys, va anar tancant per la impossibilitat d'assumir els mateixos lloguers que pagaven els locals de restauració en una zona que ja estava de moda. El 2018 el carrer va acomiadar el que havia sigut un dels seus espais més emblemàtics: el videoclub Video Instan, que va acabar traslladant-se a Viladomat davant la impossibilitat de pagar un lloguer de 10.000 euros mensuals. "Quan el pare va obrir el videoclub a Enric Granados, el 1982, al carrer no hi havia massa res. No era un carrer molt comercial. Nosaltres li vam donar molta vida i després ningú no va protegir els establiments que no érem bars", explica Aurora Depares, encara trista i convençuda que l'Ajuntament hauria hagut de limitar d'alguna manera l'obertura de locals de restauració.

Tanquen els històrics

Una reflexió que també fa des del Poble-sec Lídia López, de la bodega Saltó, un dels pocs bars de la primera fornada dels que van obrir al carrer Blai que es manté al peu del canó: "La regulació d'usos va arribar molt tard, feia anys que la reclamàvem". A Blai, la recuperació d'antigues bodegues i un model de restauració amb DO pròpia va donar pas, de forma progressiva, a l'extensió dels bars de pintxos a un euro. El carrer ha acomiadat, els últims anys, locals que van ser precursors del seu boom i tenien ànima i identitat pròpia, com la Lia d'en Vicius, una bodega reconvertida i famosa per les croquetes, o el bar Tribal, just al davant. Ara la pandèmia ha provocat el tancament de la Bodegueta del Poble-sec, un local centenari que sobrevivia en mig del domini dels pintxos oferint plats típics de la cuina catalana i que mai no ha tingut terrassa i ara tampoc relleu generacional. S'ha reconvertit en un local especialitzat en cuina llatina. "La pandèmia ens ha fet molt de mal, hem hagut de tancar amb molta pena", explica la Pepa, que defensa que Blai continua sent un carrer que està de moda, però que ells mai no han volgut obrir terrassa ni passar-se a l'oferta gastronòmica dominant.

Ara que l'Ajuntament ha de tramitar la modificació de l'ordenança per decidir quines de les terrasses que s'han autoritzat durant el covid (3.668) es mantindran de forma permanent i quines no, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona ha engegat una campanya per assenyalar els locals que ocupen més espai del que els pertocaria o que posen taules adherides a façana, cosa que complica la mobilitat de les persones invidents. Pere Mariné, de la comissió de terrasses de la FAVB, denuncia que s'estan donant "abusos escandalosos" que són especialment notoris a Ciutat Vella, on molts locals treuen taules o bidons al carrer tot i no tenir autorització, i a l'Eixample, que és on hi ha més multiplicació de taules.

El Gremi de Restauració, que defensa la consolidació del gruix de les llicències extraordinàries concedides en pandèmia –totes aquelles que s'ajustin a l'ordenança i les que s'han situat sobre la calçada–, assegura que no avala cap mena de trampa en la col·locació de taules no permeses: "No emparem incompliments, estem molt còmodes amb totes les inspeccions que es facin. Qui no compleixi que s'atengui a les conseqüències". La queixa de veïns de zones com Enric Granados és que les inspeccions es fan poc sovint. Des de l'Ajuntament asseguren que hi ha sonòmetres mesurant la contaminació acústica i que es fa un seguiment constant per part de Guàrdia Urbana i el servei municipal d'inspecció.