Nieto haurà de declarar com a testimoni per les càrregues de l'1-O a Barcelona

BarcelonaA la causa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona –que acumula 41 agents de la policia espanyola investigats– hi han declarat desenes d'agents i comandaments policials, així com votants lesionats, però fins ara no ho havia fet cap responsable polític de la policia espanyola. El titular del jutjat d'instrucció 7 de la ciutat, Francisco Miralles, ha citat ara a declarar l'ex secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, per aclarir el dispositiu a la capital catalana durant la jornada del referèndum. Nieto està citat per al 18 de juny com a testimoni, tot i que podrà declarar per videoconferència.

El jutge també ha demanat una còpia de la declaració de l'excap de la policia espanyola, Sebastián Trapote, com a testimoni al judici del Procés al Tribunal Suprem per adjuntar-la a la causa. Totes dues proves les havia demanat l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular en la causa per les càrregues a la capital catalana.

En la resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutge també ha demanat al comissari responsable de les unitats d'intervenció de la policia espanyola aquell dia que aporti el llistat de centres on havien d'anar els agents antidisturbis de la Policia Nacional aquell dia i que detalli "com, el dia i l'hora", que es va comunicar a cada cap de grup on havien d'actuar ell i els seus homes, així com una còpia de "les ordres d'execució operativa" que els van remetre on també consti el moment "precís" en què se'ls va distribuir. També ordena identificar els funcionaris que aquell dia "van ordenar el replegament dels agents abans de completar el llistat de centres". La informació pot ajudar a posar llum sobre els principals interrogants del dispositiu policial de l'1-O, que no s'ha aconseguit aclarir ni en les investigacions obertes als diferents jutjats catalans per les càrregues ni tampoc al judici del Procés al Tribunal Suprem.

El jutge també ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin el correu electrònic que van enviar al coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, adjuntant el llistat de centres de votació del 29 de setembre, així com la resposta que van obtenir de De los Cobos l'endemà a primera hora del matí.

Aval a l'Ajuntament de Barcelona

En una altra resolució a què també ha tingut accés l'ARA, el jutge rebutja la petició de l'Advocacia de l'Estat, que li havia demanat expulsar l'Ajuntament de Barcelona de la causa. El jutge es basa en diferents sentències del Tribunal Constitucional i dona dos motius per justificar que el consistori exerceixi l'acusació popular: d'una banda, recorda que més de 300 veïns de Barcelona i una trentena d'agents policials han denunciat lesions l'1-O, en una jornada que va "tenir una repercussió mediàtica internacional indubtable" que pot "esquerdar la imatge internacional de la ciutat".

D'altra banda, el jutge recorda que una mesura tan dràstica com l'expulsió d'una de les parts d'una causa només es pot acordar si es demostra que s'ha "abusat" del seu paper com a acusació popular, cosa que també descarta que hagi passat. En declaracions des de Madrid, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, que ahir va declarar com a testimoni al Suprem, ha posat en valor que el jutge "legitimi" el consistori per continuar exercint d'acusació popular. Asens ha insistit en demanar al govern espanyol –que és a qui representa l'Advocacia de l'Estat– que deixi de "torpedinar" la tasca del consistori en la causa del 7, i ha reprovat el paper dels lletrats de l'Estat tant en aquest procediment com en el del Tribunal Suprem, "alineant-se amb una formació d'extrema dreta com Vox".