El jutge busca el "cervell" de les càrregues de l'1-O a Barcelona entre els funcionaris

BarcelonaLa investigació de les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona l’1-O s’havia centrat fins ara en els agents a peu de carrer. En dos anys, el magistrat que porta el cas i les acusacions han aconseguit arribar a tots els comandaments que dirigien l’actuació sobre el terreny, els principals dels quals declararan els dies 24 i 25 d'octubre al jutjat com a investigats. Ara la investigació fa un salt qualitatiu. El jutge ha ordenat identificar els comandaments que dirigien l'actuació dels funcionaris de la Brigada d’Informació. L’objectiu continua sent el mateix, aclarir la que continua sent la principal incògnita dos anys després: qui va ordenar carregar, amb quin objectiu i per què l’actuació va frenar al migdia.

El jutge ha acceptat la petició de l’Ajuntament de Barcelona, que exerceix d’acusació popular i que creu que el paper d’aquests agents pot ser de "cabdal" importància per aclarir aquests extrems. A partir de la informació que ja consta a la causa, els advocats del consistori han aconseguit reunir una sèrie d'indicis que apunten que els funcionaris van participar en la cadena d'ordres. Per exemple, en l'últim escrit del consistori –al qual ha tingut accés l'ARA– s'apunta a un dels informes incorporats en la causa on s'indica que, almenys a l'Escola Fedac d'Horta, el responsable dels funcionaris de la Brigada d'Informació que aquell dia portaven el distintiu SOL "va ordenar" als agents antidisturbis que hi havia en aquell punt "retirar-se". Segons els lletrats municipals, això demostra que els comandaments d'aquests funcionaris "serien els que haurien pres diverses decisions executives". "Almenys en aquest cas els agents antiavalots obeïen les ordres d'un d'aquests funcionaris", ha subratllat el regidor de Drets de la Ciutadania de l'Ajuntament, Marc Serra.

Els funcionaris de la Brigada d'Informació i de les unitats de la Policia Judicial són els agents que la jornada del referèndum tenien l'ordre de requisar les urnes i el material electoral dels punts de votació i que anaven vestits de paisà, amb una armilla groga. Fins ara l'únic dels membres d'aquestes unitats que està sent investigat pel dispositiu de l'1-O a Barcelona és un funcionari que va propinar una puntada de peu a un votant que ja havia caigut a terra a l'Escola Pia de Sant Antoni. L'agent ja va declarar davant del jutge i va justificar l'acció explicant que va haver d'"apartar" el ciutadà "per no quedar-se endarrerit" respecte als seus companys, però l’interrogatori no va entrar en el seu coneixement sobre l’operatiu, els objectius, les ordres i la responsabilitat.

"Per primera vegada el jutge posa el focus en la Brigada d'Informació com a part de la cadena d'informació de l'operatiu policial de l'1 d'Octubre", deia Serra. Segons el regidor, fins ara s'havia aconseguit contrastar que "hi havia un comandament de força" a peu de carrer durant l'1-O, mentre que ara s'hi suma la possibilitat de l'existència d'un "comandament d'intel·ligència", que podria ser "el cervell" de l'operatiu i el paper del qual pot ser "determinant", opina Serra, per dilucidar tota la línia de comandament i decisió policial de l'1-O.

Un responsable ja investigat

En el seu escrit, el consistori fa referència també al cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona, Manuel Quintela, que a principis de l'abril passat va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem i que ha estat investigat per l'actuació del cos policial el 20 de setembre del 2017 a la seu de la CUP a Barcelona. El comissari va acusar de "passivitat" els Mossos durant l'1-O i va parlar d'una desena d'ordres internes que suposadament tenia la policia catalana per seguir els cossos policials espanyols aquell dia i dificultar la seva actuació, que els Mossos sempre han negat. En canvi, va ser incapaç d'identificar les ordres que van rebre els funcionaris de les seves unitats aquella jornada.

Arran de les peticions del consistori, en la seva última resolució el titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, Francisco Miralles, ha enviat una petició al Tribunal Suprem per poder tenir una còpia de la declaració de Quintero al judici del Procés, així com del comissari en cap de la Comissaria d'Informació de la Policia Nacional i dels funcionaris de les unitats SOL que van actuar a Barcelona i que també van declarar al Suprem. Així mateix, ha sol·licitat una còpia del testimoni del comissari dels Mossos Ferran López –l'ex mà dreta de Trapero al cos i la persona que el va substituir amb l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol de Mariano Rajoy– i de l'excomissari d'Informació del cos català, Manel Castellví, ara en règim de segona activitat.

El jutge també reclama els informes que van fer els agents de la Brigada d'Informació i de la Policia Judicial aquell dia, així com l'acta de la reunió de la subcomissió d'Informació del 28 de setembre, a la qual va fer referència Quintero durant la seva declaració al Suprem com a testimoni, l'abril passat.

Documents clau per a la cadena d'ordres

No són les úniques peticions que el jutge de Barcelona fa al Suprem. Amb l'objectiu d'aclarir la cadena d'ordres i de comandament de la jornada del referèndum, el magistrat del jutjat 7 ha demanat al Suprem més documentació inclosa en la causa del Procés, com ara el correu electrònic que el comissari dels Mossos Ferran López va enviar al coordinador policial del dispositiu de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, en el qual constava un llistat d'escoles, o el que li va remetre posteriorment, en què demanava suport en 200 centres. En aquell moment López encara desconeixia que la suposada unitat d'acció dels tres cossos policials –segons Trapero i López s'havia pactat un dispositiu conjunt de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos en què els dos primers cossos actuaven a requeriment de la policia catalana– s'havia trencat.

El jutge també ha demanat a la Fiscalia les instruccions prèvies remeses als cossos policials, i a la secretaria d'Estat de Seguretat, el pla d'actuació per a aquell dia. A la direcció general de la Policia espanyola li demana el protocol progressiu de mitjans que tots els comandaments han al·legat que van fer servir a l'hora d'actuar aquell dia, així com els manuals interns del cos per aplicar en situacions com ara manifestacions o anàlisis de riscos.

De moment, el jutge manté investigats 50 policies per l'actuació d'aquell dia. Els responsabilitza de lesions, però en alguns casos també de delictes contra la integritat moral, danys, coaccions, delictes contra els drets individuals i, fins i tot, desordres públics causats per un funcionari, un tipus delictiu que té en compte la possibilitat que un funcionari generi aldarulls amb la seva actuació. Tots els agents menys un –el funcionari que revisava urnes investigat per la puntada de peu– formen part de les unitats d'antiavalots de la policia espanyola.

Els vuit caps de nucli declararan com a investigats els propers 24 i 25 d'octubre. La seva compareixença pot ser clau no només per aclarir la responsabilitat de les ordres, sinó també per establir la cadena de comandament (i d'instruccions) que les acusacions sospiten que hi ha entremig dels agents i comandaments que actuaven a peu de carrer i els màxims responsables polítics de l'actuació, Pérez de los Cobos, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Juan Antonio Nieto, o l'exdelegat del govern espanyol, Enric Millo i els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya.

De fet, Pérez de los Cobos i Nieto ja van declarar com a testimonis en la causa del jutjat 7, i les acusacions no descarten demanar la seva imputació en funció dels pròxims interrogatoris. Més enllà, però, de com es tanqui el cercle sobre l'actuació de les unitats antidisturbis, caldrà veure com acaba la via inexplorada que ara obre el jutge fixant-se en el paper de les unitats d'Informació i Policia Judicial.