La dona que va perdre un ull el 14-N: "Sé que era un mosso d'esquadra i que va ser un projectil"

BarcelonaEster Quintana, la dona que va perdre un ull després de rebre un projectil disparat pels Mossos d'Esquadra al passeig de Gràcia de Barcelona durant la manifestació de la vaga general del 14-N, ha parlat en públic per primera vegada des dels fets. Quintana, de 42 anys, relata exactament què va passar la tarda del 14-N en un vídeo produït per 15mbcntv i publicat pel setmanari 'Directa'.

"No sóc gaire valenta. Mai m'hauria ficat en un lloc on veiés que hi havia gent provocant i on cregués que podria rebre", diu Quintana en referència al lloc on es trobava durant els aldarulls del 14-N, la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via. Segons explica, les persones que es trobaven en aquell punt, sense mostrar actituds violentes, es van trobar envoltades per mossos d'esquadra i furgons i, "per la manera com estaven actuant, no era com per quedar-s'hi", explica, i van començar a córrer. Quintana va fer el mateix i, en girar-se per intentar no perdre l'amic amb qui estava, va notar un fort impacte a la cara.

En el vídeo, relata el que va passar després: el dolor "indescriptible", la desesperació perquè no arribava cap ambulància, l'ajuda que li va oferir un agent de la Guàrdia Urbana –que la va socórrer i protegir al seu cotxe i va seguir trucant a ambulàncies, que van veure barrat el pas pels mossos–, com es va despertar a l'hospital i les ferides que li han quedat. A Quintana, que encara porta l'ull esquerre tapat, li han reconstruït el globus ocular, té trencats tots els ossos de la part esquerra de la cara i el del pòmul, té el nervi òptic seccionat i espera una segona intervenció. Sap, però, que ha perdut la visió i que mai no la recuperarà, i que li hauran de posar una pròtesi a l'ull.

"Felip Puig podria veure'm i explicar-me que no hi va haver càrregues"

La situació laboral de Quintana, explica, va fer que recentment s'hagués mudat a casa dels seus pares, després de deixar el pis on havia viscut durant 17 anys, a la Verneda. Denuncia que, malgrat que després dels fets va demanar assistència psicològica amb insistència, no se li va facilitar, i que la van enviar a casa, considera, massa aviat. Els seus pares, de 72 i 86 anys, li han de fer les cures de l'ull cada 8 hores. A més, lamenta que ningú de cap nivell de l'administració "s'ha interessat per mi: ni un sms, ni un correu, ni una trucada, ni tampoc ningú es va personar a l'hospital".

Afirma que la seva família necessita aquest suport d'algú de l'administració "que respongués per aquestes forces de seguretat que diuen que no carregaven però que sí que ho van fer; jo ho vaig veure i en tinc la prova". "He vist Felip Puig dient que no hi va haver cap càrrega policial ni pilotes de goma ni projectils. No sé amb què em van tocar a mi. Sé que era un mosso d'esquadra i que era amb un projectil. Si ell no va donar l'odre, qui ho va fer? Per què diu que no hi va haver les càrregues? Potser podria veure'm i explicar-m'ho", afirma.