Carles Sigalés: “Em preocupa que es generi la sensació que l’educació online és un caos”

BarcelonaJa fa un mes i mig que cap estudiant trepitja les aules de la universitat, però les classes no s'han aturat. Tampoc l'avaluació, que serà virtual a través de treballs o bé proves online. En aquesta situació hi ha un centre català que parteix amb avantatge: la UOC és l'única universitat del país que ja feia tota la docència per internet. Carles Sigalés n'és vicerector i forma part del grup de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya que s'ha organitzat per fer front a la pandèmia.

El ministre Castells va dir que les universitats no estaven preparades. Hi està d'acord?

Les universitats no estaven preparades perquè ningú va preveure una crisi així. Una altra cosa és que algunes universitats més que d'altres han anat desenvolupant plataformes digitals o campus virtuals i ja feien algunes activitats online.

Quins consells heu donat des de la UOC a la resta d'universitats?

Pensar que una universitat presencial es pot transformar en una universitat online és un error que s'ha d'evitar perquè pot tenir conseqüències perjudicials per a tothom. A la UOC sempre hem dit que ser online és molt complicat: es necessita una organització diferent i una estructura de professorat singular i tot això no s'improvisa. No es pot demanar a les presencials que en dues setmanes siguin capaces de fer una docència online perfecta. Però això tampoc vol dir que l'educació online no funcioni. Funciona, però quan està ben preparada.

¿Creu que el que ha passat canviarà la manera d'aprendre?

Sí. Totes les universitats són híbrides, perquè ja utilitzen una certa tecnologia, però la meva impressió és que si això surt mitjanament bé animarà les universitats a accelerar el canvi que ja estaven fent i coses que haurien passat d'aquí deu anys passaran d'aquí deu mesos. Ara bé, també hi ha el risc que si no surt bé suposi un fre.

Com canviaran les universitats?

Integraran més la tecnologia i també les metodologies no presencials i de flexibilització de l'aprenentatge. Per posar un exemple: aprofitar més el que dona sentit a la presencialitat, que és intercanviar impressions i debatre. En canvi, la classe magistral d'un professor es podrà fer sense haver-hi d'anar.

Això provocarà més competència per a la UOC.

Sí, però nosaltres som els primers interessats en fer que aquesta adaptació vagi bé. A la UOC no ens preocupa tenir competència, ens preocupa que el prestigi de l'educació online vagi cap amunt. Ha costat, i ara vivim el moment ideal perquè aquest tipus de formació es revaloritzi.

Fa quatre mesos les facultats d'Educació criticaven que la UOC faci el grau d'Educació Primària.

Aquest tema em ve al cap molts dies. Per això és tan important la formació online: si el professorat de primària i secundària tingués més experiència en aquest àmbit, la pandèmia a les escoles es podria haver abordat molt millor. L'aprenentatge al llarg de la vida només serà possible amb el suport de les tecnologies. És important que les noves generacions pugin amb aquest coneixement i, si els mestres que les formen no el tenen, tenim un problema. Per això té un punt d'irònic que es critiqués la UOC per fer el grau d'Educació.

A la UOC els exàmens es fan de manera presencial. ¿La formació online només és un complement o pot substituir la docència presencial?

Jo no m'imagino de cap manera una formació bàsica 100% online, perquè la canalla s'ha de socialitzar. A la universitat, quan són joves de 18 anys, diria el mateix, perquè crec que l'assistència als campus i la vida universitària més enllà de l'aula és interessant. Però l'educació online jugarà un paper clau en la formació al llarg de la vida i serà un magnífic instrument per fer arribar formació a capes de la població que no hi tenien accés.

Potser aquests col·lectius no hi poden tenir accés perquè no tenen dispositius o connectivitat.

Faig la pregunta al revés: imagina que aquesta pandèmia hagués passat fa 30 anys, per no dir 15. Les universitats haurien tancat i s'hauria perdut el curs. El ministre deia que el 92% de les llars amb població jove a casa tenen accés a internet. Les universitats hem de pensar com atendre la minoria que no pot accedir-hi.

Què és el que més li preocupa?

Dues coses: que la falta de mitjans o coneixements acabin causant problemes greus i que això produeixi una gran insatisfacció i la sensació que l'educació online és un caos. I també que veig un sector de la universitat molt preocupat pels exàmens i el control dels estudiants.

S'hauran de fer exàmens diferents.

A la UOC també hem hagut d'adaptar els exàmens. Nosaltres entenem que l'avaluació continuada és el que recomana el pla Bolonya i el que té sentit quan avalues per competències. Les proves finals han de ser complementàries i aquest és l'eix clau, no tant saber si hi haurà una càmera o no per si copies. Els exàmens han de ser complementaris, no centrals, si volem una educació per competències. Si fem proves virtuals, hauran de ser diferents. Per exemple, fent servir els apunts o internet, perquè les preguntes seran de reflexió.

Quin aprenentatge professional treu fins ara d'aquesta pandèmia?

He vist que les universitats catalanes, o almenys els seus responsables, s'han posat en marxa i s'han arromangat. Hem enfortit la nostra col·laboració per fer front a aquesta crisi.