El piano de Carles Santos i la màquina de Cabo San Roque

Sant feliu de Guíxols.Carles Santos seu al piano de cua i el toca amb intensitat. Mentrestant, una enorme màquina fa bullir el líquid d'uns alambins i emet percussions que rivalitzen amb les que sorgeixen de les tecles del piano.

Així arrenca Maquinofòbia pianolera , el nou espectacle conjunt del compositor valencià i la formació experimental barcelonina Cabo San Roque, que s'estrena aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Feliu de Guíxols i obre de manera molt original la programació de música clàssica del Festival de la Porta Ferrada.

"Una obra de pes"

El concert per a piano i orquestra mecànica és, segons Carles Santos, "una obra de pes". "És una hora sense parar -diu el músic de 71 anys- i un repte perillós, perquè hi ha molta música i cal dominar-la. Es van alternant els solos de piano amb els de la màquina, sense improvisació".

Segons Santos, és interessant com la peça expressa el diàleg entre músics de generacions i procedència diferents. "Encara que no ho sembli, jo sóc un músic molt acadèmic, mentre que ells vénen del món del rock", explica. "S'estableix un diàleg molt interessant entre l'acadèmia, el piano, que interpreta una partitura que té moments que fins i tot són romàntics, i el seu món".

Cabo San Roque és una formació a cavall entre la música popular i l'experimental que ha basat la seva feina en la creació d'espectacles musicals interpretats amb màquines creades per ells mateixos. El seu últim espectacle, Torn de nit , recreava la vida en una línia de muntatge a partir d'una enorme màquina de fer música creada amb parts d'una fàbrica de galetes.

Aquesta màquina és la que ara acompanya Carles Santos al concert, tot i que ja no és ben bé la mateixa: els doctors Frankestein de Cabo San Roque li han posat un nou cervell. "El canvi del cervell de la màquina ens ha donat moltes possibilitats. La màquina ja no és una limitació", afirma Roger Aixut, de Cabo San Roque. I segons Laia Torrents, també del grup barceloní, gairebé els va gran: "El Carles ens ha obert un món, tenim una bomba i no la sabem detonar".

Admiració mútua

La col·laboració sorgeix de l'admiració mútua, però com han unit els seus mons a l'hora de treballar? "El Carles componia la partitura per al piano, ens la passava i nosaltres componíem la part de la màquina. Després ell proposava canvis, com per exemple que hi hagués més aigua a la màquina", explica Torrents. Ara, tot i que Santos sigui el director musical de l'espectacle, la tasca ha estat compartida: "Ell ha estat molt generós perquè ens ha deixat fer, no ens ha manat", admet.

De feina n'hi ha hagut molta: "Hi hem dedicat moltes hores junts i ens hem entès molt bé perquè tots som molt treballadors", reconeix Torrents. I tant l'un com els altres estan molt satisfets amb els resultats. "Esperem que tingui una llarga vida, això es mourà", afirma Santos. De moment, a banda de fer-se a Sant Feliu, l'espectacle es podrà veure al Mercat de Música Viva de Vic, coproductors de l'espectacle amb el Festival de la Porta Ferrada, però ja hi ha dates programades a Barcelona, Lleida, Reus, Sant Cugat i Viladecans, i també en diverses ciutats espanyoles de fora de Catalunya. "Ha estat molt positiu per a tots", diu Santos. "Aquestes propostes m'exciten perquè solen ser fresques i solen donar molt bon resultat".