La pobresa no hi entén de desescalades

BarcelonaEntre la primera i la segona onada del covid-19 hi va haver una desescalada pel mig. Uns mesos que van coincidir amb les vacances d'estiu i durant els quals es van flexibilitzar gran part de les restriccions i es va obrir la porta d'una nova normalitat que en moltes cases va donar una treva. Per a les persones en situació de vulnerabilitat que atén Càritas, però, aquesta desescalada no ha arribat, i tant la primera com la segona onada han reflectit que la pandèmia només ha fet que extremar situacions ja preocupants. Si durant l'any 2019 Càritas va atendre d'emergència 8.299 persones, quan acabi aquest any preveuen haver-ne atès 19.380. I si durant la primera onada de la pandèmia el 86,5% de les famílies ateses patien pobresa, al mes de setembre el percentatge ja arriba al 91,2%. El conjunt de dades ha sigut presentat aquest matí en una roda de premsa, i respon a enquestes fetes a 500 persones ateses per Càritas entre els mesos de juny i setembre.

"Estem davant d'unes seqüeles i uns impactes sostinguts", ha dit Salvador Busquets, director de Càritas. Si bé és veritat que alguns indicadors han baixat respecte a la primera onada –com el nombre de persones que han demanat ajuda a les institucions o la quantitat de famílies que no han pogut pagar els subministraments d'aigua i llum–, la majoria dels percentatges segueixen en els mateixos nivells o han augmentat. És per aquest augment inesperat que ha provocat la pandèmia que Busquets ha acceptat que "hi ha persones que s'han quedat fora de les ajudes" que proporcionen. I ha reconegut: "No arribem a tots". Per fer-hi front, el director de Càritas ha informat que de cara a l'any vinent la fundació gaudirà d'un fons extraordinari d'1,2 milions d'euros, ja que creuen que la pobresa provocada pel covid "continuarà l'any 2021".

Segons l'enquesta, el 19% de les famílies ateses per Càritas no tenen ingressos. Tot i una disminució de 6,2 punts des de l'abril, encara hi ha 7.600 persones que viuen desprotegides, un 10,7% més que abans de la pandèmia. Davant aquesta situació, Busquets ha exigit la resposta de les institucions: "Que només un 5% gaudeixin de la renda garantida o que el 63,9% no coneguin que existeix l'ingrés mínim vital vol dir que alguna cosa no estem fent bé. Necessitem polítiques actives d'ocupació pensades per a les persones més vulnerables, ampliar el parc d'habitatge protegit i garantir l'empadronament", ha destacat Busquets, entre altres polítiques que creuen necessàries.

Sobre l'ingrés mínim vital, Càritas ha informat que 200 persones ateses per la fundació han fet tots els tràmits per cobrar aquest ajut i cap encara ha rebut els diners. Alguns fa més de quatre mesos que van enviar la sol·licitud i en el sistema informàtic encara els apareix "en procés". L'arquebisbe de Barcelona i president de Càritas, Joan Josep Omella, també ha sigut present en l'acte i ha condemnat aquests fets, afirmant que no "estem davant de números, sinó de persones", i que cal "treballar plegats".

Sense feina

El 53% de les persones ateses per Càritas no tenen feina. És més, el 17% dels que sí que en tenen treballen en el mercat informal. És a dir, set de cada deu persones estan en situació de precarietat laboral. Pel que fa a les persones que treballaven dins l’economia formal, representaven el 38% del total al febrer. La destrucció d’ocupació arran de la crisi del covid-19 va reduir-les al 27% a l'abril i fins al 30% el setembre.

Sumat a això, prop del 64% dels que treballen assumeixen riscos que no respecten les mesures anticovid a la seva feina,i el 69% tindrien conseqüències negatives si haguessin de fer quarantena o donessin positiu –en forma d’acomiadament, pèrdua d’ingressos o altres problemes.

Sense llars dignes

El 64,1% de les famílies ateses per Càritas no disposaven d’una llar digna el setembre del 2020. El 45,3% no poden pagar factures de subministraments i una proporció idèntica no pot pagar les despeses d’allotjament. Aquest fet té conseqüències directes en el rendiment escolar dels seus fills, ja que una de cada tres famílies amb menors atesos no disposa de les condicions d’accessibilitat adequades d’accés a internet per seguir l’escolarització en línia: el 36% dels infants que viuen en famílies amb problemes de connectivitat tenen dificultats escolars.

El covid-19 ha precipitat més vides en situació de pobresa extrema i, en conseqüència, més persones amb problemes de salut: un 68% van veure com la salut psicoemocional de la seva família empitjorava l’abril i només el 16,4% l’han vist millorar des d’aleshores.