BarcelonaLa figura de la mare Teresa de Calcuta no s’escapa de les llums ni de les ombres. Un dels personatges que ha abanderat la lluita per destapar l’altra cara de la religiosa és el doctor indi Aroup Chatterjee, que ha dedicat gran part de la seva vida a fer-ho. Després de centenars d’hores dedicades a la investigació, la majoria recollides en un llibre que va publicar el 2003, Chatterjee va dir que va trobar una “cultura de sofriment” a les llars gestionades per l’organització de la mare Teresa, les Missioneres de la Caritat, on “lligaven nens als llits” i l’únic medicament que donaven als pacients terminals era una aspirina.
No només ell sinó d’altres afirmen que l’ara santa va portar la seva vocació per la simplicitat extrema i va permetre pràctiques com la reutilització d’agulles hipodèrmiques. També diu que tolerava instal·lacions en què un pacient havia de defecar davant l’altre. En el passat, quan s’han fet crítiques similars, les Missioneres de la Caritat no han negat aquestes informacions, però han dit que les monges intentaven solucionar-ho. Amb el títol de L’àngel de l’infern, Channel 4 va realitzar un documental crític que recollia tota aquesta informació.
Una altra de les veus crítiques contra la religiosa és un estudi de les universitats d’Ottawa i Mont-real, que recull el diari UdeMNouvelles. L’estudi denuncia que, tot i que ella reivindicava la vida humil, quan va necessitar cures pal·liatives va acudir a un hospital dels Estats Units. També posen en dubte on han anat a parar les donacions, el seu concepte de pobresa i la seva creuada contra l’avortament.