Com capgirar una escola en tres anys: “Hem sortit de la nostra zona de confort”

BarcelonaMercè Miralles fa més de dues dècades que dirigeix l’Institut Pau Claris, de Barcelona, i, fins fa només 3 anys, no havia visitat mai cap altre centre d’ESO. Tot va canviar quan el 2016 l’institut va ser un dels 30 centres seleccionats per Escola Nova 21 per ser un dels conillets d’Índies del programa: durant tres anys han rebut suport per organitzar-se i planificar noves dinàmiques d’aprenentatge (menys memorístiques, més competencials), s’han posat en contacte amb centres que treballen de manera similar per compartir experiències i han avaluat tot el procés de canvi, que, diuen, només ha fet que començar. Tres anys després, Escola Nova 21 s’acomiada aquesta setmana, amb la satisfacció d’haver aconseguit que el que s’ha popularitzat com l’escola innovadora -prefereixen anomenar-ho educació avançada o millora de l’educació- ja “no és una moda, sinó una necessitat”. Ara volen que el programa que van començar el 2016 es converteixi en una política pública perquè el canvi educatiu arribi a totes les escoles del país.

“Hem sortit de la nostra zona de confort. Hem trencat l’estructura de l’institut”, resumeix Miralles. Això vol dir, per exemple, eliminar les assignatures i agrupar matèries per treballar per projectes interdisciplinaris. “Hi ha aules de 56 alumnes, en què es treballa en grups cooperatius, i amb 3 o 4 professors de diferents disciplines fent classe”, explica la directora. Més coses: de 1r a 3r d’ESO es barregen durant una hora a la setmana per fer una mena de tallers (robòtica, expressió...) que els alumnes trien en funció dels seus interessos. “No vol dir que no facin gramàtica quan toqui, però creen el seu procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos. Els alumnes han deixat de viure l’institut com un examen constant i treballen més distesos”, assegura la directora.

Barrejar grups d’edat

Com al Pau Claris, els mestres de l’Escola Barnola, d’Avinyó (Bages), que des d’aquest curs és institut escola, també han notat “més motivació i predisposició” dels alumnes. Anna Salvans, cap d’estudis del centre, diu que una de les revolucions a l’escola ha sigut trencar els grups d’edat: a infantil no hi ha classe de P3, P4 o P5, sinó que es barregen tots els alumnes, i a primària es fa el mateix a les tardes. “Els alumnes ja no tenen només el tutor com a referent, sinó que són referents tots els professors”, apunta Salvans. No amaga les reticències d’algunes famílies i alguns docents a formar part de la mostra de centres d’Escola Nova 21, sobretot al principi.

Amb el temps la comunitat educativa del centre ha anat confiant en un programa que ha implicat prop de 500 centres: tot i que el seguiment intensiu i controlat s’ha fet en una trentena d’escoles i instituts, van ser tants els que es van apuntar a la crida que es van haver de crear xarxes -amb el suport de les administracions locals- perquè tots els centres que volguessin pugessin al carro d’aquest nou paradigma educatiu. Més de 220.000 alumnes hi han participat, tant d’escoles públiques com concertades.

“També calia la implicació de les famílies. La sensació era que l’escola era un cotxe i li estàvem canviant les rodes en marxa”, diu Susanna Tarapiella, directora d’Edumar, de Castelldefels. En aquesta escola van haver de fer pedagogia per acompanyar les famílies en el trànsit de l’escola a l’institut -on aquestes metodologies avançades costen d’implantar-, i també entre el claustre. “Hi ha qui pensa: «Per què hem de canviar el que ja funciona?»” Més enllà d’això, però, per a Tarapiella, un dels principals problemes és que a vegades el departament ha funcionat com un fre al desplegament del programa. “No totes les polítiques acompanyen el que fem”, diu. Posa d’exemple uns catàlegs de mobiliari escolar antiquats que, encara que puguis semblar anecdòtic, evidencien que les necessitats de les escoles sovint no encaixen amb la rígida normativa del departament.

Reconèixer els mestres implicats

Una de les dificultats dels centres durant aquests tres anys és la mobilitat dels professors, en un context en què prop d’un terç dels docents catalans són interins. “En un claustre de 35 professors, 14 són nous aquest curs”, constata la directora del Pau Claris. Això ha obligat els centres a definir molt bé els objectius i el mètode d’aprenentatge perquè el projecte educatiu no es vegi afectat pels canvis de professors. “Necessitem un pòsit fort perquè les noves incorporacions beguin del treball que hem fet”, diu Miralles. Per això, és partidària de “reconèixer” els professors implicats en aquests projectes: “Per a un professor és molt més cansat haver de preparar aquestes classes i haver de retre comptes de treballar en grup que no explicar el temari. Treballar en aquests centres és estimulant, però treballem més i cobrem el mateix que els altres”, assegura, i recorda la immensa feina de programar i preparar el curs i les formacions.

Els instituts i escoles esperen haver agafat prou rodatge per continuar sols. Escola Nova 21 va néixer per mobilitzar i activar els centres perquè s’actualitzessin, i acaba amb la sensació d’haver fet la feina. Volien ser un altaveu d’escoles i instituts que ja començaven a tenir curiositat per altres maneres d’ensenyar, amb l’objectiu que aquests canvis sortissin de les parets de l’escola i arribessin a la resta de centres. El canvi de mentalitat en favor de l’escola innovadora s’ha estès com una taca d’oli, però els impulsors del programa diuen que ara cal el lideratge del departament per blindar el que s’ha aconseguit i no retrocedir.