El dilema entre cultura o salut: com hem arribat fins aquí?

BarcelonaSi hi ha un sol punt en què coincideixen tots els actors enfrontats pel conflicte de l’ampliació del CAP del Raval és que mai s’hauria hagut d’arribar fins a l’actual dilema: ¿ampliem el Macba o construïm un nou CAP? Només el fet de plantejar la pregunta és completament ofensiu. El Macba tenia cedit un espai per créixer i els veïns del Raval Nord es mereixen un CAP digne. Cal recordar que el CatSalut (la Generalitat) va detectar una bateria de “mancances” l’any 2006, fins al punt de considerar-lo “insuficient”.

En aquests últims 13 anys, l’Ajuntament de Barcelona (que és qui ha de posar el solar) i la Generalitat (que és qui aixeca l’ambulatori i en paga el funcionament) no han sigut capaços de posar-se d’acord. L’Ajuntament ha proposat des del 2006 fins a set ubicacions alternatives al departament de Salut per construir el nou CAP, a més de tres projectes diferents d’ampliació de l’actual edifici. Totes han sigut rebutjades. El nou CAP necessita 2.500 metres quadrats, però, a més, ha de ser un espai on es pugui accedir fàcilment en ambulància, una condició de més difícil compliment en un barri com el Raval. No va ser fins al novembre del 2018 quan el CatSalut li va dir a l’Ajuntament de Barcelona sobre la seva proposta: “Tot i no ser una opció fàcil, és l’única que a dia d’avui considerem viable en una calendari raonable”. El problema és que la proposta que havia fet l’equip d’Ada Colau era la Capella de la Misericòrdia, que estava cedida al Macba, per satisfer el seu projecte d’ampliació. La proposta, com és normal, va indignar el Macba.

El govern municipal ha intentat -sense èxit- en dues votacions diferents sumar prou suports polítics per revocar la cessió de l’espai en disputa al museu, defensant que la cultura és important però que la salut pública està per davant. Ningú ho nega. Especialment els veïns, que són els usuaris del CAP i que, ahir, van ocupar la Capella de la Misericòrdia com a mesura de pressió, amb la mirada fixada en el divendres de la setmana vinent, quan se celebri el ple municipal en què aquest tema es pot tornar a votar. Fins ara només la CUP -que ahir va participar en l’ocupació del CAP- ha donat suport a la proposta del govern, mentre que la resta de partits s’hi han oposat i ERC s’ha abstingut. El canvi de parer sembla una quimera.

Abans de la votació, però, el govern municipal té el compromís d’estudiar dues alternatives proposades per ERC que hi ha sobre la taula: un terreny municipal cedit a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona que hi ha just davant i un altre de la Diputació que està al costat del museu, entre la plaça dels Àngels i la de Joan Coromines. Les dues opcions, però, són complexes: els dos terrenys estan catalogats com a àrea verda, de manera que caldria modificar el Pla General Metropolità per poder-hi construir un equipament. A més, segons l’informe del CatSalut, tenen dificultats afegides, com les restes arqueològiques en el primer cas (a més de l’oposició de la UB) i el trasllat del mural de Chillida i les dificultat d’accés en el segon.

La sortida del conflicte -que afecta els veïns, l’Ajuntament, la Generalitat, la UB i el Macba- sembla cada cop més difícil i la proximitat electoral no farà res més que tensar encara més les diferents postures. Sense anar més lluny, Barcelona en Comú va aplaudir i animar ahir per Twitter l’ocupació dels veïns de la Capella de la Misericòrdia. En una setmana no es resoldrà un problema que s’arrossega des del 2006. Queden altres plens municipals i hi ha massa persones i institucions implicades com per resoldre el conflicte en fals.