Les capçaleres del Ter i del Llobregat estan al nivell d'un agost sec

BarcelonaContinuen apareixent símptomes que la sequera és cada cop més greu, sobretot a les comarques de Girona i de Barcelona. Rius importants com el Ter i el Llobregat estan registrant aquest mes d'abril nivells que no havien tingut en aquesta època com a mínim des del 1990. En una època de l'any en què el desgel i els ruixats habituals de la primavera acostumen a fer créixer els rius, les dades de les estacions d'aforament de Ripoll i de Guardiola de Berguedà mostren com setmana a setmana el cabal del Ter i del Llobregat és cada vegada més pobre.

A les condicions de sequera que ja arrosseguem de fa molts mesos s'hi està sumant un inici de la primavera amb poquíssima aigua. El març i l'abril estan sent, de fet, els pitjors mesos de la sequera fins ara, si comparem la pluja que acostuma a caure amb la que ha caigut en realitat. Al març només va ploure un 15% del que sol ploure i l'abril fins ara només ha caigut un 13% de la precipitació esperable. En el gràfic la quantitat de litres no és important, perquè depèn només del nombre d'estacions utilitzades, però la imatge serveix per entendre que fins ara el març i l'abril estan sent els mesos de la sequera en què més dèficit de pluja estem acumulant. Just quan la pluja feia més falta, el forat de la sequera s'està fent gros a més velocitat que mai.

Això està provocant que a hores d'ara Ter i Llobregat estiguin en una situació que seria la normal en ple agost d'un estiu sec. Hi ha hagut algun altre moment, per exemple a finals de març del 2014, en què el cabal del Llobregat ha arribat a ser més baix que ara, però la situació és extraordinària tan avançada la primavera.

Les dades de pluja dels últims mesos a les capçaleres del Ter i del Llobregat són desastroses: a Núria des del mes d'octubre han caigut només 221 l/m² i a Guardiola de Berguedà, 150. Especialment dramàtica és la situació des que ha començat la primavera. Precisament en un moment en què la pluja feia més falta que mai han arribat setmanes molt seques: a Núria entre el març i l'abril fins ara han plogut només 26 l/m², quan la mitjana dels últims anys sumant aquests dos mesos és de gairebé 200. A Guardiola de Berguedà no se sumen ni 25 l/m² fins ara entre el març i l'abril, un període en què en solen caure 145. Fins ara, la primavera amb prou feines ha deixat entre un 10% i un 20% de la pluja que és la que sol caure en aquests punts. Més enllà d'alguns ruixats més de tarda que podrien caure per Sant Jordi o els dies 29 i 30, la pluja del mes sembla que es quedarà bastant com està.

El progressiu empobriment dels rius durant les últimes dècades és un fet contrastat que, segons el professor de la UdG i investigador de l'ICRA, Sergi Sabater, no es deu tant als canvis en el règim de precipitacions sinó als canvis que hi ha hagut en el paisatge. Una presència més gran de bosc fa que quan plou, més quantitat d'aquesta aigua sigui interceptada pels arbres i no arribi als rius.

Una amenaça per a les espècies

Segons Sabater, rius que eren permanents en els darrers anys s'han anat assecant i han obligat a canviar d'ubicació algunes de les seves investigacions. Els cabals actuals no són inèdits en altres moments de l'any, i, per tant, moltes espècies que viuen als rius ja tenen desenvolupats mètodes per sobreviure en aquestes condicions, però si la falta de pluja s'allargués i empalméssim amb l'estiu, ja no és tan clar com seran capaces moltes espècies d'adaptar-se a tants mesos d'un cabal baix. Els peixos són els que més pateixen aquestes condicions diu Sabater, i busquen refugis en petites gorgues que puguin quedar quan els rius s'assequen.

El catedràtic emèrit d'ecologia de la UB, Narcís Prat, té un punt de vista molt similar en aquest aspecte i considera que moltes espècies d'insectes poden aguantar 3 o 4 mesos en condicions de molt poca aigua al riu, però 7 o 8 mesos d'una situació semblant podria tenir conseqüències molt més greus.

Més enllà d'això, Narcís Prat també manifesta una visió més política de les coses i assegura que no està passant res que els científics no hagin anat anunciant des de fa més de dues dècades. Carrega sobretot contra molts polítics i pagesos de qui diu que es neguen a tenir una visió a llarg termini del problema. Ter i Llobregat són rius de les conques internes, per tant, de l'àmbit de gestió de la Generalitat. Segons Narcís Prat “el Pla de Sequera en aquest àmbit és bo, s'està complint i ja ha evitat restriccions”. En canvi, critica la gestió que s'està fent en l'àmbit de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), de competència estatal, que manté al Pla Hidrològic Nacional planificats nous regadius, cultius que, en molts casos, serveixen bàsicament per alimentar el bestiar.