Tenir la bufeta plena afecta la capacitat de prendre decisions, premi a l'estudi en medicina més absurd

BarcelonaUn estudi que afirma que tenir la bufeta plena afecta la capacitat de prendre decisions, un altre sobre el contagi dels badalls en les tortugues de potes vermelles, o un que intenta saber per què sospira la gent han guanyat un guardó a l'edició 2011 dels Ig Nobel.

Aquests premis, una paròdia dels Nobel promoguda per la revista d'humor científic Annals of Improbable Research (AIR), es lliuren anualment en una cerimònia a la Universitat de Harvard, i premiem els estudis més absurds, inversemblants i innecessaris que s'han desenvolupat el darrer any en diferents camps. La d'aquest any ha sigut la 21a edició dels premis.

Ig Nobel en medicina: estudi de diversos investigadors que afirma que tenir moltes ganes d'orinar afecta la capacitat de l'ésser humà per prendre una decisió.

Ig Nobel en fisiologia: Ana Wilkinson, de la Universitat de Lincoln (Regne Unit), i Natalie Sebanz, de la Universitat de Radboud Nijmegen (Holanda), per l'estudi titulat No hi ha evidència del contagi dels badalls en les tortugues de potes vermelles.

Ig Nobel en psicologia: Karl Halvor Teigen, de la Universitat d'Oslo, per un estudi que intenta entendre per què la gent sospira.

Ig Nobel en literatura: John Perry, de la Universitat de Stanford, per la seva Teoria de la dilació estructurada, que sosté que per ser un "gran triomfador" cal treballar sempre en una cosa important per tal d'evitar fer-ne una altra d'encara més important.

Ig Nobel en biologia: Daryll Gwynne i David Rentz, per descobrir que certs tipus d'escarabats intenten aparellar-se amb unes ampolles de cervesa australiana.

Ig Nobel en física: un estudi que analitza per què els llançadors de disc es maregen i els de martell no.

Ig Nobel de la pau: Arturas Zuokas, alcalde de Vílnius (Lituània), per demostrar que el problema dels cotxes mal aparcats té solució: aixafar-los amb un tanc.