Per combatre la solitud no desitjada per Nadal, la xarxa social Nextdoor, que posa en contacte persones que viuen al mateix barri, ha engegat la campanya Compta amb mi, que convida els veïns a contactar entre ells i ajudar-se perquè ningú es quedi aïllat durant les festes. Aquesta xarxa vol conscienciar sobre el problema de la solitud i per això ha fet una enquesta entre els seus usuaris. Els resultats a pocs dies de l’inici de les festes són que un 55% diuen que tenen menys ganes que arribi Nadal en comparació amb altres anys, i un 44% tenen por de quedar-se aïllats durant aquestes dates assenyalades a causa de les restriccions. Des de la xarxa social alerten que qualsevol persona de qualsevol edat es pot trobar en situació de soledat no desitjada al llarg de la seva vida si les relacions socials, la companyia i els objectius vitals que té són diferents dels que voldria. I la pandèmia accentua les tres coses.
“La capacitat d’adaptació és la clau per passar bé aquest Nadal”
Psicòlegs i sociòlegs analitzen les conseqüències d’unes festes en pandèmia
Barcelona“La societat està molt castigada per la quantitat de mesos que portem amb aquesta realitat de restriccions i renúncies. Hem viscut molts dols i de molts tipus i ara el que necessitaríem seria llar, família i fins i tot tradició, perquè al ser una cosa repetitiva ens dona seguretat, però no ho podrem tenir com voldríem”. Ho diu Carol Palma, psicòloga i membre de la secció de psicologia domiciliària del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), que explica que el Nadal, com tots els rituals familiars, té una funció social i fa aflorar el sentiment de pertinença, d’identitat familiar i de seguretat. Són valors que “enguany necessitaríem però que no podrem tenir de forma normal perquè les restriccions faran que moltes famílies renunciïn a passar les festes com sempre”, diu. “Després de tants dols ens hauria anat molt bé poder reunir-nos i compartir. La gent necessita un equilibri entre tanta renúncia perquè hem perdut moltes coses: des d’éssers estimats fins a feines, passant per la vida social i l’oci”, apunta Palma. En la mateixa línia s’expressa Francesc Núñez, sociòleg i professor de la UOC, que destaca la importància del ritual social de Nadal: “És un moment de retrobament i celebració per estar junts i per estar vius, és una confirmació que estem bé i un retrobament amb els que estimem”. Núñez diu que les festes nadalenques han suposat des de sempre la coincidència d’un plaer més hedonista i immediat -menjar, beure, rebre regals i fer gresca- amb valors més profunds, relacionats amb el sentit de la vida, i que són el que convertia el Nadal en una festa tan important. “I ara ens diuen que tot això no podrà ser i ens minimitzen la importància d’aquestes festes -lamenta el sociòleg- dient-nos que no passa res, que només és un any, i que tampoc és tan important, però hi ha molta gent que sí que ho viu com un moment important i, per tant, hi haurà molta frustració i sentiment de xoc per no poder-ho celebrar”, apunta.
Polítics sense discurs emocional
I és que Núñez troba a faltar el “discurs emocional” dels dirigents i responsables, tant polítics com sanitaris, en la gestió d’aquesta pandèmia. “Portem mesos acumulant traumes i tenim cicatrius emocionals grans que generen dolor, però això sembla que no importa als governs i als que prenen decisions”, diu. “Quan es fan càlculs sobre com combatre la pandèmia, el factor emocional no hi és, queda invisibilitzat, però en canvi a la vida diària de la gent això sí que pesa. No poder veure la família, abraçar-los, no poder-los reunir per fer un àpat... fa molt temps que el nostre dia a dia està sent boicotejat i totes aquestes renúncies atempten contra la condició humana perquè som éssers socials”, diu, i afegeix que ara li ha tocat al Nadal, que és un dels pocs rituals col·lectius que ens queden -era molt criticat pel seu vessant consumista, sí, però també és molt important per a algunes persones-, i això farà augmentar la frustració i la sensació d’incertesa.
Palma comenta que precisament la incertesa és un dels sentiments amb què és més difícil lidiar. “Si ens garantissin que renunciant a aquest Nadal solucionàvem la pandèmia, crec que tothom firmaria. Però no és així. No sabem si n’hi haurà prou ni quantes renúncies més haurem de fer i això genera un gran cansament que se suma al que ja portem acumulat i que fa que molta gent comenci a sentir ràbia”.
Ella creu que la capacitat adaptativa de cadascú serà la clau per passar millor aquest Nadal estrany. “Hi ha persones que tenen una gran capacitat d’adaptació i aquestes són les que poden viure millor aquesta situació. Toca ser originals i reinventar el Nadal”. En aquesta línia s’han vist famílies que ja s’estan organitzant per trobar fórmules alternatives per celebrar les festes: un passeig a l’aire lliure, un berenar al jardí o per videotrucada…” “Queda clar que són famílies amb molta capacitat d’adaptar-se i això vol dir que estaran millor perquè la inventiva és un ingredient positiu en aquesta situació i és un factor protector en un moment tan difícil”, diu aquesta experta, que creu, en canvi, que les famílies més rígides que quedin atrapades pel cop de no poder fer les festes com sempre “ho viuran amb més tristesa i dolor”.
Pel que fa als nens, aquesta experta no creu que aquest Nadal diferent sigui un problema per a ells. “Precisament els nens i nenes són els que, amb aquesta crisi, han demostrat que tenen una gran capacitat d’adaptació. A ells el que els agrada és estar amb la seva bombolla si allà hi ha benestar i temps per jugar i, per tant, no acusaran tant l’impacte de no poder fer grans àpats familiars, per exemple, que és una cosa que agrada més als adults”. Els que segurament ho passaran pitjor, en canvi, diu Palma, “són les persones grans perquè són els que més necessitat tenen d’ajuntar la família cada any, de retrobar-se, i perquè molts valoren molt el temps compartit en celebracions especials perquè no saben quantes més en podran fer i per això són tan importants”.
