Cap sanció a un gran tenidor per no oferir lloguer social

Barcelona“Per cada desnonament que es faci d’una família vulnerable sense haver ofert un lloguer social, una multa!” Amb aquesta frase exigia fa uns dies el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Josep Babot, que es compleixi la llei catalana d’habitatge, vigent des del 2015. Ho deia en un acte de protesta contra l’allau de desnonaments que s’estan registrant aquesta tardor. La petició no és nova: la llei ho preveu, però, tal com ha pogut constatar l’ARA, ni el Govern ni tampoc l’Ajuntament de Barcelona -la ciutat on es fan més desnonaments- han imposat encara cap multa a un gran tenidor per aquesta qüestió.

La llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica -que va estar suspesa fins a finals del 2018 per un recurs al Constiucional- obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que no poden pagar abans d’iniciar un desnonament. En cas que no ho facin, la norma també preveu sancions de fins a 90.000 euros. A la pràctica, però, això no passa.

L’absència de sancions contrasta amb la multitud de denúncies setmanals que fan els moviments socials, que asseguren que en la majoria de desnonaments s’incompleix la llei perquè no hi ha hagut negociació o acord previ per a un lloguer social, sense que això tingui cap conseqüència per als grans tenidors. “Ens pensàvem que el més complicat era fer la llei, i resulta que el que és realment difícil és que s’apliqui”, lamenta l’activista de la PAH Santi Mas de Xaxàs, que considera la falta de multes un “abandonament de funcions” per part dels governs.

Complexitat jurídica

Què fa, doncs, l’administració davant dels incompliments? De moment les actuacions es limiten a l’obertura d’expedients i a les mediacions. L’Ajuntament de Barcelona assegura que en aquest temps ha obert 17 expedients que -si es tanquen- podrien suposar sancions per valor de més de mig milió d’euros. Fonts municipals també informen que des del 2019 s’han enviat 449 requeriments a grans tenidors. L’Ajuntament explica, però, que aquests processos “són llargs i garantistes” per als propietaris, que a més compten amb recursos i grans serveis jurídics. “Permeten a la part demandada presentar al·legacions fins a tres ocasions per la via administrativa i després, encara, recórrer judicialment”, assenyalen des de la regidoria d’Habitatge.

La Generalitat, per la seva banda, diu obertament que opta per les mediacions abans que les sancions. “Des del 2015 s’han gestionat 1.116 lloguers socials obligatoris” amb aquest mètode, apunten fonts del departament, que assenyalen que també hi ha 2.366 sol·licituds més obertes. Si el gran tenidor inicia el desnonament abans de negociar, “la Generalitat demana a l’Ajuntament corresponent que iniciï l’expedient sancionador”. Si els ens locals no ho fan, el cas passa a Consum. “No s’han instat més expedients sancionadors perquè els casos que gestiona Ofideute [organisme governamental que gestiona les negociacions] resten en mediació fins a aconseguir una resposta, i aquesta es demora en el temps per part de la propietat”, justifiquen des de Territori.

“Disset expedients són molt pocs”, lamenta Mas de Xaxàs en relació a les xifres de Barcelona. “Si al setembre vam tenir 443 desnonaments en 40 dies, ¿com és que no hi ha més expedients i requeriments en marxa?” Mas de Xaxàs atribueix l’absència de sancions a la falta de recursos i a “la manca de voluntat política”. La PAH també considera que les mediacions de la Generalitat tindrien més recorregut amb un expedient prèviament obert: “Seria una mesura de pressió. Com pot ser que un gran inversor pugui negociar havent incomplert ja una norma? A la resta de ciutadans, amb una sanció de trànsit o de la llei mordassa no ens deixen negociar res! -assenyala, i afegeix-: No s’entén que no s’apliqui l’eina coercitiva més important de la llei, si no és que, en realitat, no vulguin que s’apliqui la llei, i això seria molt greu”.