Cap parella homosexual ha pogut culminar una adopció internacional en els 12 anys en què la llei ho permet
El nombre de parelles del mateix sexe que sol·liciten adopcions nacionals duplica el del 2005
BarcelonaDes que el 2005 la llei permet a les parelles homosexuals casar-se i adoptar, cap parella homosexual catalana ha pogut adoptar un infant a un altre país, tot i que s'hi han tramitat expedients idonis. Actualment, de la trentena de països amb què l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) té conveni, només dos, el Brasil i Mèxic DF, accepten parelles del mateix sexe, però tot i ser possible sobre paper, encara no se n'ha assignat cap en els 12 anys de la llei en vigor. Si bé la llista d'espera és molt llarga i el tràmit pot trigar més de set anys, l'adopció nacional es converteix en l'única opció per aquestes parelles, i per això cada any es tramiten al voltant de 30 sol·licituds.
Des que la llei ho permet, un total de 453 parelles han iniciat els tràmits per adoptar un infant tutelat per la Generalitat de Catalunya. El 80% d'aquestes parelles són homes (362) i només el 20% són dones. Quan es va obrir la porta a aquest tipus d'adopcions, el 2005, només 14 parelles de les 372 totals eren del mateix sexe, però amb els anys aquest nombre va créixer ràpidament fins a arribar a les 46 els anys 2009 i 2010, uns períodes en què també va augmentar considerablement el nombre global de famílies que volien adoptar.
La suspensió transitòria que ha aturat les valoracions a les famílies, en superar les 900 famílies en llista d'espera, ha fet alentir el ritme de sol·licituds total els últims anys. Actualment, només 160 famílies han iniciat els tràmits, que es poden allargar més enllà dels vuit anys, i d'aquestes famílies 30 són homosexuals (28 parelles d'homes i 2 parelles de dones). Amb això, les parelles del mateix sexe ja representen el 18,6% del total.
I és que malgrat que és un procés llarg perquè cada vegada són menys els infants susceptibles d'adopció definitiva a Catalunya gràcies a la llei de protecció del menor, per a les parelles del mateix sexe, sobretot d'homes, l'adopció nacional s'ha convertit en l'única opció per poder ser pares. En 12 anys, s'han fet 128 assignacions a parelles del mateix sexe (106 a parelles gais i 22 a parelles lesbianes).
Són unes dades que contrasten amb les d'adopcions internacionals, on de mitjana cal esperar fins a quatre anys. Des del 2005 i fins al 2017, pel Brasil, on s'assignen majoritàriament infants a partir de 5 anys, s'han fet 11 sol·licituds i per Mèxic 5. D'aquestes sol·licituds només 5 estan pendents d'assignació, al Brasil; 7 s'han donat de baixa; una està en arxiu provisional, i 3 en procés previ d'idoneïtat.
A aquestes dues opcions s'hi ha sumat fa poc Colòmbia, que s'ha obert a les adopcions de parelles homosexuals sempre que un dels membres sigui colombià i estigui disposat a adoptar un infant amb necessitats educatives especials.
Des de l'ICAA han constatat, doncs, que cap parella homosexual ha pogut complir "amb èxit"' el seu "desig" d'adoptar un infant fora de Catalunya. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, la directora, Agnès Russiñol, ha matisat que el fet que no hagi arribat cap infant per a aquests parelles no vol dir "que no arribin en un futur o estiguin a punt d'arribar". Russiñol també ha recalcat que l'ICAA treballa per "explorar al màxim les possibilitats" i, per tant, donar més d'opcions, però recorda que "les característiques i les condicions" les posa cada país. Russiñol reconeix que és un tema "delicat" perquè costa trobar opcions per a les famílies, però reconeix també l'esforç de la institució per trobar noves opcions.
Una situació descoratjadora
La situació la coneixen molt bé des de l'Associació LGTBI, que entre altres serveis donen assessorament a les famílies que volen iniciar els tràmits per adoptar. Miquel Palau, membre de l'associació, reconeix que durant els inicis de l'entrada en vigor de la llei van haver de lluitar per superar possibles discriminacions, però que les petites irregularitats s'han anat superant amb els anys. Tot i això, Palau qualifica el problema de "descoratjador" perquè no hi ha més alternatives a Catalunya. Insisteix que l'única solució és fer més diplomàcia i obrir les adopcions a països que comencin a acceptar parelles del mateix sexe, com l'Argentina actualment. Palau també ha explicat que hi ha algunes parelles que intenten adoptar des d'altres països, és a dir, iniciant els tràmits en altres estats, però que d'aquesta manera perden el suport institucional i, per tant, el procés pot ser encara més complicat.
