Cap obra promesa per l’Estat s’engegarà abans del 2020

BarcelonaEl govern espanyol ha obert el bagul de les promeses en infraestructures a Catalunya. La majoria són projectes històrics que acumulen un o més compromisos incomplerts al llarg dels anys. I, malgrat els anuncis recents del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, res no fa albirar a curt termini un tomb en els nivells mínims d’inversió que l’Estat acumula a Catalunya des de fa anys.

Tot el que Foment ha anunciat que farà -tres soterraments de vies a l’Hospitalet, Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac, un nou projecte d’accessos ferroviaris al Port de Barcelona o l’ampliació de la ronda Litoral a la Zona Franca- no compromet encara ni un euro de diners públics i no ho farà abans de, com a mínim, el 2020. Aquest termini té un risc afegit, i és que coincidirà amb el període de les eleccions generals a Espanya, que aturarà les licitacions si els projectes estan prou avançats per haver entrat en aquesta fase.

Les cada cop més habituals visites del ministre De la Serna a Catalunya -sobretot després de la desfeta electoral del PP el 21 de desembre- per prometre noves infraestructures generen escepticisme, perquè el govern espanyol manté la seva versió més dura fent valer el 155 per incidir en àmbits com la llengua o l’educació.

“El PP ha canviat la política de les garrotades i hem passat d’un moment en què es bloquejava tot a un en què es diu que tot es farà i se signen convenis, però encara no som a la fase de les obres -recorda amb cautela el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, Pere Macias-. Val més això que no el que va passar l’any passat, en què hi va haver càstig i no es va fer res”, afegeix. Aquesta sequera inversora “dramàtica” és justament la que aquesta setmana denunciava la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), que retreia a l’Estat haver reduït un 23% la seva inversió el 2017. A més, segons les dades del primer semestre analitzades per la cambra, la liquidació d’obres de l’Estat a Catalunya era de només el 13,1% del que s’havia pressupostat.

La realitat tira per terra l’anunci del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, d’una carretada de milions -4.200 en total- en inversions en quatre anys. Les dades de licitació del 2017 indiquen que es van licitar 218 milions d’obres de l’Estat a Catalunya, un 20% de la xifra que tocaria per complir aquest compromís de Rajoy, que supera els 1.000 milions anuals.

La Cambra de Comerç de Barcelona també es pren amb prudència l’anunci. “De moment, tot són anuncis d’estudis informatius, que vol dir dos anys per fer-los abans no comencin les obres”, sosté el director d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardají.

Rodalies

Només s’ha executat un 13% del pla inversor que acabava el 2015

De la Serna s’ha compromès en pocs mesos a fer el soterrament de les vies a Montcada i Reixac -300 milions d’euros-, Sant Feliu de Llobregat -133 milions d’euros- i l’Hospitalet de Llobregat -608 milions-. Tots tres són projectes dels quals es parla des de fa 16 anys, que acumulen promeses de diferents governs i que ara tenen terminis d’acabament per d’aquí cinc o vuit anys.

Més enllà d’això, la xarxa de Rodalies presenta un nivell molt baix de compliment inversor per part de l’Estat: només s’ha executat un 13,5% del que estava previst per posar-la al dia en l’últim pla, que incloïa actuacions entre el 2008 i el 2015. “A aquest ritme, haurien calgut 59 anys per complir el pla”, lamenta el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font.

Mentre l’Estat suma nous compromisos, la futura estació de Sant Andreu Comtal, un projecte de 12 milions, no té data per reactivar les obres i acumula un retard d’una dècada, segons Font. També estan pendents d’iniciar-se la construcció de l’estació de Santa Perpètua de Mogoda, de 3 milions d’euros, i la instal·lació dels ascensors a l’estació de Bellvitge, que el ministre ha garantit per a finals de l’any que ve.

La xarxa de Rodalies de Catalunya no s’ha ampliat des de fa més de 40 anys ni s’hi han fet desdoblaments promesos, com el de la R3 de Vic. L’única obra en marxa avui és la llançadora fins a la T1 del Prat, amb una data incerta de posada en marxa cap al 2020. “Tenim el túnel en marxa però sense vies ni model d’explotació clar”, recorda Bardají.

Alta velocitat

Les màquines entren tímidament a la Sagrera després de tres anys

Les obres de la futura estació d’alta velocitat de la Sagrera constitueixen, juntament amb la llançadora a l’aeroport, l’única gran obra de l’Estat a Catalunya actualment en marxa. Els treballs s’han reprès lentament després de tres anys aturats.

“El ritme d’execució no està gens clar, però no hem vist ni de lluny una velocitat de creuer, sinó encara una certa fase administrativa”, constata Bardají. El col·lector de Prim s’ha d’acabar aquest any i està pendent la construcció de la futura estació.

Si el ministeri compleix l’anunci de posar en marxa un AVE low cost entre Barcelona i Madrid -un servei que ha batejat com a EVA-, a les obres de l’alta velocitat caldrà sumar-hi l’any que ve les de l’estació de l’AVE del Prat de Llobregat, una instal·lació inacabada de fa anys i que actualment no presta servei, però que serà el punt d’arribada del futur servei EVA, en comptes de Barcelona.

Corredor mediterrani

L’ample europeu entre Vandellòs i Castelló no té calendari

En algun moment del 2018 s’inaugurarà el desdoblament del tram entre Vandellòs i Tarragona, l’únic del corredor mediterrani que quedava per desdoblar, i amb unes obres que han costat 15 anys. El que encara no està clar, però, són el calendari i els plans de Foment per convertir d’ample ibèric a europeu el tram entre Vandellòs i Castelló, ja que de moment la via europea només està projectada al sud de la capital de la Plana Alta. “No tenim cap calendari clar sobre això”, subratlla el responsable de la Cambra de Comerç, que insisteix en el valor estratègic, des del punt de vista econòmic, d’aquesta infraestructura de transport de mercaderies.

Carreteres

A la majoria de vies es construeix a un ritme d’un quilòmetre per any

Els acords de construcció de xarxa viària signats amb Foment el 2006 mai no s’han materialitzat, i el grau de compliment avui és del 31% de les inversions. Els treballs engegats en moltes vies -la llista és llarga- avancen a pas de tortuga, com ara la connexió entre l’A-2 i la B-30 a Castellbisbal, un viaducte que s’ha d’inaugurar l’any que ve, deu anys més tard del previst. “Les obres de la N-II de Girona, com les del Quart Cinturó i d’altres, van amb una lentitud exasperant”, afegeix el president del Cercle d’Infraestructures.

El tram entre Maçanet i Fornells de la Selva s’ha d’acabar aquest any, mentre que el de Vilademuls a la Jonquera tot just comença a fer-se i està previst per al 2021. L’A-27 entre Valls i Montblanc o la B-40 entre Olesa i Viladecavalls, licitades el 2006 i el 2008, també avancen molt a poc a poc, i no s’acabaran abans del 2021, igual que la variant de Vallirana, que són 2,4 km que porten 15 anys en marxa a un ritme de 160 metres per any.

Port de Barcelona

El projecte dels accessos ferroviaris torna a la casella de sortida

Els accessos viaris al Port estan en marxa, però en el cas dels ferroviaris el ministeri va anunciar, al gener, que apostava per recuperar el projecte que va quedar aparcat el 2007 perquè era molt costós. Això vol dir que ara es descarta l’opció més barata pactada el 2013 i s’endarrereixen els treballs de facto almenys dos anys per fer l’estudi informatiu.

“Som a la casella de sortida; hem perdut cinc anys i, això sí, el nou projecte es farà amb la participació del Port de Barcelona, que en pagarà una part”, subratlla Bardají. Els diners sortiran dels ingressos del Port de Barcelona derivats de la seva activitat, com ara les taxes pels serveis que presta.

Aeroport del Prat

La nova terminal anunciada és un projecte encara per redactar

El ministre De la Serna ha recuperat la vella idea, del 2009, del govern socialista d’aixecar una nova terminal per descongestionar l’aeroport del Prat. Aquest projecte entrarà dins del pròxim pla director de l’aeroport, que encara no s’ha redactat i que abasta inversions fins al 2026, data en què és més probable que es projecti aquesta instal·lació. Entre els expert, aquesta iniciativa genera divisions sobre la seva conveniència.