L'equip de miners que ha de rescatar el Julen encara el tram final

BarcelonaSi tot va bé, el rescat del Julen, el nen de dos anys que va caure dins d'un pou a Totalán (Màlaga), arriba al tram final. El dispositiu dels miners per rescatar el nen ja ha foradat més de tres metres de longitud dels 3,8 necessaris i ara ja són a menys d'un mentre de la cavitat on creuen que hi ha atrapat el nen.

La complexitat del terreny ha fet necessàries diverses microvoladures controlades que han requerit la intervenció de la Guàrdia Civil. També s'ha ampliat el diàmetre de la cavitat i s'ha apuntalat l'espai. Tots aquests treballs extres han alentit la marxa del dispositiu, que per cada microvoladura ha necessitat aproximadament dues hores.

La brigada minera, que va començar a treballar a la galeria dijous a les 17.33 hores, va xifrar inicialment en 24 hores el temps necessari per excavar-la de forma natural. És una operació molt laboriosa, perquè els miners han de pujar i baixar de dos en dos en una càpsula a través del túnel. La complexitat del terreny ja va demorar els treballs inicials del rescat.

"Cap miner es queda a la mina"

“Cap miner es queda a la mina, i ara el Julen n’és un”. Aquest era, segons el delegat del Col·legi d’Enginyers de Mines, Juan López-Escobar, l’esperit amb què ahir l’equip especial de salvament miner va encarar les tasques de l’últim tram del túnel per trobar el Julen, que va caure al pou el 13 de gener. Després de tretze dies, doncs, la recerca arriba a la recta final.

L’equip de salvament miner ja fa hores que és dins del pou. Han d’excavar manualment un passadís horitzontal de gairebé quatre metres que connecti el pou original –per on va caure el nen– amb el que han habilitat per al rescat. L’objectiu és unir les dues galeries perforant l’original a la cavitat on es creu que hi podria haver el nen, a uns 75 metres de profunditat.

López-Escobar va assegurar ahir que els operaris, la majoria dels quals ja han participat en altres rescats de risc, consideren el dia d’avui “un dia més a la mina, amb la il·lusió de treure’n un nen”. “Passi el que passi, sempre treuen un miner”, va insistir López-Escobar en referència al lema del sector i a aquesta brigada especial, amb més de cent anys d’història.

Excavació manual

Després de rebaixar el terreny més de 20 metres, construir una plataforma de treball i intentar diverses entrades al pou, fins ahir a la tarda les tasques de rescat s’havien centrat a encamisar l’última perforació vertical que s’ha fet paral·lela al pou, que és per on ara pugen i baixen els miners, en parella, amb un ascensor que s’ha construït expressament per a aquesta operació. Aquesta última part de la feina, i la plataforma de 12 metres que ha d’assegurar tot el sistema, es van acabar d’enllestir justament ahir al matí.

A dins, la Brigada de Salvament Miner, com es coneix oficialment aquest grup d’elit, treballen de dos en dos, estirats o de genolls, amb un equip d’oxigen a l’esquena. A més, els efectius, que en total són vuit, s’han d'anar rellevant cada 30 o 45 minuts per intentar garantir la seva seguretat. Segons els tècnics, és la part més complicada de tot el rescat, però l’equip hi està acostumat.

La nova galeria es fa amb una mica de pendent vertical. Això permet que els miners puguin deixar caure la runa que treuen a la cavitat preparada expressament per a aquesta finalitat, que està situada per sota de l’ascensor que transporta els miners. Aquests especialistes van començar ahir a excavar des de l’ascensor amb pales i martells pneumàtics d’aire comprimit. Els miners van amb màscares i detectors d’oxigen, i estan en contacte constantment amb l’operatiu per via telefònica. A mesura que avancen, a més, van assegurant el sostre i els laterals mitjançant un sistema de la mineria de carbó.

Tal com estava previst, ahir a la nit ja van comptar amb el suport dels GREIM, grups de rescat de la Guàrdia Civil, que van fer microexplosions controlades per trencar pedres que eren especialment dures. Els bombers també fan tasques de suport per garantir la seguretat de l’operació. A l’exterior, segons va informar ahir el portaveu de l’institut armat, Jorge Martín, hi ha estacionat un helicòpter adaptat al vol nocturn i medicalitzat. En aquesta mateixa zona hi ha una unitat de vigilància intensiva (UVI) mòbil, per si fos necessària.

Mentrestant, els pares del Julen encara no perden l’esperança. Ahir al vespre la parella va assistir a una vetlla pel seu fill, acompanyats per uns 200 veïns, en una esplanada a l’entrada del municipi.

L’acte va ser conduït per Juan José Cortés, el pare de la Mari Luz, la nena assassinada a Huelva el 2008. Durant l’acte, Cortés va encomanar-se a Déu perquè faci “un miracle i doni forces als miners, al Julen i als seus pares”.

Els pares van agrair el suport a tots els assistents, que van arribar a la vetlla amb pancartes d’ànims i de suport. “El que s’està sentint aquí és molt fort, perquè tots els ciutadans volem que el Julen torni entre nosaltres ben aviat”, va insistir Cortés, que també va dirigir el càntic d’oracions i de lloances.