Els CAP, al límit per la falta de rastrejadors
Els metges de família atenen un 325% més de pacients sospitosos de covid que fa un mes i demanen reforços
GironaDesprés del pic de la pandèmia va començar la fase de contenció, que se centra, bàsicament, en detectar els nous positius i identificar els seus contactes per intentar traçar el camí del virus. Però durant el mes de juliol quatre focus d’infecció han fet palès que el sistema de rastreig no ha funcionat: al Segrià, a l’Hospitalet, a Barcelona i a Figueres hi ha transmissió comunitària, cosa que significa que s’ha perdut el rastre del coronavirus, que circula lliurement entre la població.
Una de les conseqüències que han provocat les deficiències en el rastreig és que ha posat al límit els centres d’atenció primària, que han hagut d’assumir la feina de rastrejadors. Una nova tasca que se suma al seguiment de les residències -que van haver d’assumir en plena epidèmia-, a la burocràcia llarga i tediosa de les baixes mèdiques -que han augmentat com a conseqüència de la crisi sanitària-, a l’atenció de tots els pacients que no van poder assistir durant tres mesos i als nous casos que arriben. I, tot plegat, amb una part del personal de vacances i l’altra sense haver descansat després del tsunami del covid. “I tenim els pacients enfadats perquè se senten abandonats. Però és que no donem l’abast, tenim moltíssima moltíssima sobrecàrrega de feina”, diu en to desesperat la metge del CAP Onze de Setembre de Lleida Mònica Solanes, que també és vocal de la junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Segons el departament de Salut, fa un mes l’atenció primària tractava dos mil sospitosos per setmana, però ara són més de 8.500 (un 325% més). “El sistema no està tensat, però la tendència és preocupant”, admetia el director del CatSalut, Adrià Comella.
Fins ara els metges dels CAP feien una prova PCR a tots els pacients amb símptomes compatibles amb covid i, quan tenien el resultat, feien un primer sondeig dels contactes de risc i l’enviaven a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica. Aquests professionals feien una entrevista al pacient, establien quins contactes s’havien d’avisar i quins no, i passaven la llista als treballadors d’una filial de Ferrovial, que eren els encarregats de trucar-los.
“El sistema ha anat lent, hi ha hagut molts contactes que ens diuen que no els han trucat i se’ls han escapat molts casos. Em sembla que estan desbordats”, exposa el metge del CAP Josep Masdevall de Figueres Manuel Paim. Solanes hi coincideix: “La gent ha trucat moltíssim als CAP. Ens han saturat les línies perquè tenien dubtes i preguntes”. A més, altres metges també apunten que, quan truquen per avisar, primer surt un contestador i molta gent penja directament. I d’altres neguen ser un contacte perquè no es poden quedar sense treballar, perquè suposa no tenir ingressos.
Pel que fa a les PCR, la vocal del Camfic indica que “no hi ha un protocol estandarditzat per a tot Catalunya i cada CAP determina a qui fa PCR”. “A Lleida no està protocol·litzat que els contactes asimptomàtics hagin de fer-se la prova”, diu Solanas. “A Figueres fins ara només es feien tests als contactes asimptomàtics si ens ho deia la Xarxa Epidemiològica. Si no, només indicàvem aïllament durant 14 dies. Però fa una setmana que ens han dit que les hem de fer a tothom”. A més, lamenten el temps que es tarda per obtenir el resultat: “Entre 2 i 3 dies”.
La clau: identificar els contactes
En aquest procés de rastreig hi ha una sèrie d’indicadors clau que mostren si s’està fent correctament. Un d’ells és el nombre de contactes que s’identifiquen amb cada nou contagi. “L’estudi de l’Institut de Salut Carlos III estableix que, a Catalunya, un 75% dels nou positius no identifiquen cap contacte. I el 25% restant només en donen 2 o 3. Però, per anar bé, haurien de ser entre 7 i 20, perquè un nombre tan reduït de contactes sembla reflectir poc la realitat”, assegura el director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Antoni Plasència, que també recalca que el nombre de rastrejadors és determinant per aturar la transmissió comunitària. “A la Xina tenen 80 rastrejadors per cada 100.000 habitants, a Nova Zelanda 4 per cada 100.000. I les xifres de Catalunya no són gaire diferents de les de Nova Zelanda”. Per a Plasència, ara és més important que mai millorar el rastreig per evitar que el virus s’escampi sense control. I això passa per “solucionar el coll d’ampolla que hi ha a la primària amb la identificació de contactes”, per “millorar les capacitats fins ara molt limitades dels epidemiòlegs” i, sobretot, “per establir un sistema per comprovar si els ciutadans segueixen la quarantena”.
Salut contractarà uns 400 gestors de covid per a cada CAP, però no saben si serà suficient. “Estem fosos. Cada cop ens donen més feina, però no ha vingut ningú per reforçar-nos. No sé si n’hi haurà prou amb un gestor”, opina Solanes.
Aquesta setmana el nou director de l’Agència de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat una sèrie de canvis per pal·liar les deficiències en el rastreig. Ara bé, el principal dubte dels experts és si arribaran a temps. “Aquesta setmana veurem si podem assumir tot el que ve o no, perquè la transmissió segueix elevada”, recalca el metge d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero, que creu que “amb un bon sistema de rastrejadors” podrien haver controlat la situació, “perquè Lleida no és Barcelona i el volum de gent és controlable”. “I no podem confinar cada tres mesos perquè, com a administració, no hàgim fet els deures”.
