Caos judicial pel toc de queda: l'avalen al País Valencià i a les Balears però el tomben a Euskadi

ValènciaLa petició als tribunals d'algunes comunitats autònomes per mantenir el toc de queda a partir de dissabte ha posat en relleu les primeres discrepàncies de criteri: sí al País Valencià i a les Balears i no a Euskadi. Els jutges també han divergit sobre la capacitat dels governs autonòmics de limitar altres drets fonamentals, com el de reunió, un cop caigui l'estat d'alarma. De nou, el topall a les trobades ha rebut l'aval dels tribunals superiors de justícia valencià i balear. El basc, en canvi, s'hi ha oposat. Segons el que va aprovar el govern espanyol, les comunitats poden recórrer al Tribunal Suprem, que hauria de decidir en cinc dies, tot i que el govern basc ja ha avançat que acata la resolució i no ho elevarà per evitar "períodes d'indecisió i la incertesa dels recursos".

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha facultat el Consell a prohibir la mobilitat nocturna entre la mitjanit i les sis del matí -limitant el dret fonamental a la lliure circulació-, a restringir les reunions socials a deu persones i a reduir al 75% l'aforament dels llocs de culte. L'argument adduït ha sigut que la llei estatal de salut pública aprovada l'any 1986 proporciona "prou cobertura normativa per a l'adopció de mesures sanitàries limitadores –no suspensives– de llibertats i drets fonamentals”. Un posicionament que els magistrats han afirmat que té el suport del Tribunal Constitucional, que va admetre que "l'establiment de mesures concretes limitadores de l'efectiu exercici de drets fonamentals sense haver d'acudir necessàriament a l'anomenat dret d'excepció”. El TSJPV únicament ha esmenat la vigència de les restriccions pel que fa a la seva duració, que ha limitat a entre el 9 i el 24 de maig, i no fins al 30 de maig com demanava l'executiu. El motiu: avaluar l'evolució de la pandèmia i el ritme de la vacunació. També han afegit que seria desitjable una “producció normativa idònia i ad hoc que resolgui els problemes interpretatius i eviti la conseqüent contradicció de criteris" tal com es va produir a l'inici de la pandèmia “per diversos països del nostre entorn geogràfic i cultural”.

La resolució dels magistrats valencians concorda amb l'expressada pels seus homòlegs del Tribunal Superior de Justícia de Balears, que han autoritzar a l'executiu que presideix Francina Armengol a mantenir el toc de queda entre les 23 h i les 6 h fins al 23 de maig, a controlar el trànsit de viatgers espanyols en ports i aeroports i a limitar a sis el nombre de persones en reunions socials i familiars en domicilis particulars, el mateix topall que a Catalunya. La resolució assenyala que que no existeixen drets absoluts i que tot dret pot ser regulat. "Ordenar o regular significa necessàriament limitar", afegeix. També en el costat favorable, tot i que només sobre les trobades socials, es va manifestar dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats van considerar que les restriccions només poden tenir una "levíssima repercussió" en el dret de reunió i en la llibertat religiosa.

En el costat oposat hi ha la interpretació del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que no ha permès prorrogar el toc de queda entre les 22 h i les 6 h del matí, el tancament perimetral autonòmic quan la incidència sigui superior als 200 casos de coronavirus per cada 100.000 habitants en 14 dies i el dels municipis que superen els 400. La decisió ha sigut presa per la sala contenciosa administrativa que presideix el magistrat Luis Ángel Garrido, autor de la polèmica resolució que al febrer va permetre l'obertura de bars i restaurants situats en municipis amb alt nivell de contagis. Segons argumenta el tribunal, "l'ordenament jurídic no permet que les comunitats autònomes puguin acordar, fora de l'estat d'alarma, mesures restrictives de drets fonamentals amb caràcter general no individualitzat". En la seva resolució, el tribunal també sosté que la llibertat d'opinió "pot exercir-se davant familiars, reunits, amics, etc." i que limitar les trobades socials a quatre persones "afecta el dret fonamental de reunió, més encara, si no hi ha cap distinció entre espais públics i privats".