Salut preveu rebre menys vacunes a l'estiu, entorn d'unes 300.000 setmanals
El departament anuncia un reforç de 8 milions d'euros per al sistema sanitari, el triple que el 2019
BarcelonaLa secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, estima que Catalunya veurà reduïda la quantitat de vacunes que rep setmanalment en "100 o 200 mil" dosis els propers dos mesos. Una situació que es podria deure, en part, al fet que es desconeix el futur de la vacuna d'AstraZeneca a Europa. Ara bé, rebre més de 300.000 dosis a l'estiu -aquesta setmana n'han arribat 530.000- quan es tindran molts professionals de vacances obligarà a fer ajustaments en la cartera de serveis, ja que la prioritat del departament de Salut és vacunar. La responsable de la campanya d'immunització contra el covid ha assegurat que les inoculacions estaran marcades exclusivament per la disponibilitat de dosis i vacuna que arribi, ha remarcat, vacuna que s’injectarà.
El departament destinarà quasi 8 milions d’euros per reforçar el sistema sanitari la temporada d’estiu, el triple que l’any 2019, i cada centre gestionarà l'ús d'aquests recursos a les seves necessitats. La directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, ha explicat aquest divendres que malgrat la davallada dels contagis de covid la pandèmia no ha remès. La pressió assistencial encara és elevada: d’una banda, l’atenció primària està recuperant els seus malalts crònics i està dedicada plenament a la campanya de vacunació; de l’altra, els hospitals encara atenen malalts per sobre de la seva activitat convencional, amb gairebé mig miler d’hospitalitzats, 153 dels quals a l’UCI.
Per això ha avisat que caldrà reorganitzar els diferents equipaments territorials per garantir l’atenció a la salut de la població, però, sobretot, per a la campanya de vacunació. La directora del CatSalut ha recordat que fa setze mesos que els professionals sanitaris treballen sense treva. “Hem de cuidar-los i donar-los descans sense deixar de vetllar per la salut de la població, independentment que hi pugui haver alguns punts tancats”, ha afirmat.
Sempre que hi ha hagut una reorganització dels recursos durant la temporada estival s'han produït tancaments de centres d’atenció primària (CAP), ambulatoris i consultoris de pobles petits o de l'interior de Catalunya, així com de quiròfans. Salut sempre defensa que l'objectiu d'aquests tancaments és concentrar professionals en determinades àrees on augmenta la necessitat, sovint en zones de l'àrea costanera, i cada any el sector afectat denuncia trasllats forçosos o que s'han vist obligats a abandonar la seva població, que s'ha de moure a altres localitats pròximes per ser atesos.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no vol vacunar de manera general fora del territori de residència, llevat de casos excepcionals: per evitar la saturació de les zones de costa, on hi podria haver una allau de demanda, i per evitar problemes en la distribució de vacunes, ja que Salut les reparteix basant-se en la població de cada territori. Si no es fes així, Salut tem que la campanya es podria complicar si les zones de costa haguessin d’assumir les segones dosis dels estiuejants.
La directora del CatSalut ha subratllat que molts dels espais que es tanquen van més enllà de la redistribució estival: es basen en “l’avaluació continuada de l’eficiència dels recursos”. És a dir, per estudiar si és necessari i avantatjós tenir-los oberts en un territori concret. “Alguns estan tancats perquè no compleixen els requisits per a una situació pandèmica, per exemple perquè no es poden fer dos circuits”, ha indicat. Craywinckel ha admès que els tancaments temporals són difícils de gestionar, tant de cara a la població com per al món local, que no volen perdre els seus recursos. “Però de vegades cal fer-ho”, ha dit.
"Eficiència dels recursos"
“Tindrem més del 90% dels recursos estructurals oberts. Aquest 10% respon al mateix que sempre: en estius normals també es fa molta autogestió del territori, i aquelles activitats ajornables sempre s’afluixen. Al sistema sanitari català i a qualsevol altre”, ha insistit Craywinckel, que s’ha estrenat en el càrrec en la roda de premsa d'aquest divendres. A l'estiu, l'atenció urgent seguirà operativa en tot moment -el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) operarà les 24 hores del dia-, es mantindran les eines telemàtiques implantades durant la pandèmia per fer més accessible el sistema a la població, si bé s'anirà recuperant la presencialitat als centres, ha destacat.
La campanya d’estiu de Salut destinarà gairebé 8 milions d’euros a contractar personal i reforçar els equips. L'any 2019 van ser 2,5 milions d'euros i el 2020, ja en pandèmia, 5 milions d'euros. Amb tot, Craywinckel no ha concretat el nombre de professionals que podran contractar, ni de quants es disposa per fer suplències. Segons ha dit, és “absurd” plantejar una xifra quan totes les incorporacions que s'han anat fent durant l'època covid continuaran al sistema i ja no hi ha més professionals a la borsa de treball.
Craywinckel ha assegurat, però, que aquests reordenació territorial no afectarà les llistes d’espera. “Fa molts mesos que tenim en marxa un pla de recuperació de l’activitat i en aquests moments no ens preocupen tant. Si mirem números, estem a un bon nivell”, ha dit, si bé tampoc ha detallat quantes persones estan en llista d’espera per fer-se un un tractament o una intervenció quirúrgica. “El repte ara és el diagnòstic: recuperar aquella població amb patologies més o menys greus que han quedat desplaçades per l’efecte pandèmic i concentrar tots els esforços per anar-los a buscar”, ha matisat.