Canvis en la piràmide d’alimentació: dolços i embotits en poden quedar fora

Barcelona¿Una eina de promoció de l’alimentació saludable per a la població general ha d’incloure el consum, ni que sigui ocasional, de brioixeria, dolços i embotits? Això és el que es plantejarà, seguint diferents corrents internacionals, la comissió d’experts que entre el juliol i el setembre s’ha de reunir per elaborar la nova piràmide d’alimentació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. “Això no hi hauria de ser en una eina per promoure l’alimentació saludable, hi han de ser els aliments que són font de nutrients: fruita, verdura, llegums, peix, ous, integrals... I la brioxieria, per exemple, no és una font de nutrients saludables”, diu Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya i de la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica.

L’última versió de la piràmide d’alimentació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya és del 2012 i aquest any toca actualitzar-la. Una comissió d’experts en nutrició, alimentació i comunicació es reuniran aquest estiu per consensuar una nova versió de la piràmide. Un dels temes a debatre és si s’ha de mantenir la casella dels aliments de consum ocasional. És a dir, galetes, brioixeria, gelats, sucs de fruita, begudes ensucrades, llaminadures, pastisseria, snacks i els embotits més greixosos. “Hem de ser conscients que aquests aliments no tenen el mateix valor que la resta i ja hi ha corrents que es plantegen que no formin part de la piràmide, i aquesta és una de les possibilitats que es posaran sobre la taula: si s’han de mantenir els aliments de consum ocasional o si mantenim només l’alimentació saludable”, avança Gemma Salvador, nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

No és l’únic canvi que es debatrà. També s’ha de decidir com destacar la “gran importància” dels aliments de la base de la piràmide: fruita, verdura i hortalisses. “En som grans productors però baixos consumidors, i hi ha molta evidència científica dels seus beneficis sobre la salut”, argumenta Salvador. Així mateix, es vol donar encara més rellevància als llegums, ja que el seu consum també és molt baix. “Les dades de consum anual per càpita són de 3.100 kg. Això vol dir uns 60 grams a la setmana de llegums, menys d’una ració, quan se’n recomanen entre dos i cinc racions, per sobre dels productes d’origen animal”, indica Salvador.

També es vol revaloritzar la llet, ja que “s’ha donat a entendre que és dolenta i no hi ha evidència científica que sigui així”, diu Salvador, que recorda que, juntament amb els iogurts naturals i els formatges, és una font de proteïna i de calci. “I no cal que siguin desnatats, el que s’ha de promoure és que siguin sense sucres afegits. Hi ha molta evidència que el greix dels lactis està associat a una prevalença més baixa de diabetis i protegeix de malalties cardiovasculars”, indica Nancy Babio. El consum de llet ha baixat un 17,3% entre el 2005 i el 2015. Pel que fa al tipus de llet, la semidesnatada amplia el lideratge i la sencera cau en picat i ja queda fins i tot per darrere de la desnatada. El mateix es farà amb els cereals i els cereals integrals. “El gluten és important i no cal restringir-lo ni eliminar-lo de l’alimentació en la població sana”, afegeix Salvador.

Polèmica pels suplements

La Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) també ha actualitzat la seva piràmide d’alimentació saludable, però alguns dels canvis introduïts han aixecat crítiques i hi ha nutricionistes que en reneguen. Les novetats més controvertides són la inclusió, en la cúspide de la piràmide, dels suplements nutricionals -com ara la vitamina D- sota supervisió professional i de les begudes alcohòliques, malgrat l’afegitó de “consum opcional, moderat i responsable”. Els nutricionistes catalans no comparteixen aquests criteris. “La suplementació nutricional no té cabuda perquè no és un aliment i la piràmide és una eina per promoure una alimentació saludable entre la població sana”, indica la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya. Pel que fa a l’alcohol, consideren que no és “prudent” incloure-l’hi. “Una cosa és que el consum de vi de manera moderada sigui tolerable, però una altra és que des de salut pública recomanem el consum de vi. No tenim previst incloure begudes alcohòliques com fa la SENC”, assegura Gemma Salvador.

Nancy Babio opina que la piràmide catalana està més a prop que l’espanyola de la dieta mediterrània, que és, diu, la de “màxima evidència científica”. L’espanyola inclou per primer cop els cereals integrals quan la catalana ja ho feia i l’oli d’oliva apareix al tercer esglaó quan a la catalana està a la base de la piràmide, que és la de consum diari, juntament amb els llegums, que hi apareixen doblement, ja que també hi són al costat de carns i peixos, com a font de proteïnes.

Balanç energètic

La piràmide de la SENC també inclou recomanacions d’estil de vida, com ara gaudir d’equilibri emocional, tenir en compte el balanç energètic dels aliments i fer servir tècniques culinàries saludables. Això, segons els nutricionistes catalans, han de ser consells individualitzats que, tot i que són importants, no són l’objectiu d’una piràmide d’alimentació. La piràmide de l’Agència de Salut Pública de Catalunya sí que inclou la recomanació de fer més activitat física diària i de menjar més aliments frescos, locals i de temporada. En la nova versió es vol posar encara més l’accent en els aliments de proximitat. “Perquè, si no, entrem en incongruències, com pensar que la quinoa és millor que els llegums d’aquí, i llavors transportem quinoa des de l’altra punta del món amb l’empremta ecològica i la despesa que això suposa”, argumenta Salvador.

Tot i que la SENC és una societat de referència, la nova versió de la piràmide d’alimentació de l’Agència de Salut Pública no inclourà “en cap cas” l’alcohol ni els suplements nutricionals. L’Agència també està acabant de redactar la guia actualitzada de l’alimentació escolar de 3 a 12 anys. Entre les principals novetats, destaca la reducció del pes de la carn vermella en els menjadors escolars i la recomanació de respectar la sensació de sacietat dels nens i no obligar-los a menjar, per reduir l’obesitat.

La dieta mediterrània es torna carnívora