El Govern amplia en 35 centres més el llistat d'escoles i instituts desafavorits

BarcelonaUn de cada quatre centres educatius a Catalunya reben recursos addicionals perquè són socialment desafavorits. Tenint en compte el nivell d'estudis dels progenitors dels alumnes, l'ocupació laboral o la immigració, des del 2014 aquests centres reben una dotació afegida a la plantilla estructural del centre segons si són de mitjana, alta o màxima complexitat. Però aquestes etiquetes tenen un doble efecte, sovint pervers: si bé permeten als centres reforçar-se amb més mestres i professors, alhora els aboquen a l'efecte estigmatitzant d'estar inclosos a la llista que publica el departament d'Educació. Una llista que el departament ha actualitzat per primera vegada: dels 3.250 centres públics catalans, 755 tindran el curs que ve recursos extres pel seu grau de complexitat, 35 més dels que hi ha ara, segons dades de la conselleria facilitades a l'ARA.

Malgrat que el departament defensa que el 77% dels centres mantenen la seva qualificació (i per tant les dotacions addicionals), hi ha nerviosisme als claustres des que s'ha anunciat l'actualització. Sobretot entre els que perden la categoria, perquè el que pot ser vist com un pas endavant cap a l'equilibri de la composició del centre, a la pràctica suposa una retallada del professorat. Així ho denuncia Miquel Gené, que és professor en un institut públic de Barcelona, en un article que ha enviat a l'ARA. El seu centre ha passat de ser de màxima complexitat a ser estàndard: "Es retallaran 3,5 professors, el 10% del claustre", afirma, i també "s'eliminaran els tècnics d'integració social i altres recursos pedagògics i econòmics". El docent lamenta que l'actualització s'ha fet amb dades prèvies a la pandèmia i que això els fa perdre recursos en un moment molt delicat, en què un terç dels seus estudiants d'ESO tenen necessitats educatives específiques diagnosticades i molts altres pateixen els efectes socials del covid-19.

Segons el sindicat CCOO, 66 centres educatius han perdut la catalogació de màxima complexitat per al curs que ve i 44 ho l'obtindran per primera vegada. Aquests han rebut la notificació amb alleugeriment, perquè podran tenir més recursos per donar resposta a necessitats que ja tenien i que ara atenien "com podien", diu el sindicat, que demana que l'increment de recursos en alguns centres "no ha de fer-se a costa de minvar recursos dels altres".

"La complexitat no és una foto fixa"

La conselleria, que admet que en alguns casos els recursos canviaran de centre per repartir-los de manera més equitativa, ha negat que es redueixin dotacions. "La complexitat no és una foto fixa i permanent", argumenten fonts d'Educació. El sistema educatiu és canviant: hi ha mobilitat d'alumnes, canvis d'ubicacions de centres, fusions, centres nous o pràctiques d'escolarització equilibrada, com la que van impulsar algunes famílies de Manresa per evitar la concentració d'alumnes desafavorits en els mateixos centres. És per això que centres que abans no tenien una catalogació de complexitat ara sí que la tindran, i d'altres que la tenien baixaran de categoria o la perdran directament. En global, però, hi haurà 45 dotacions més de professorat i 35 centres més que rebran recursos addicionals.

"No és una bona notícia tenir més centres amb complexitat, però si només ho associem a tenir més recursos, com passa a Catalunya, pot ser-ho", afirma Xavier Bonal, catedràtic de sociologia de la UAB i expert en segregació escolar. Bonal diu que els indicadors objectius que es van instaurar el 2014 per etiquetar la complexitat dels centres van servir per acabar amb la "discrecionalitat" que hi havia fins aleshores, però avisa que el model actual és molt millorable. D'una banda, perquè el sistema de classificació actual pot provocar un efecte distorsionador a l'hora de triar escola (hi ha famílies que fugen dels centres etiquetats amb alta o màxima complexitat per la composició social que s'hi pressuposa), i perquè de l'altra, segons apunta Bonal, caldria avançar cap a un "finançament per fórmula".

El finançament per fórmula

En un article que va escriure per a l'Anuari de la Fundació Bofill el 2018, Bonal avisava que "l'absència de criteris públics, objectius i específics" a l'hora de repartir els recursos extraordinaris "dona lloc a una certa arbitrarietat". Es referia al fet que si un centre supera, encara que sigui per la mínima, el llindar per ser considerat de màxima complexitat, tindria els mateixos recursos extres que un centre que supera de llarg aquesta frontera. En canvi, amb el finançament per fórmula s'eliminarien aquests llindars -i per tant "la discrecionalitat que provoca la frontera"- i els recursos extres que necessiten els centres més desafavorits es repartirien de manera "més contínua i progressiva", tenint en compte el nombre d'alumnes, les necessitats específiques dels que necessiten un suport educatiu especial, la vulnerabilitat econòmica o els models curriculars del centre. És el que fan a Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà i en alguns estats dels Estats Units.

A banda de la inversió directa en aquests centres, els experts apunten que també calen polítiques per reflotar la seva imatge, molt estigmatitzada. Una possibilitat que ha funcionat en altres països és atraure els millors docents amb alguns privilegis, com reduir les ràtios, tenir més autonomia o incentivar-los econòmicament.