La vinya canvia d'escenari

Tremp/Barcelona."Aquests s'han tornat bojos". Així van reaccionar la majoria dels ciutadans de Tremp, fa deu anys, quan van veure els viticultors i els enòlegs de Bodegues Torres com s'instal·laven als terrenys del seu poble, a les faldes del Pirineu, per plantar-hi vinyes.

Ho recorda molt bé el Xavier Atmella, nascut a Tremp, i actualment cap de la finca que Torres té en aquesta zona de muntanya. "Llavors ens miraven d'una manera estranya perquè ningú havia plantat mai vinyes a gairebé 1.000 metres d'altitud", diu amb somriure de satisfacció perquè tots aquests anys després els cultius de vinyes en aquesta zona s'han multiplicat.

Molts es preguntaven què els portava a plantar en una comarca tan freda i tan allunyada del Penedès. La resposta la dóna Miguel Torres, propietari del celler que porta el seu nom. "El canvi climàtic està provocant un augment de temperatures que és molt nociu per a la vinya i per això vam decidir investigar si els cultius en zones més fredes podien funcionar", explica. "I ara per ara han funcionat", conclou.

Avui en dia, Torres té més de 120 hectàrees al municipi de Tremp. Hi planten varietats resistents al fred com pinot noir, merlot, cabernet, chardonnay i sauvignon blanc, que segons diuen, "s'han adaptat molt bé a la zona" i agraeixen la diferència tèrmica entre el dia i la nit.

Més vinyes al Pallars

A més, la iniciativa de Torres ha obert la porta a altres productors, també preocupats pel canvi climàtic, que han plantat noves vinyes a prop de Tremp. Un exemple és el del celler Castell d'Encús. Raül Bovet, l'enòleg de la casa, explica que "l'augment de temperatures ens va fer venir aquí a dalt i després d'uns anys cultivant raïm estem fent uns vins de gran qualitat". L'altitud, diu, dóna al vi unes aromes diferents, amb menys alcohol i una acidesa molt característica. Castell d'Encús té 22 hectàrees plantades a 900 metres i creuen que aquesta zona pot convertir-se, a mitjà termini, en un refugi pels vinaters catalans.

L'alcalde del poble, Víctor Orrit, celebra aquestes iniciatives perquè estan dinamitzant molt la zona en una època molt difícil. Ell reconeix que també era dels que creia que l'altitud era un inconvenient pel raïm "i en canvi s'ha convertit en un avantatge per a la qualitat del vi i el desenvolupament del poble".

Escenari futur

El canvi climàtic fa anys que amenaça el cultiu de vinyes i les previsions de futur no són bones. El geògraf Greg Jones, de la Southern Oregon University, ha estudiat 27 regions vinícoles d'arreu del món i ha detectat que totes pateixen un augment d'1,2 graus de mitjana. Greenpeace alerta que la temperatura podria augmentar fins a 7 graus els pròxims anys, però actualment els productors ja noten diversos efectes nocius lligats a l'augment de temperatures. "Les veremes s'han avançat gairebé dues setmanes, perquè el raïm madura molt més ràpid", diu Pancho Campo, enòleg i president de The Wine Academy, una organització de formació i promoció del vi de l'Estat. "L'augment de calor fa que el raïm tingui més sucre i més alcohol i per això s'ha de collir abans, però així no arriba al seu grau ideal de maduració, que és el que dóna la complexitat aromàtica". Això vol dir que per aconseguir el mateix resultat cal que els enòlegs hi intervinguin més i el procés és menys natural. A més, alerta Campo, la calor provoca infeccions i plagues a les plantes.

Molts consideren que la situació actual és preocupant i per això a Catalunya i a l'Estat s'han posat en marxa diverses iniciatives per intentar trobar-hi solucions. Miguel Torres diu que "la vinya és una planta molt sensible als canvis, sobretot tèrmics", i per això creu que "s'han d'evitar mals majors". Demana que "tots els cellers s'impliquin per reduir les emissions de CO i ser més sostenibles". Una de les iniciatives més importants que s'han fet en aquest camp va ser la trobada Wineries for Climate Protection, que es va celebrar el juny a Barcelona i en què es van reunir diversos representants del sector preocupats pels efectes del canvi climàtic sobre la vinya. Els participants van establir un manifest amb 10 punts amb l'objectiu que s'hi sumin tants cellers i productors de l'Estat com sigui possible. Els punts proposen la reducció d'emissions, l'ús d'energies renovables, l'edificació i l'agricultura sostenible, la reducció de la petjada hídrica i la reducció de residus, entre d'altres. Per ara ja hi ha 25 cellers adherits al manifest i Miguel Torres, un dels promotors, pronostica que aquesta xifra es pot multiplicar per sis a principis de l'any que ve.

Un altre projecte és Demeter, que va més en la línia de la investigació per trobar possibles solucions a l'augment de temperatures. Va néixer de la unió de 26 cellers de l'Estat que van iniciar 31 línies diferents d'investigació per veure com afecta el canvi climàtic a la vinya i quins són els reptes perquè el sector tiri endavant les pròximes dècades. Al gener es coneixeran les principals conclusions d'aquest estudi i s'espera que ajudi a obrir noves vies d'actuació.