Aquesta nit dormirem una hora menys

BarcelonaAquesta matinada, a les dues, els rellotges s'avançaran una hora, fins a les tres. La mesura s'aplica a tota la Unió Europea per donar pas a l'horari d'estiu. L'objectiu de la mesura, que té importants conseqüències sobre el ritme vital de persones i animals, és aconseguir un important estalvi energètic. Amb tot, i malgrat la defensa tancada que en fan des de la Unió Europea i els diferents governs, el cas és que el canvi d'hora és cada vegada més qüestionat.

A partir de demà hi haurà una hora menys de llum al matí i una de més a la tarda. Dels dos canvis anuals aquest és el més popular, ja que permet gaudir d'uns vespres més llargs. És una mesura força universal: se'n veuen afectades més de 1.500 milions de persones d'una vuitantena de països. El canvi d'hora universal es va començar a generalitzar, encara que de manera desigual, a partir del 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar més la llum del sol i consumir menys electricitat.

Aquest objectiu, el de l'estalvi energètic, és el que fa que a Europa el canvi d'hora estigui regulat per una directiva que té caràcter indefinit. La Unió justifica la inclusió del canvi en la normativa comunitària amb l'argument que té "seus impactes positius, no només sobre l'estalvi, sinó també sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball i les formes de vida, la salut, el turisme o l'oci".

Resulta significatiu que, en l'explicació d'una mesura dedicada a estalviar energia, la UE faci esment de les "formes de vida" i la "salut". No és casual que ho faci, sinó la constatació que el canvi provoca una allau de crítiques de tota mena de sectors, que el consideren innecessari, ineficient i perjudicial per al benestar de les persones. Entre els crítics hi ha Rafael Montes, portaveu de la comissió d'energia d'Ecologistes en Acció, que apunta que, tot i ser "raonable aprofitar cada hora de llum solar", avançar el rellotge "no implica necessàriament gastar menys energia".

Dades contradictòries

El 2010, Ecologistes en Acció va dur a terme un estudi en què analitzava el consum mitjà diari d'energia en els deu dies previs i posteriors als canvis d'hora durant tres anys. L'anàlisi va posar de manifest que en quatre dels sis períodes estudiats va augmentar el consum d'energia amb el canvi d'hora entre un 2,2 i un 2,95%, mentre que només es va reduir en dues jornades, un 0,03% en una i un 2,1% en una altra.

En canvi, l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) apunta que el potencial d'estalvi en il·luminació a Espanya, pel canvi d'hora, pot arribar a representar un 5% del consum elèctric en il·luminació, equivalent a uns 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 90 milions d'euros correspondrien al consum domèstic, fet que suposa un estalvi de 6 euros per llar, mentre que els altres 210 milions d'euros restants s'estalviarien en edificis del sector terciari i en la indústria. Tanmateix, fonts de l'IDAE reconeixen que per assolir aquest potencial d'estalvi s'ha de dur a terme un comportament responsable a la llar a l'hora de prescindir de la il·luminació artificial quan no és necessària, així com la utilització de tecnologies d'estalvi per aprofitament de la llum natural en edificis del sector terciari i en indústries. Entre aquestes tecnologies hi hauria, per exemple, les fotocèl·lules o sensors de llum que apaguen o regulen la il·luminació artificial en funció de la llum natural aportada a la zona a través de finestres o lluernes. En altres paraules: el canvi d'hora ofereix la possibilitat d'estalviar, però no en garanteix l'estalvi.

Des de Greenpeace, el portaveu d'energia de l'ONG, José Luis García, critica la contradicció que representa que per una banda es canviï l'hora amb l'argument de l'estalvi i que per altra banda el govern espanyol retalli la inversió en campanyes de substitució d'electrodomèstics vells per altres de més eficients.