El canvi d'hora d'octubre del 2020: quan és i com t'afectarà?

BarcelonaLes institucions europees han ajornat fins al 2021 el debat sobre el manteniment del canvi d'horari que fa que dos cops l'any hàgim d'endarrerir o avançar les busques del rellotge i alterem la nostra rutina habitual en favor de les hores de llum diàries. Amb tota l'atenció posada ara en l'evolució de la pandèmia del coronavirus, sembla fins i tot que la discussió podria quedar relegada per a més endavant i tot. Aquest cap de setmana és el fixat al calendari per tornar a executar el ritual: la nit de dissabte a diumenge qui encara tingui un rellotge analògic haurà d'endarrerir una hora les busques –a les tres de la matinada tornaran a ser les dues– i dormirem una hora més.

Segons les estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDEA), l'estalvi en il·luminació pel canvi d'horari podria arribar als 300 milions d'euros a tot Europa –uns sis euros per cada llar en el cas d'Espanya–. Però la comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu va publicar el febrer de l'any passat un informe que matisava que l'estalvi energètic dels canvis d'hora era marginal i que no hi havia cap certesa que es generi de la mateixa manera a tot arreu. L'estudi també indicava que encara que estalviem en el rebut de la llum, no hi ha cap raó perquè també estalviem amb el de la calefacció, que podria fins i tot augmentar, i que la despesa va d'acord amb les condicions de cada hivern i les rutines dels usuaris.

Cal mantenir l'horari d'estiu o el d'hivern? Cadascú té la seva preferència i a l'estat espanyol no s'ha arribat a cap consens, tot i que la comissió encarregada d'estudiar la idoneïtat o no d'eliminar el canvi horari sí que va concloure que calia mantenir-se en el fus horari actual –el de Berlín– i no adoptar el del Regne Unit i Portugal.

Més inquiets i desconcentrats

Amb el debat ajornat, la ciutadania torna a afrontar els efectes d'un nou trastorn d'horari. A l'altre costat de la balança dels avantatges de dormir una hora més la nit de dissabte a diumenge hi ha el fet que a partir de la setmana vinent les hores de llum durant el dia seran cada vegada menys. Dissabte el sol es pondrà cap a les set del vespre, mentre que diumenge ho farà abans de les sis i cada dia a partir de llavors serà una mica abans. Transferir una hora de llum de la tarda al matí pot passar-nos factura de manera immediata: ens podem sentir més inquiets, tenir dificultats per concentrar-nos i provocar-nos sensació d'aïllament o la necessitat de menjar aliments més rics en hidrats de carboni per compensar l'alteració del rellotge biològic, diuen els científics.

La clau de tot plegat la té la melatonina, una substància que el cos segrega diàriament durant la nit i que pot afectar la sensibilitat a l'hipotàlem, que és la regió cerebral que informa la resta d'òrgans i teixits de quina hora és. Tot i així, els experts asseguren que passar a l'horari d'hivern té beneficis per al cos, que té més capacitat de rendiment al matí que no pas al final del dia. Als qui més factura els passa el canvi horari és a les persones amb patologies prèvies, als nadons lactants i als animals de companyia. L'alteració dels bioritmes els pot causar una espècie de jet lag a petita escala, que amb el temps es torna a compensar.

L'últim canvi horari?

La previsió inicial era que el debat sobre el canvi d'horari s'afrontés a escala europea el 2021. Tot i així, aquest octubre no serà l'últim cop que haurem de dur a terme el ritual, perquè es preveia que seria la primavera vinent. La voluntat del Parlament Europeu és que els països que es quedessin amb l'horari d'estiu fessin l'últim canvi horari el març del 2021, i que els que optessin pel d'hivern ho fessin l'octubre de l'any que ve. Tot i així, caldrà veure si l'emergència sanitària del covid-19 fa ajornar la decisió.