Canvi d'hora: a favor o en contra?

BARCELONAAquesta matinada de dissabte a diumenge ha estat un d'aquells dos cops a l'any en què canviem l'hora, un hàbit que tenim integrat i acceptat com a norma però que en realitat té poc més de 40 anys.

La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo a l'estiu es va generalitzar l'any 1974, tot i que de manera desigual, a causa de la primera crisi del petroli, que va portar molts governs a voler avançar els rellotges per tal d'aprofitar la llum del sol i així consumir menys electricitat. Des de l'any 1981 el canvi d'hora s'aplica com a directiva i s'ha anat renovant cada quatre anys, i, de fet, des de 2001 s'aplica amb caràcter indefinit.

Estalvi real?

Però, tot i això, cada cop hi ha més veus en contra d'aquest canvi. Alguns dels que s'han posicionat en contra de tocar el rellotge són els membres de la Iniciativa per a la Reforma Horària, que creuen que quan la mesura es va implementar "encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia". Segons ells, avui en dia, quan l'energia es fa servir pràcticament en tots els àmbits –aire condicionat, calefacció, televisors, electrodomèstics, ordinadors...–, "la diferència no és significativa".

Tot i això, el Govern assegura que la mesura pretén reduir al màxim la despesa energètica generada per la il·luminació artificial, ja que l'horari d'estiu permet no desaprofitar les hores de llum durant el matí i allargar el temps de llum natural a la tarda. Segons els càlculs de l'Institut Català d'Energia, el canvi suposa un estalvi d'entre 5 i 6 euros per llar a Catalunya, fet que suposa 15 milions d'euros en total.

Fus horari equivocat

La Comissió Nacional per a la Racionalització d'Horaris (Arhoe) tampoc veu el canvi d'hora amb bons ulls. El seu president, Jose Luis Casero, va demanar fa uns dies al govern espanyol que no avancés els horaris aquesta matinada per estar així en el fus horari de Greenwich, que és el que li pertocaria a l'Estat, i recuperar així "la seva posició natural". Casero recorda que va ser Franco qui va fer abandonar el fus horari per adoptar el de Berlín l'any 1942, i les conseqüències d'aquell canvi s'arrosseguen fins avui en dia.

Efectes sobre la salut

Pel que fa als efectes d'aquest canvi sobre la salut, els metges asseguren que pot comportar alguns trastorns "lleus". Salvador Tranche, vicepresident de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària, assegura que l'impacte sobre l'organisme és "mínim", tot i que hi ha una "resposta individual" al canvi. Per això, hi pot haver "lleugers trastorns del son, dels hàbits alimentaris i de l'estat d'ànim que poden fer augmentar la irritabilitat o la falta de concentració", però tots aquests problemes remeten en tres o quatre dies.

La gent gran i els nens més petits són els més sensibles a aquest canvi i els que poden patir-ne més les conseqüències.