Incendi

"Al Priorat no tenim aigua ni per als veïns, ni per als camps ni per apagar incendis"

Els Bombers han hagut de recórrer a l'aigua de les piscines municipals per fer front als incendis que han cremat a la comarca

3 min
Incendi forestal al Priorat

Barcelona"Ens fan servir com a imatge de postal, però estem abandonats". Així de contundent es mostra Júlia Viejobueno, veïna de la Figuera (Priorat). Dijous a la tarda va presenciar en primera persona i amb els nervis a flor de pell la columna de fum provinent de l'incendi declarat a Cabacés, a prop del Parc Natural de la Serra de Montsant, mentre, simultàniament, els Bombers treballaven en un altre foc forestal que s'havia declarat a Porrera. Les paraules de Viejobueno resumeixen la sensació que predomina entre els veïns de la comarca: són els grans oblidats.

"L'incendi ha accentuat mancances que pateix el Priorat i que fa temps que s'arrosseguen. Falten inversions i infraestructures", remarca a l'ARA l'alcalde de Cabacés, Jaume Pujals. "Els pantans estan buits i les basses contra incendis també", afegeix. "El foc ha destapat moltes problemàtiques, i la sequera és la principal", coincideix Marina Garzón, veïna de Falset i ramadera. Tal com assenyala Garzón, la sequera endèmica que pateix el municipi segueix ben viva tres anys més tard. De fet, els helicòpters dels Bombers han hagut de recórrer a l'aigua de les piscines municipals per tal de fer front al foc. "No tenim aigua ni per als camps, ni per als pobles ni per apagar incendis", denuncia Viejobueno.

El Priorat és una comarca d'aproximadament 10.000 habitants que compta amb dues prestigioses denominacions d’origen vitivinícoles: la DO Montsant i la DOQ Priorat. Això converteix la vinya, però també l'olivera, en el principal motor econòmic de la comarca i, per tant, l'aigua és un recurs indispensable. Però, malgrat les pluges de principis de setembre, els tres embassaments de la comarca –Siurana, Guiamets i Margalef– es troben sota mínims. Sense anar més lluny, al pantà de Siurana les reserves se situen a un agònic 0,98%. "És una xifra ridícula. Ens veiem totalment desbordats", lamenta Garzón.

Sonia Blasco, enòloga i veïna del Priorat, també comparteix el desànim. "Arrosseguem tres anys molt complicats, durant els quals pràcticament no ha plogut. Els pagesos i els cellers estem lluitant molt per continuar endavant –lamenta–. Estem perdent patrimoni de vinyes molt velles, i un petit pagès això no ho pot suportar".

El 7 de maig, amb les reserves d'aigua dels pantans en clara pujada i el sistema Ter-Llobregat per sobre del 25% de la seva capacitat, el Govern va decidir aixecar la fase d'emergència per sequera. Però l'escenari no era –ni és– el mateix a tot Catalunya. Aleshores les reserves dels embassaments del Camp de Tarragona no arribaven al 5%, i quatre mesos després, la situació no és gaire més esperançadora. Davant la manca crònica de pluges i les reserves en caiguda, els municipis han hagut d'activar restriccions i mesures excepcionals per garantir el subministrament a la població. Mesures que van des de talls intermitents d'aigua fins a l'abastiment amb camions cisterna.

"Hi ha veïns que s'han hagut de rentar les dents amb garrafes d'aigua perquè era tèrbola –explica el veí Albert Blay–. Cada any la collita és pitjor, no es pot regar i ningú fa res", afegeix. La situació es veu especialment agreujada perquè, a curt termini, la Generalitat no preveu cap infraestructura que pugui resoldre el problema, sinó que les solucions pensades per al sud del país no arribaran fins d'aquí a tres anys. "A tot això cal sumar que els boscos estan fets un nyap des dels temporals Glòria i Filomena. El paisatge és desolador", explica Josep Llambrich, responsable d'enoturisme al Mas d'en Gil.

L'alcalde de Cabacés es mostra més taxatiu: "Exigim mesures integrals per part de l'administració. Volem garantir el consum d'aigua de boca i de rec", subratlla. Blay, al seu torn, defensa que cal "escoltar la pagesia", mentre que Blasco demana "fets i no promeses". "Els pagesos no sobreviuran, i les vinyes, tampoc", sentencia. Ara bé, per a Llambrich, també veí de la comarca, l'incendi pot suposar un punt d'inflexió. "Ara potser es fa un cop de cap i aquestes problemàtiques es posen sobre la taula", diu.

stats