La invasió de les safates d'un sol ús trunca la lluita contra el plàstic al comerç

BarcelonaLa lluita contra el plàstic als comerços a Catalunya té un enemic clar: les safates d’un sol ús. En clara expansió els últims anys, han proliferat als lineals dels supermercats, però també al petit comerç d'alimentació per embolcallar els productes frescos, substituint en alguns casos les tradicionals bosses transparents de compra a granel. L'ús de les safates s'ha disparat més d'un 70% en només dos anys: de 238 milions l'any 2018 a més de 406 milions el 2020, segons les últimes dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). I aquestes xifres, avisa l'informe, només compten els productes que s'envasen al mateix establiment o a l'obrador, i no el que ja venen així des del fabricant industrial.

Els catalans han passat de consumir 32 safates d'un sol ús per cap en un any a 53, segons l'estudi. I, malgrat que el cartró avança posicions com a material emprat (35%), el bloc dels diferents tipus de plàstics i resines encara és majoritari, amb un 58% dels casos. Les safates, a diferència del que ha passat amb les bosses de plàstic d'un sol ús, no tenen una normativa especifica de reducció, cosa que explicaria per què s'han obert pas tan ràpidament alhora que les bosses han anat a la baixa en el mateix període.

"La safata és un desastre pur", diu l'investigador d'Elisava José López Aguilar, que apunta a les dificultats de reciclatge que comporten aquesta mena d'embalatges. El paper de film que l'embolica, diu, no es recicla, i la mateixa safata també presenta problemes per reaprofitar-ne el material: "Si és de plàstic PET acostuma a ser multicapa (amb diferents materials barrejats) i això complica el reciclatge, mentre que el cartró, a part de problemes de permeabilitat amb els aliments frescos, acaba admetent envasar justament tot el que normalment no requeriria cap envàs", conclou l'expert.

Per mirar de frenar aquest ràpid ascens, la Generalitat té l'arma d'una nova llei de residus que està ara en elaboració i que, entre altres objectius, vol promoure molt més la reutilització com a alternativa als envasos d'un sol ús com ara les safates. "Després del pacte per la bossa –que va significar introduir el pagament abans que fos obligatori per llei–, ara el pròxim objectiu han de ser les safates, que la legislació europea ha deixat en una mena de buit legal", lamenta la presidenta de Rezero, Rosa Garcia. De fet, fa pocs mesos el Govern va presentar un primer protocol d'adhesió voluntària per promoure que els establiments acceptin els envasos reutilitzables com ara les carmanyoles de casa. Entitats com Rezero confien que això sigui una obligatorietat amb la futura llei, que també esperen que normalitzi –com fa la norma espanyola en tràmit– l'expansió de la venda a granel als supermercats.

Menys bosses i més reutilitzables

A Catalunya es van consumir 4.238 milions de bosses de tota mena el 2020, una xifra un 17% més baixa que la de l'anterior estudi de l'ARC, que es fa cada dos anys. Malgrat l'impacte del covid-19 d'aquell any, els tècnics circumscriuen la caiguda en un context de més pressió legislativa. El principal indici és la reducció de gairebé un 70% de les bosses de nanses de plàstic d'un sol ús (aquelles lleugeres o molt lleugeres que s'esquincen amb facilitat quan hi ha una mica de pes) i que estan prohibides per un decret del 2018.

Tot i que el veto no va ser efectiu fins a l'1 de gener de l'any passat, el traspàs d'aquesta bossa en extinció cap a alternatives com la de plàstic reutilitzable –més gruixuda i que conté plàstic reciclat– és clar: si el 2018 les de plàstic reutilitzable eren el 15% del total que es repartien a les caixes dels establiments, dos anys després ja representaven el 36%. D'altra banda, les bosses de nanses de paper van recular lleugerament del 27% el 2018 al 24% el 2020. La portaveu de Rezero alerta que cal fer seguiment de fins a quin punt les reutilitzables es fan servir diversos cops i es reciclen després, i insisteix que cal actuar sobre la prevenció perquè la xifra global vagi reculant encara més.

Pel que fa a les bosses de compra a granel (les transparents per als frescos, majoritàriament), en aquests anys també s'ha aprovat un canvi per fomentar les alternatives de materials compostables. En aquest cas, però, l'ús s'ha reduït poc en dos anys: s'ha passat de les 369 per càpita a les 355 per habitant el 2020. Rezero subratlla que en el cas de la bossa a granel s'ha produït una substitució, és a dir, que s'ha passat a una opció més sostenible però mantenint la gratuïtat de la bossa. L'entitat la veu com una bossa "de transició" i destaca com una "bona notícia" que no hagi pujat el seu consum en els últims dos anys, sinó el contrari.