Sabadell instal·la dos parcs fotovoltaics en depuradores
Sumant l'energia de les plaques i l'aprofitament del biogàs, les plantes produiran el 21% de l'energia que necessiten per funcionar
Sabadell compta des d'avui amb dues noves plantes fotovoltaiques instal·lades en dues depuradores de la cocapital del Vallès Occidental, la planta de Riu Ripoll i la de Riu Sec. Produiran prop de 1.400 MWh/any per proveir les dues plantes, una quantitat equivalent al consum anual de 400 habitatges. L'actuació va en la línia de l'estratègia anunciada pel departament d'Acció Climàtica del Govern, que vol facilitar la instal·lació de renovables aprofitant infraestructures com les mateixes depuradores o les platges on hi havia els peatges ara en desmantellament així com en espais degradats com antics abocadors.
“Ens estem enfrontant a un autèntic canvi de paradigma energètic que requereix una actuació transversal i coordinada d’administracions, operadors i ciutadania per dotar el país de les infraestructures sostenibles que ens ajudin per a la descarbonització de tots els serveis, també en l’àmbit del sanejament, com ho veiem avui a Sabadell”, ha dit la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, acompanyada avui per l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. L'impuls a les renovables és un dels reptes més importants que té el govern català i que dependrà, en bona mesura, del desplegament del decret de renovables aprovat el trimestre passat.
En el cas del projecte de les depuradores de Sabadell, l'energia fotovoltaica se sumarà també a la produïda pels aerogeneradors, instal·lats a principis de 2020 a la planta de Riu Sec, i a l’aprofitament del biogàs generat durant el procés de digestió anaeròbia de les dues depuradores. Tot plegat significa que el 21% de l'electricitat que necessiten les dues depuradores provindrà d'aquestes fonts netes.
El pla d’eficiència energètica a les depuradores catalanes
Les actuacions previstes a les depuradores de Sabadell destinades a millorar la seva eficiència i a dotar-se d’energies netes per garantir el seu funcionament formen part del pla d’eficiència energètica que l’ACA està duent a terme des del 2018. Aquesta iniciativa s’està abordant mitjançant tres eixos, consistents en la implantació de parcs fotovoltaics, la producció de biogàs i mesures per potenciar l’eficiència energètica.
L'estratègia en matèria de transició energètica preveu la creació d'una energètica pública. L'objectiu, segons la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, no és competir amb les comercialitzadores sinó més aviat participar en projectes de generació (instal·lació) de renovables en terrenys públics o zones antropitzades, com poden ser infraestructures com carreteres, pantans o altres masses d'aigua, o bé un antic abocador.
