Processons, misses i pregàries: les iniciatives per invocar la pluja

LleidaLes iniciatives religioses estan proliferant aquests dies de sequera. A Cabra del Camp (l'Alt Camp) celebren la setmana que ve la seva festa major de primavera amb motiu de la Invenció de la Santa Creu i, per primer cop des del 1905, els feligresos trauran en processó el Sant Crist més gran que tenen, "que només surt en moments excepcionals", adverteix un dels seus regidors i exalcalde, Andreu Ferré. Es tracta d'una iniciativa semblant a la del 7 de maig al Castell de Mur (Pallars Jussà) o a la que ja han fet a Puigverd de Lleida per Sant Jordi o dijous passat a Peralada (Alt Empordà). Allà, els Portadors del Sant Crist Negre van treure la seva figura més emblemàtica per demanar precipitacions. Feia 80 anys que no ho feien per aquest motiu.

El recurs d'invocar Déu i els sants és recurrent. "Suplicant a Maria Santíssima nos vulla socórrer en la necessitat tant gran de aygua". Aquesta novena es va resar al monestir de Montserrat el 21 d'abril del 1691, un dels actes religiosos més antics que hi ha documentats per demanar la pluja. Aquell any hi va haver una extrema sequera que va empènyer els habitants de Monistrol a organitzar una processó massiva. Tres segles després, la sequera del 2008 va fer que l'aleshores conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar —un agnòstic declarat—, resés a la Moreneta. I precisament a Montserrat aniran dimarts mitja dotzena de regants del canal Segarra-Garrigues de Tàrrega (Urgell) per demanar pluja a la mare de déu. El vicepresident d'aquesta col·lectivitat, Justo Minguella, recorda que "els precs del conseller van acabar portant la pluja", així que ells també ho intentaran ara. "Si més no, passarem un dia d'esbarjo, que el necessitem", admet.

Les rogatives són una constant i tenen una base teològica. Fermí Manteca, un històric capellà de la vall del Llobregós (a l'alta Segarra), fa setmanes que inclou una pregària en les seves misses parroquials. Manteca, que també va organitzar una trobada recent a l'ermita del Camp-Real de Massoteres per reclamar la pluja a Déu, adverteix que la pregària està avalada oficialment pel Vaticà. "Concediu-nos la pluja que ens convé a fi que, ajudats prou amb els dons presents, desitgem amb més confiança els béns eterns", dicta el Missal Romà en el seu apartat d'oracions. "Demanar la pluja a Déu no és una qüestió de màgia –adverteix el mossèn de la Segarra–. Es tracta d'un reconeixement de Déu com l'origen de la nostra creació". Manteca afegeix que "si Déu ens ajuda en les necessitats materials, com l'aigua, podrem dedicar-nos a les espirituals, com estimar".

El mateix bisbe de Solsona, Francesc Conesa, va oficiar el 26 de març una missa a l'església de la Mare de Déu dels Torrents, a l'Espunyola (Berguedà), per demanar també la pluja. "Preguem per la pau, per una persona malalta, pels nostres difunts i també ara per la pluja, perquè necessitem aquest do del cel", va dir el bisbe durant la seva homilia.

Una processó artística

Les peticions religioses es fan, segons els teòlegs, també per reclamar un major respecte pel medi ambient. Així ho reivindica no només el bisbe de Solsona, sinó també artistes com Jordi Rocosa, un polifacètic creador de Cornellà que dilluns 1 de maig estrena a Agramunt una acció que ell defineix com un ritual. Acaba de construir 23 cadires amb branques de pollancre recollides de l'embassament de Rialb, ara gairebé dessecat. Juntament amb la companyia local Teatredetics i els bastoners l'Estol, ha preparat una processó que finalitzarà al Parc de la Riella amb una particular dansa-ritual. "La idea em va venir quan vaig veure un munt de troncs abandonats al pantà formant un esquelet, que em va explicar la devastació de la sequera i em va fer tornar molt enrere, al paleolític, quan es lluitava per la vida". Finalitzada la cerimònia, les cadires s'exposaran al museu Lo Pardal d'Agramunt, que serà durant uns dies un lloc de culte (artístic) per als delerosos de pluja.