Les plaques solars, vetades als pobles amb més encant
La Generalitat i alguns ajuntaments posen moltes traves per preservar els conjunts històrics d'aquests municipis
BarcelonaNo tothom es pot posar plaques fotovoltaiques a casa, i no només per la inversió econòmica que això comporta. Molts veïns que viuen en pobles o ciutats amb un conjunt històric protegit no poden fer-ho perquè la Generalitat o els ajuntaments els ho impedeixen. Són les zones declarades com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Això és el que denuncia l'Àlex Juvé, que viu al petit municipi de Vulpellac, al Baix Empordà. "Per viure on visc no puc accedir a un tipus d’energia sostenible; és una vulneració del dret a la igualtat", lamenta.
La prohibició neix de la llei del patrimoni cultural català, que estableix que les intervencions que es facin en aquests llocs han de "mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt, de l’ambient i de la silueta paisatgística" i deixa ben clar que no s'hi permeten modificacions. Aquesta llei, del 1993, no parla de plaques solars i només detalla que "les antenes de televisió, les pantalles de recepció d’ones i dispositius similars s’han de situar en llocs en què no perjudiquin la imatge urbana de part del conjunt".
Qui avalua i autoritza les actuacions en els béns d’interès nacional és la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural. La seva directora general, Sònia Hernández, rebat que les plaques solars estiguin vetades: "En els darrers quatre anys hem aprovat un 70% dels projectes que s'han presentat en conjunts històrics. No estan prohibides per llei, però no poden alterar el conjunt". Assegura que miren de ser "possibilistes" i que s'analitza "cas per cas". Cada any arriben a la seva taula una vintena de sol·licituds de gent que viu en conjunts històrics. La xifra, però, és superior perquè hi ha ajuntaments que tenen un pla especial que les prohibeix i la demanda ja no arriba a Patrimoni.
La del veí de Vulpellac sí que es va debatre a la comissió i es va acordar per unanimitat vetar el col·lector solar. Consideren que la seva proposta "malmet l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i la seva silueta paisatgística, atès que es modifica la pràctica totalitat de l’acabat tradicional i tipològic del vessant on s’actua". Patrimoni no difereix l'anàlisi que fa de les fotovoltaiques de la d'altres elements de la coberta com les antenes o les xemeneies amb la finalitat, com remarca l'informe desfavorable, de "preservar la visió de les cobertes de teula tradicionals, que formen part de l’estructura arquitectònica del nucli i de la seva silueta paisatgística".
Juvé, que va obtenir el vistiplau de l'ajuntament, discrepa: "La silueta no la trenca, des d’un únic punt es veu la teulada, però allà hi construiran habitatges i ja no es veurà". "Prioritzen l'estètica a la transició energètica, que és el que demana la UE", lamenta. "Amb tantes hores de sol com tenim hauria de ser obligatori posar plaques, no té cap sentit amb la crisi climàtica que patim", afegeix Juvé. "Em diuen que busqui un altre emplaçament i hauria de ser al mig del jardí perquè fos eficient", assenyala.
Renovar la llei aquest mandat
Josep Antoni Hidalgo, arquitecte municipal de Vulpellac, admet que hi ha més casos i que estan lligats de mans i peus per la llei de patrimoni. "Ben integrat i regulat, buscant l'equilibri, segur que hi ha un camí molt ample per trobar una solució", diu. "S'ha de modificar la llei, que ja té 30 anys, i canviar el marc mental perquè la lluita contra el canvi climàtic és essencial", adverteix. Patrimoni revela que volen renovar la llei aquest mandat. "S'ha quedat curta i s'hi inclouran aspectes vinculats a la sostenibilitat que s'hauran de reforçar", diu Hernández en referència a les plaques fotovoltaiques. "No volem fossilitzar el patrimoni", afirma.
Mentre la llei no arriba, Patrimoni ha suggerit en alguns informes que el fet que els consistoris promoguin comunitats energètiques per abastir els municipis des d'un sol punt tampoc resol la problemàtica. "Hem de trobar aquests terrenys i aclarir qui ho paga", adverteix l'arquitecte, que revela que tampoc existeix una normativa que ho reguli. Instaurar una cooperativa energètica és el que estudia l'Ajuntament de Mura, que prohibeix explícitament posar plaques solars a tot el nucli per protegir el conjunt urbà. A Tarragona, l'ordenança municipal també ho prohibeix a la Part Alta, i a Balaguer, a tota la zona emmurallada. A la Teresa Estany, que viu a la plaça Mercadal de la capital de la Noguera, l'hi van denegar fa un parell d'anys. "Ara al març tenim una reunió amb l'Ajuntament, que sembla que està més obert que abans a buscar solucions", explica la veïna.
El Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) denuncia que la normativa europea xoca amb les restriccions de la Generalitat i amb les municipals. "Aquí sempre anem tard", lamenta Sergi Illa, membre d'aquesta empresa, que considera que hi ha solucions. "Poden ser negres, ocupar només un percentatge o limitar l'alçada, fins i tot es poden rebaixar les teules perquè no quedin sobreposades i així minimitzar l'impacte, però no prohibir-les d'entrada", exposa. També existeixen plaques solars en forma de teula, però poden quintuplicar els 10.000 euros que costa una instal·lació genèrica. "Estem lluitant en el front municipal amb criteris no unificats, i amb la Generalitat, amb una normativa no actualitzada a l'emergència climàtica", conclou Illa.
