Els oceans van batre rècords d'escalfament, acidificació i pujada del nivell del mar el 2021
Quatre indicadors de la crisi climàtica arriben a màxims històrics en el que ha sigut el sisè any més calorós de la història
BarcelonaQuatre dels indicadors clau per mesurar l'emergència climàtica van batre rècords l'any passat, i tres relacionats amb els oceans. La temperatura de l'aigua, l'acidificació i la pujada del nivell del mar van arribar a màxims sense precedents en l'any que hem deixat enrere, segons l'informe publicat aquest dimarts per l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM). El quart indicador que va batre rècords va ser l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, que segueix pujant any rere any i que el 2021 va arribar ja a les 413 parts per milió (ppm) de CO₂ a l'atmosfera, un 146% més que en l'època preindustrial.
Al llarg del 2021, la temperatura global del planeta va pujar fins a 1,1ºC respecte de l'època preindustrial, un fet que ja va portar l'OMM a advertir fa només una setmana que el límit fixat a l'Acord de París d'1,5ºC d'escalfament global podria arribar a superar-se (hi ha una probabilitat del 50%) abans del 2026. Tot i així, el 2021 no va ser pas l'any més calorós, un rècord que encara manté el 2016 amb un intens fenomen del Niño. El fenomen de la Niña, en canvi, va ajudar a moderar les temperatures durant el 2021 i va situar aquest any "entre el cinquè i el setè més calorós" d'entre els anys dels quals es té registre a escala global, diu l'informe.
Però si la temperatura global no ha batut rècords, sí que ho ha fet la calor dels oceans. I això és molt mal senyal, perquè els oceans retenen més del 80% de l'excés de calor de l'atmosfera, a més d'absorbir almenys el 23% del CO₂ que emeten cada any les activitats humanes (ja ha captat la meitat del total emès en els últims 200 anys). Aquesta calor acumulada als oceans ha anat creixent de forma progressiva en els últims vint anys i el 2021 va arribar al nivell més alt mai registrat, segons l'OMM. Alhora, l'excés de CO₂ acidifica l'aigua, és a dir, en redueix el PH, fet que posa en perill els coralls i moltes altres criatures marines com els crustacis, que fan la seva closca amb carbonat de calci. Doncs els nivells de PH dels oceans van arribar el 2021 "al seu nivell més baix en 26.000 anys", diu l'informe, que afegeix: "A mesura que el PH dels oceans descendeix, la seva capacitat d'absorbir CO₂ de l'atmosfera també decreix". El 2021 també va ser l'any amb una pujada mitjana més elevada del nivell del mar, a causa sobretot del desgel dels pols, de forma que la mitjana de pujada anual entre el 2013 i el 2021 se situa ja en els 4,5 mil·límetres.
Davant les noves dades, que se sumen a les cada cop més nombroses i clares advertències de la ciència sobre l'emergència climàtica, tant el secretari general de l'ONU, António Guterres, com el cap de l'OMM, Petteri Taalas, van criticar de nou que les potències mundials intentin sortir de la crisi energètica generada per la guerra d'Ucraïna a través dels combustibles fòssils. Per a Guterres, de fet, les noves dades de l'OMM són "una fosca confirmació del fracàs de la humanitat per afrontar els trastorns climàtics".