Maig i juny: dos mesos seguits extraordinàriament càlids

BarcelonaS'ha acabat el mes de juny, i tot i que els últims dies la calor s'ha fet una mica més suportable, en alguns indrets passarà a ser el mes més calorós des que hi ha dades. És el cas de Lleida, on la mitjana d'aquest mes quedarà en 26,6 °C, la més alta com a mínim des del 1960 superant per 4 dècimes de grau el rècord del 2003. A Tortosa i als aeroports de Girona i de Reus la mitjana de temperatura del 2003 i del 2022 són gairebé clavades, però la baixada de temperatura dels últims dies ha evitat el rècord. A l'Observatori Fabra de Barcelona, aquest juny quedarà com el segon més càlid de la sèrie, amb una mitjana de temperatura gairebé 1 grau inferior a la del 2003.

En el conjunt de Catalunya, aquest mes de juny la mitjana de temperatura s'ha situat en 21,7 °C, 3 graus per sobre de la referència del període 2009-2020, però el període de 30 dies entre el 15 de maig i el 15 de juny l'anomalia va arribar als 4,2 graus, una dada extraordinària per ser una temperatura mitjana de tot Catalunya i calculada per un període d'un mes. És com dir que durant 30 dies seguits cada dia a Catalunya va haver-hi més de 4 graus més dels que tocaria. Cal recordar que si es comparés les dades d'enguany amb períodes anteriors, l'anomalia encara seria més forta.

Segons el Meteocat, en general el mes de juny d’enguany ha sigut el més càlid des del juny del 2003, però en alguns indrets de l’interior, del prelitoral i del Pirineu la mitjana ha arribat a ser fins i tot superior a la d'aquell any. Al Montseny l'anomalia de temperatura del mes ha arribat a ser 6,5 ºC superior a la referència del període 1961-1990, i en punts del Berguedà, del Solsonès i de la Noguera les anomalies han superat els 5,5 ºC.

Cal tenir en compte que el maig ja havia sigut rècord en molts observatoris, cosa que fa que aquest estigui encaminat a ser l'estiu més llarg que hàgim viscut mai. A Catalunya, amb dades de 87 observatoris, aquest any fins al 30 de juny ja hi ha hagut 1.530 temperatures de més de 30 graus. Cada temperatura de més de 30 graus és un dia i un observatori en què s'ha arribat a aquest llindar. És sens dubte la dada més alta com a mínim des del 2009 i probablement des que es recullen dades, ja que, malgrat que les dades obertes del Meteocat que fem servir per elaborar aquests càlculs no van més enllà del 2009, les comparacions amb sèries més llargues deixen clar que un maig i un juny seguits exageradament càlids no s'havien produït mai des que hi ha dades.

Algunes de les conclusions que es poden extreure d'aquest càlcul són realment colpidores: de mitjana en el període 2009-2020 s'ha arribat a aquesta quantitat de temperatures d'estiu a principis d'agost, entre els dies 1 i 2. És a dir, en termes de migdies d'estiu acumulats és com si ja fóssim a principis d'agost, quan encara queda tot el juliol per passar.

Alguns anys recents han tingut una quantitat de temperatures de més de 30 graus en tot l'any molt similars a les que ja portem acumulades el 30 de juny. El 2014 n'hi va haver 1.538 en tot l'any, gairebé les mateixes que enguany el dia 1 de juliol quan encara falten 15 dies per entrar a la canícula. L'estiu del 2014 sens dubte va ser fresc, però hi ha altres dades recents força similars, com la del 2011, en què n'hi va haver poc més de 1.600, i el 2010 es va passar de ben poc de les 1.750.

Tot això a les portes d'un nou episodi de calor realment forta que farà que el termòmetre torni a acostar-se als 40 °C els pròxims dies. Entre diumenge i dimarts la temperatura tornarà a ser molt alta, i si bé res fa pensar que es puguin superar les dades de mitjans de juny, sí que cal esperar màximes a tocar dels 40 °C a Ponent i una sensació tèrmica de més de 35 °C a la costa.

S'agreuja la sequera

Més enllà de la temperatura, el mes de juny també ha estat marcat per la manca de precipitacions. En moltes comarques de Girona, de Barcelona i també en amplis sectors interiors no ha plogut ni un 30% del que sol fer-ho habitualment durant el juny. Només en algunes zones concretes del Pirineu, del Berguedà i aïlladament en sectors del Camp de Tarragona i de la Terra Alta els ruixats dispersos han deixat la precipitació que seria habitual durant el mes. Destaquen els 91 l/m² acumulats a Viella, els 85 de la Quar, al Berguedà, i els 78 de Núria.

En aquest context les dades de l'estat de la sequera dibuixen una situació cada cop més alarmant, especialment a la conca del Segre, on les dades de precipitació dels últims dotze mesos dibuixen el panorama de sequera més excepcional. Més aïlladament sectors del Moianès, del Vallès, de la Serralada Transversal i de l'Empordà també es troben en una situació de dèficit de precipitació extrema.