Eloy Revilla: “Legalitzar més regadius a Doñana és com demanar-li a un malalt que et doni un ronyó”

BarcelonaLa falta d’aigua asfixia Doñana i les seves riqueses naturals. L'amenaça d'una legalització de nous regadius ha encès totes les alarmes dels científics. El director de l'Estació Biològica de Doñana, Eloy Revilla, urgeix a posar-hi remei abans que la realitat que avui pateix el Parc Nacional es torni irreversible.

El 19% de les llacunes de Doñana s'han assecat del tot. La situació és pitjor que mai?

— La situació actual per als ecosistemes que depenen de l’aigua subterrània és crítica. Venim d'anys molt difícils, d'una sobreexplotació de l'aqüífer, que vol dir que s'estan consumint més recursos dels que es recuperen de manera natural al subsol. El mal que s'està generant és permanent i la pèrdua dels ecosistemes és un fet.

El setembre de l'any passat ja vau encendre les alarmes quan la principal massa d'aigua permanent, Santa Olalla, va quedar reduïda a només un bassal.

— El que hem presentat ara fa pocs dies és un informe més profund i més tècnic. Concloem que hi ha una sèrie de llacunes que s’estan perdent perquè l’hàbitat prioritari, definit per la Unió Europea, ja s’ha perdut. I aquest és el motiu pel qual Espanya està condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de la UE (TSJUE) des del 2021: perquè no està fent prou per protegir aquest tipus d’ecosistemes, tot i que hi està obligada per llei. L’assecament de la llacuna de Santa Olalla és més el símptoma d’això que hem descrit ara més en profunditat.

Creu que s'ha arribat a un punt de no retorn?

— Si no s’actua com més aviat millor el problema s’aguditzarà. Ara tenim un problema crònic –pel qual ja hem perdut un percentatge important de llacunes– que pot tornar-se irreversible.  

Davant d'aquest escenari, la proposició de llei per legalitzar regadius fa témer el pitjor?

— La causa de ser on som és l'extracció total d'aigua que es fa de l'aqüífer, i que cal reduir ràpidament. Com? L'agricultura ha de reduir-ne el consum, i em sembla lògic que es comenci pels que estan utilitzant aquesta aigua il·legalment i que els que tenen les concessions legals siguin els que rebin l'aigua en superfície que ara es treballa per portar. Però, a més, grans urbanitzacions com Matalascañas també han de reduir i canviar els seus punts d'extracció d'aigua, els han d'allunyar, perquè ara són gairebé a dins del parc.

Si s'acaba aprovant el que pretenen el PP i Vox, cap a quin escenari s'abocaria Doñana?

— Si això passa, un problema que ja és prou complex, i que requereix coordinació entre administracions per proposar solucions, es tornarà encara més difícil de solucionar. Augmentaràs la demanda consolidada d’aigua en un lloc on cada cop n'hi ha menys de disponible i on la demanda actual ja està per sobre de la capacitat de l'ecosistema de proveir aquest recurs. Legalitzar més regadius és com demanar-li a un malalt que et doni un ronyó, no és una bona idea.

El calendari electoral complica el diàleg i la coordinació d'administracions?

— És part del problema. Que un problema generalitzat i que afecta la gent com la conservació i el futur tant de Doñana com de la mateixa agricultura a la zona quedi circumscrit a una finestra de dos mesos, amb missatges simples i promeses que no es poden complir, és tractar la gent com si fossin ximples.

Creu que la ciutadania és conscient de la gravetat de la qüestió?

— I tant, no és un problema de conscienciació, perquè l'opinió majoritària és a favor de la conservació de Doñana. El que passa és que es posen per damunt de l'objectiu general comú els interessos d'uns pocs, d'unes empreses, que han estat treballant fora de la llei. I a més, se'ls està prometent uns recursos que no existeixen. Aquesta aigua no hi serà i el que s'està aconseguint és allargar en el temps la situació actual. I això és justament el que Doñana no té, temps.

Quin és l'escenari desitjable en el curt termini?

—  Després de 20 anys sense fer res, el que cal és asseure totes les administracions amb competències, oblidar els eslògans i treballar de debò en les solucions.

I si no, tard o d'hora arribarà la multa d'Europa.

— Això seria una derrota com a país. Demostraria que no som capaços ni d’aplicar les lleis que fem. La sanció és una pressió temporal més, però no s'ha d'oblidar que seria un cost afegit per als ciutadans, perquè l’haurem de pagar entre tots. I més enllà de la multa hi ha altres conseqüències que tot això pot comportar i que tenen a veure amb els fons de desenvolupament regional i la política agrària comunitària, que són molt importants i també depenen de la Unió Europea.