L'aigua extreta de Sau fins ara abastiria un milió de persones durant un mes i mig

BarcelonaL'embassament de Sau ja es troba només al 6,5% de la seva capacitat total. Les reserves que hi quedaven, uns 18 hm3 aproximadament, s'han estat traslladant cap a Susqueda les últimes setmanes per mirar d'aprofitar-ne fins a l'última gota que es pugui. Fins ara, ja s'han enviat cap al pantà veí uns 8 hm3, una quantitat equivalent al que consumeixen un milió de persones durant menys d'un mes i mig. Això és pràcticament la meitat del que s'havia proposat salvar el Govern quan va anunciar la maniobra mai abans feta de buidar l'embassament.

Els treballs d'extracció d'aigua continuen aquesta setmana, tot i que a un ritme menor. Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) apunten que Sau no quedarà sec del tot perquè, malgrat que sigui en poques quantitats, encara va rebent entrades d'aigua. Els hectòmetres finals que s'acabin desembassant cap a Susqueda, però, dependran de si l'aigua segueix mantenint prou qualitat els pròxims dies.

El buidatge de Sau, de fet, ha estat doble: d'una banda, s'ha anat transferint aigua i, de l'altra, equips de pescadors han estat retirant milers de peixos per evitar que una mortalitat massiva d'aquests animals –fruit del baix nivell d'aigua i de la calor de l'estiu– acabés malmetent les reserves. De moment, només s'han retirat 2,6 tones de peixos, uns 4.000 silurs, carpins o sandres, tot i que l'objectiu de l'ACA era arribar a les 50 o 60 tones. Els treballs, a més, es van aturar amb motiu de la Setmana Santa davant l'augment esperat de visitants a la zona del pantà. Avui, però, no s'han reprès i no hi ha una data perquè ho facin, tot i que l'ACA diu que s'està estudiant si hi tornaran o no els pròxims dies.

L'operació del pantà de Sau ha estat una de les mesures extraordinàries preses després de 32 mesos de sequera, una situació que és avui el "problema més greu i el repte més urgent" que afronta Catalunya, segons ha dit aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença posterior a la reunió setmanal del Govern. A les portes de l'estiu, una època de l'any en què el consum d'aigua creix, ha llançat un advertiment: "Venen mesos difícils i caldran esforços de tothom". Aquí hi ha inclòs des dels ciutadans fins a sectors econòmics com l'agricultura que, de fet, ja pateix restriccions d'aigua per l'entrada en excepcionalitat de les conques internes del país, d'on beuen sis milions de persones.

Tot i que Aragonès ha insistit que tots els esforços estan centrats a garantir l'aigua de beure de la població (s'entén que per evitar al màxim que puguin arribar els talls si la situació empitjora), també ha demanat "responsabilitat" per fer-ne un ús eficient perquè, ha reconegut, hi ha obres en marxa per aportar més aigua, però encara trigaran a estar en marxa. De fet, Catalunya afronta ara uns mesos crítics d'estiu i, si no plou, l'entrada en emergència per la sequera pot ser un fet al setembre.

Obres per a la propera sequera

Els treballs que ja estan en marxa tenen a veure, per exemple, amb la recuperació de pous a l'àmbit del Besòs per poder abastir de més recurs els consumidors metropolitans. A més, ha dit Aragonès, s'està augmentant la quantitat d'aigua regenerada no només al Llobregat sinó també a la Tordera (a través de la depuradora de Blanes).

Algunes de les obres que s'acceleren més pensant en un mitjà termini i, per tant, pensant més en la propera crisi que no pas en aquesta són una nova potabilitzadora al Besòs i millores en d'altres com la de la Llagosta, així com la construcció de la tercera dessalinitzadora del país, a la conca del Foix, a Cubelles. Es tracta d'obres, ha reconegut el president, que "acumulen anys d'endarreriment" i que han de servir per ser més resilients en el pròxim episodi de sequera.

Si no existissin avui les dessalinitzadores que es van construir el 2008, ha apuntat Aragonès, la situació seria molt més greu. Els 200 hm3 que van aportar d'aigua al sistema l'any passat van ser equivalents a tot el que poden emmagatzemar Sau i Sant Ponç junts. Tot i travessar una de les pitjors sequeres en 50 anys, Aragonès ha recalcat que la crisi climàtica es manifesta augurant que episodis com aquests no siguin una excepció: "Hem d'adaptar el país a aquesta nova realitat".