La crisi climàtica pot agreujar el 58% dels virus i bacteris que ens fan emmalaltir

BarcelonaMés de la meitat de les malalties infeccioses s'han vist agreujades els últims anys per l'emergència climàtica, que ha intensificat la interacció entre els éssers humans i els microorganismes que les causen: els virus, els bacteris, els fongs i els paràsits. L'emissió de gasos d'efecte hivernacle i les seves conseqüències, com l'escalfament del planeta, la desforestació, les inundacions o les sequeres, per exemple, esdevenen un viver de noves amenaces de salut pública: forcen la migració d'animals i comunitats senceres i provoquen una reordenació geogràfica que diversifica els reservoris i vectors (els hostes que faciliten el salt d'espècie dels patògens, normalment animals) i amplifica les possibilitats que es donin nous esdeveniments de transmissió. Els últims anys s'han detectat casos de dengue autòcton a Catalunya, així com del virus del Nil i de la febre hemorràgica de Crimea-Congo a la resta de la península Ibèrica i França perquè els microorganismes, aprofitant la globalització, s'expandeixen més enllà de les zones on són endèmics, de vegades amb un comportament impredictible. Però cada vegada és més evident que la crisi climàtica hi influeix, i molt, i afavoreix l'eclosió de nous brots.

Segons un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature, el 58% de les malalties infeccioses més freqüents a què ens enfrontem (218 de 375) són sensibles a almenys un fenomen climàtic. Només en el 16% dels casos es va veure l'efecte contrari. L'anàlisi també constata la gran diversitat de propagació que tenen aquests microorganismes, sent els vectors animals com mosquits, paparres o aus (portadors del dengue, el chikungunya o el Zika) la via més freqüent de contagi. De fet, quatre de cada cinc alertes d'emergència sanitària es deuen a brots i epidèmies zoonòtiques (l'animal li transmet a la persona), si bé també n'hi ha que es produeixen pel contacte directe amb el patogen (Ebola) o a través de la contaminació d'aigua i aliments (enterovirus). El biogeògraf Camilo Mora, de la Universitat de Hawaii i primer autor de l'estudi, ha identificat més de 3.200 exemples de casos en què els perills climàtics estaven implicats en alguna malaltia causada per patògens.

En concret, l'escalfament del planeta es relaciona amb 160 malalties; les precipitacions i inundacions, amb 122 patologies; i la sequera, amb 81. També fenòmens com els incendis i les onades de calor agreugen una vintena de malalties (cadascun d'ells), i l'augment del nivell del mar n'afecta una desena. "És evident que l'augment de les temperatures i les sequeres i les precipitacions extremes afecten els animals que actuen com a vectors i reservoris i, per tant, afecten la salut humana. Les malalties transmeses per animals ja estan augmentant. Fa una setmana es va identificar a Perpinyà un cas de dengue autòcton [la persona no havia viatjat a zones endèmiques]; a la zona del Laci, a Itàlia, es tenen mosquits portadors del chikungunya durant tot l'any, i a tota la zona del Mediterrani s'ha establert el mosquit tigre, que transmet totes dues malalties", exemplifica Natalia Rodríguez-Valero, metgessa del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigadora de l'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, que no ha participat en l'estudi.

En la transmissió d'una malaltia infecciosa intervenen diversos factors biològics, ecològics, ambientals i socials, però si només ens fixem en el salt d'espècie o en el contacte patogen-persona, la majoria de les malalties que analitza l'article de Nature són provocades per virus (76), bacteris (69) i animals (45), tot i que també s'ha observat l'acció dels fongs (24), els protozous (23) i les plantes (12). Tots aquests acostumen a propagar-se mitjançant vectors animals (103 malalties) però també per l'aigua (78), l'aire (60), el contacte directe amb el patogen (56) i els aliments (50). Afortunadament, diu l'experta, a Catalunya (i Espanya) la majoria de casos que es donen actualment són esporàdics, però avisa que s'estan detectant malalties que abans eren anecdòtiques i que aquest escenari es deu a la globalització i el canvi climàtic, cosa que hauria de fer saltar les alarmes de les autoritats sanitàries i estatals.

Migracions d'animals i humans

L'any passat quatre dels indicadors clau per mesurar l'emergència climàtica van batre rècords: la temperatura de l'aigua, l'acidificació dels oceans, la pujada del nivell del mar i l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, segons dades de l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM). A més, tot indica que el món podria superar un escalfament global d'1,5 °C d'aquí al 2026, molt abans del previst (2040). Els fenòmens climàtics extrems són cada vegada més freqüents i intensos i no només estan provocant irrupcions en els ecosistemes, sinó també efectes graduals com la sequera, que es tradueix en una falta d'aigua i d'alimentació i, a la llarga, força la migració d'humans i animals. De fet, els canvis en la distribució geogràfica de les espècies són un dels efectes més clars de l'impacte del canvi climàtic i la degradació del medi ambient.

Les onades de calor, els incendis forestals, les tempestes i les inundacions modifiquen els contactes entre espècies i acosten els patògens a les persones: els virus del Nipah i de l'Ebola s'associen a la vida salvatge (ratpenats, rosegadors i primats) que es desplaça buscant recursos alimentaris fora del seu hàbitat, i la sequera provoca la congregació de mosquits i aus al voltant de les fonts d'aigua restants, sovint aigües residuals que donen lloc a transmissió directa de torovirus. El resultat: es multipliquen les poblacions de mosquits, paparres, puces, alguns ocells i diversos mamífers, que propaguen el dengue, el virus del Nil, el Zika i la malària, per mencionar alguns exemples, sovint en zones on no hi viuen normalment. L'estudi signat per Mora també destaca les malalties d'origen aquàtic, com les del bacteri Vibrio (que s'associa al còlera), l'anisakis o els enverinaments per meduses, i les desencadenades per les interrupcions de l'hàbitat natural dels animals.

"Les malalties viatgen, però els principals canvis es donen primer a escala local. Per exemple, animals que s'endinsen en zones forestals o boscoses més frondoses i comunitats que, en períodes d'escassetat alimentària, mengen animals salvatges", explica Rodríguez-Valero. En altres llocs, com Turquia, s'està veient que la desforestació i l'assentament de comunitats en aquestes zones facilita que la febre groga o la de Crimea-Congo proliferi. "I després veiem les zones periurbanes, que no són rurals però tampoc arriben a ser urbanes, on augmenta la densitat de població i vectors que tenien un contacte molt limitat amb humans ara tenen més facilitat per transmetre malalties, com passa al Japó", afegeix la investigadora.

Els autors de l'estudi subratllen que ha quedat demostrat que el canvi climàtic pot afectar malalties patògenes humanes, però l'abast total d'aquest risc continua sent poc quantificat. Fins ara els estudis sobre l'impacte dels perills climàtics en les malalties infeccioses se centraven únicament en els grups específics de patògens, o en els perills o en el tipus de transmissió de forma aïllada. La realitat, però, evidencia que les zoonosis són cada vegada més freqüents –causen més de 700.000 morts cada any al món– i, per això, els experts fan una crida urgent a integrar el concepte one health (una única salut, en anglès) per coordinar la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, que són interdependents, com una única salut. "No té cap mena de sentit pensar en la salut humana com un fet aïllat, i tampoc que Espanya sigui el tercer país amb més publicacions científiques al respecte i, en canvi, no s'inverteixi prou en salut pública", lamenta Rodríguez-Valero.