"La culpa és nostra, no seva": ja hi ha gairebé 200 espècies invasores a Catalunya

BarcelonaEs creu que va ser d’una granja de França, dedicada a la cria per fer abrics, que el coipú va escapar-se i va començar a proliferar i expandir-se fins a arribar, fa escassament deu anys, a Catalunya. En un temps rècord, aquest rosegador, originari de Sud-amèrica i amic dels hàbitats humits, ha escalat com una de les espècies invasores que està causant més estralls al país. Tot i que el fred del port de la Bonaigua va ajudar a retardar-ne l'arribada, finalment va trobar la manera de travessar Catalunya per la zona de l’Empordà i s’ha convertit en un malson per als pagesos de les comarques de Girona. De fet, la Generalitat presentarà demà un pla per combatre la plaga d’aquesta rata herbívora que malmet els cultius i espais naturals a la zona.

El coipú és només un dels 1.678 noms que apareixen a la llista d’espècies exòtiques detectades a Catalunya. Un 12%, és a dir unes 198, es consideren invasores per la seva fulgurant expansió i les conseqüències negatives que tenen sobre els hàbitats autòctons, l’agricultura i la salut humana. A l’inventari Exocat hi figuren invasors ben coneguts i recents com la vespa asiàtica, el mosquit tigre, la cotorra argentina (de plomatge verd i groc) o el cranc blau. La gran majoria d'intrusos, però, són plantes com la canya que infesta boscos de ribera o bé l'anomenada herba de la pampa, a les lleres dels rius.

En els últims nou anys, s’han detectat 631 noves espècies exòtiques arreu del país, segons les dades actualitzades que han presentat el departament d’Acció Climàtica i el Creaf conjuntament. Prop de la meitat (un 46%) són espècies que han arribat noves en aquest període, però la resta ja hi eren abans i s’han pogut inventariar gràcies a una tasca més minuciosa de detecció dels últims anys, ha explicat Joan Pino, director del Creaf. A banda de les que ja són oficialment invasores, un 30% més de les espècies exòtiques es consideren establertes al territori, un estadi previ que pot derivar en un comportament invasor o no depenent de factors diversos.

I per què aquesta invasió biològica? “La culpa és nostra, no seva, i n'hem d’assumir la responsabilitat”, ha remarcat Pino. De fet, segons l’expert del Creaf, tant la globalització (amb més mobilitat de persones i mercaderies) com la transformació del paisatge (les zones més antropitzades són proclius a atraure més espècies que no troben depredadors) i l’impacte de la crisi climàtica són factors que expliquen la radiografia actual.

Tot i que diverses espècies exòtiques s’han introduït al medi per alliberament directe (alguna vegada amb “bona fe”, segons Pino), el que predomina sobretot són els casos en què s’han escapat exemplars o han arribat com a polissons en algun vaixell. Per exemple, llavors entre la llana que importem o males herbes entre els cereals que ens arriben de l’altra banda del món.  

L'erradicació, una quimera

La feina preventiva d’identificació d’una espècie intrusa és crucial per frenar una expansió que, un cop ha començat, és gairebé impossible d’aturar. La vespa asiàtica i el seu “èxit” a l’hora d’implantar-se a Catalunya ho demostren, ha recordat Pino. Per això, part de la resposta reactiva passa per intentar accions de control, protegir les espècies autòctones i també confiar que a la llarga apareguin depredadors dels invasors.

L’estratègia de la Generalitat se centra a exercir un “control de poblacions” de les espècies invasores que causen més problemes o que suposen més amenaces per al medi, segons ha explicat la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas. "Hem de ser realistes, i plantejar-se l'erradicació, ara mateix, no ho és", ha dit. Les espècies que apareixen a la llista estatal amb l'objectiu d'erradicar-les, segons el director del Creaf, estan avui tan implantades i esteses que la tasca resulta inassumible.

En canvi, Barnadas ha destacat la xarxa d'alerta preventiva, que l'any passat va registrar 150 comunicacions, i ha dit que ha de servir per reaccionar més ràpidament a futurs intrusos. A més, ha afegit que el Govern vol doblar els recursos i arribar als dos milions d'euros per millorar les accions davant les invasions biològiques.