Vicent Altava: "El clima de Catalunya s’assemblarà al que té actualment Israel"

BarcelonaVicent Altava (Castelló de la Plana, 1981) és segurament una de les persones que més saben sobre sequera a Catalunya. Llicenciat en física a la Universitat de Barcelona, va fer la tesi doctoral sobre aquesta matèria. Avui és tècnic de recerca i modelització del Meteocat, el Servei Meteorològic de Catalunya.

Quin adjectiu posa a la situació actual?

— A nivell global de Catalunya, preocupant. Al nord-est, del Garraf cap amunt i d’Osona cap a l’est, alarmant.

La pitjor sequera des que tenim dades?

— La sequera més greu és la del 2004-2008 en el conjunt de Catalunya. Si ens centrem en la zona que comentàvem –una part de la conca del Llobregat, la conca del Ter, la Muga, el Fluvià i després tot el litoral i prelitoral, des del Garraf - Baix Penedès cap al nord–, sí que és la sequera més intensa des que tenim registres, des del principi del segle XX. 

Quant ha de ploure en un any normal a Catalunya?

— Cauen de mitjana 650 mm. O 21.200 hectòmetres cúbics. 

Això quant ocupa?

— Si agaféssim el Camp Nou i el tanquéssim amb un altre Camp Nou per dalt, tindries en aquella capsa aproximadament 1 hectòmetre cúbic. 

Plouen 21.200 Camps Nous en un any a Catalunya?

— És tota l’aigua que cau a Catalunya amb excepció de la que prové de la conca amunt de l’Ebre, i de les dessaladores. Aigua que s’utilitza per a embassament, per als boscos, per donar-l'hi al país. 

—

Ara on som?

— Ha de ploure molt. Si ens fixem només en la conca del Ter en el període 2021-2023, li falten 500 mil·límetres. És el que plou a Barcelona en tot un any. A la Muga la quantitat és semblant. 

I plourà molt aquesta primavera? 

— He de ser sincer: no ho podem saber. El sistema climàtic a Catalunya és molt caòtic i no ens permet fer aquests tipus de prediccions. Hi ha altres zones, com la intertropical, on sí que és possible. Dir-ho aquí seria com llançar els daus enlaire. El que sí que prevèiem era un episodi d’aquest tipus. Era qüestió de temps. L’evolució de la freqüència de les sequeres a partir de finals de la dècada del 1980 ja mostra una freqüència que no obeeix la que havíem observat abans d’aquest període. 

Això és el canvi climàtic?

— Sempre s’ha d’anar amb peus de plom per fer atribucions. Però no hi ha cap altra causa que pugui explicar el que estem observant d’increment de freqüència, intensitat i duració que no sigui l’alteració del cicle de CO₂ a conseqüència de la crema de combustibles fòssils. I si mirem les zones amb un clima similar al de Catalunya, estan patint el mateix que nosaltres. 

El canvi climàtic és global.

— I per això pots esperar impactes a escala global. El riu Po, el principal riu del nord d’Itàlia, va quedar l’any passat sense aigua. És exactament la mateixa latitud que Catalunya. A la península d’Anatòlia, a Turquia, neixen el Tigris i l’Eufrates, i estan tenint molt poc cabal en els últims anys. Fins al punt que tenen problemes d’abastament d’aigua i molta tensió per culpa d’això entre Turquia, Síria i l'Iraq. Si anem a Califòrnia, amb un clima mediterrani típic, aquest any ha plogut moltíssim i ha nevat molt, però l’any passat tenien els embassaments per sota del 20% d’aigua. 

Aquestes conseqüències del canvi climàtic ja no són reversibles?

— Un dels objectius de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) és limitar l’escalfament a 1,5 graus per evitar que sigui un procés irreversible. Jo soc bastant escèptic, perquè l’ésser humà no està preparat per afrontar problemes a llarg termini. Crec que ara per ara ja és irreversible i el que s’ha de fer des d’un punt de vista de gestió és la mitigació i l’adaptació. 

Què passa si no plou aquesta primavera a Catalunya?

— La sequera continuarà fent-se més greu, i això vol dir que caldrà prioritzar recursos hídrics. Jo soc climatòleg, no m’encarrego de la gestió, però he après molt treballant al grup de treball de la sequera del qual forma part el Servei Meteorològic. Sempre dic que les sequeres s’han de gestionar amb els embassaments plens. A curt termini el que pots fer és minimitzar els impactes que pugui haver-hi. No hi ha aigua per a tothom si no plou, de manera que s’ha de prioritzar. És evident que l’aigua de boca és essencial, però s’ha de tenir present també que els camps i els cultius tenen valor. S’haurà d’aconseguir un balanç minimitzant les pèrdues.  

Pot haver-hi restriccions a les aixetes de les cases?

— No et puc respondre amb contundència. El que et puc dir és que hem d’intentar evitar-ho entre tots, amb petites mesures a casa. Hem de pensar en tancar l’aixeta quan ens rentem les dents, posar rentadores plenes, intentar tenir aixetes on hi hagi una barreja entre l’aire i l’aigua, etc. 

Això amb les llums curtes. I si posem les llargues?

— El que suggereixen les projeccions climàtiques és que el clima de Catalunya s’assemblarà al que té actualment Israel. Haurem de fer possible uns altres tipus de cultius i obtenir recursos hídrics no només mirant el que plou del cel. 

Aigües reutilitzades.

— Sí, és clau des d’un punt de vista d’eficiència i de sostenibilitat. Hi ha una gestió molt important de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és tornar a donar un ús a aquesta aigua. 

A Israel fa molta calor. Ens hem d’acostumar a nits com les de l’estiu passat?

— L’estiu passat va ser molt calorós. No tant pels pics de calor com per la continuïtat de registres alts. Doncs bé, l’any 2022 es va tancar amb una anomalia de temperatures de 2,5 graus. En les projeccions climàtiques per a tot aquest segle, aquest valor de 2,5 graus és la mitjana d’increment que s’espera a la dècada del 2050, 2060. O sigui que, com a valor mitjà, els estius seran així. 

Diu que les sequeres es gestionen amb embassaments plens. Els tornarem a veure plens?

— Sí, d’això n’estic convençut, i les projeccions climàtiques apunten a aquesta direcció. El clima es farà encara més variable. Però amb preponderància pels valors extrems de sequera baixos, perquè plourà una mica menys. De manera que ens hem d’adaptar per poder aprofitar al màxim aquestes pluges que cauran en períodes potser més curts però també molt intensos. 

L’hem sentit dir en diverses ocasions que les sequeres dels últims 100 anys també expliquen els moviments migratoris. 

— Per exemple, als anys 20 hi va haver la primera onada migratòria sobretot de gent de Múrcia, del País Valencià i també de l’Aragó. I hi havia en aquests territoris una sequera que ho va afavorir. Després hi va haver un període de més pluges i menys migracions. Coincideix amb l’època de planificació hídrica de la Península. A finals dels 40 i 50 hi va haver una sequera que va afectar Andalusia i Extremadura. Coincideix amb l’època en què molts van venir a Catalunya buscant un futur millor. L’ONU ja fa temps que adverteix que un dels principals impactes del canvi climàtic serà una guerra de l’aigua, en paraules molt contundents, i que serà un catalitzador de migracions planetàries.