Yvonne Yánez, Acción Ecológica Equador: "La COP26 de Glasgow ha sigut una farsa; s'ha convertit en un espai de negoci"

Glasgow (Enviat Especial)Biòloga de formació, Yvonne Yánez és portaveu del grup Acción Ecológica de l'Equador. L'entitat, que forma part de nombroses xarxes de defensa de la biodiversitat, tant en l’àmbit llatinoamericà com global, ha participat en qualitat d'observadora a la COP26 de Glasgow. Yánez segueix les converses de l'ONU sobre el canvi climàtic des de fa més d'una dècada i és aquest coneixement, i l'impacte devastador que genera sobre les comunitats del seu país, el que fa que critiqui molt durament les negociacions que han tingut lloc a la ciutat escocesa.

Com impacta el canvi climàtic a la seva comunitat?

— L'Equador, com altres països dels Andes, té greus problemes a causa del desgel de les glaceres dels Nevados. I això afectarà l'abastiment d'aigua per a milions de persones de les muntanyes. A l'Equador hi ha problemes recurrents d'inundacions i de sequera. I ni els governs de Rafael Correa, ni el de Lenín Moreno ni el del banquer Guillermo Lasso s'han interessat mai pel tema. Bàsicament, el que els interessa és seguir mantenint una economia dependent de l'exportació d'hidrocarburs fòssils i de la mineria. Com mai abans, aquest any han ampliat els projectes d'extracció sobre boscos i territoris indígenes. La poca aigua que tenim aviat la tindrem contaminada.

Quin balanç fa de la cimera?

— Que ha sigut una farsa. Però no només aquesta. Totes les COP sota la convenció marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, a mesura que han incorporat l'element dels mercats de carboni i altres falses solucions, s'han convertit en espais de negoci i no en espais multilaterals on resoldre el problema.

Què vol dir, exactament?

— Que el que ha sortit és el pitjor que esperàvem. Totes les organitzacions del sud, del People's Summit, hem denunciat que el que s'ha fet és, probablement, programar la més gran acumulació de terres, boscos i oceans que s'hagi fet mai en la història. I tot plegat és una forma més de colonització. Tots els projectes que inclouen mecanismes que són compensacions de carboni basades en la natura, és a dir, en la plantació d'enormes extensions forestals, en milions d'hectàrees, són programes racistes i colonials. I, a més a més, no solucionaran el problema del canvi climàtic.

N'està convençuda?

— N'hi posaré un exemple. Perquè el mercat de carboni funcioni, necessites aquestes enormes extensions de terreny per plantar arbres. On es farà aquesta reforestació? No aquí, a Europa. On ho faran? Gairebé sempre ho fan en països del sud: el sud-est d'Àsia, a l'Àfrica o a l'Amèrica Llatina. El que hi ha, doncs, és una ocupació territorial colonitzadora de les companyies i els governs industrialitzats del nord per poder tenir certificats de carboni a través d'aquestes extensions forestals, és a dir, per netejar-se la consciència i seguir llançant emissions de gasos.

M'està dient que no creu, per exemple, en la bondat del compromís presentat la setmana passada per acabar amb la desforestació al món?

— Exactament. És que quan es volen fer compensacions de carboni amb els boscos, el que es fa és utilitzar els boscos de la conca del Congo, els de l'Amazònia i els de tot arreu. És més, s'utilitzarà fins a l'última molècula de carboni que existeixi al món per afavorir aquest mercat. L'acord de què vostè parla no només és un rentat de cara verd, que també. És, sobretot, un acord que farà que els boscos del món, no només els boscos tropicals, s'utilitzin com a embornals de carboni i serviran per emetre compensacions d'emissions de carboni. El que feu els mitjans de comunicació és difondre-ho com si fos un acord heroic i no ho és gens.

I què és, doncs?

— Miri, l'Acord de París, a través de l'article 6, i també a través dels NDC [els plans nacionals de reducció d'emissions], el que pretén és acabar creant un mercat global de carboni que funcionarà amb les anomenades compensacions: fas tantes emissions, finances un arbre o un milió d'arbres, depèn, i ja està. I les compensacions s'emetran a través dels boscos, oceans, etcètera. Però, a més, tot això esdevindrà un valor de canvi, un actiu, és una nova mercaderia que fins i tot acabarà servint per a l'especulació financera.

El capitalisme hi tendeix?

— Sens dubte. Però hi ha més, encara. Perquè qualsevol entitat financera, bancs, fons d'inversió, de pensions, hi invertiran i necessitaran que allà on hi hagi els terrenys amb què s'hagi de compensar emissions es puguin emetre títols de propietat. I el que veurem aleshores serà com se signaran acords amb les grans corporacions transnacionals de la conservació, WWF i altres, amb pobles indígenes, amb organitzacions de camperols, amb qualsevol racó del món on es pugui plantar un arbre, per tal d'emetre certificats de compensació de les emissions de carboni.

Com pot convèncer vostè els lectors de l'ARA que tots hem de canviar d'estil de vida?

— No sé si puc o no convèncer-los, però els efectes de les emissions són claríssims. Per tant, hem de canviar d'estil de vida. Cal fer servir menys el cotxe, hem de fer servir menys electricitat, no hem de tenir la casa a 30 graus de temperatura o a 18; ens podem posar un jersei i abrigar-nos, o obrir les finestres i que corri l'aire. Podem fer servir més el tren i menys l'avió. I, sobretot, que quan comprin compensacions de carboni amb els actes quotidians, quan després d'un viatge en avió els diguin que les seves emissions han sigut compensades, que pensin que el que estan fent, probablement, és donar suport a l'acumulació de terres al sud. I, finalment, que donin suport a les propostes perquè deixem els combustibles fòssils al subsol.