Huracans al Mediterrani: una realitat cada cop més pròxima

BarcelonaA mitjans de setembre de l'any passat es va formar una pertorbació mediterrània davant de la costa de Líbia. A mesura que s'acostava a Grècia i al sud d'Itàlia, la depressió va anar adquirint característiques cada cop més similars a les d'una pertorbació tropical. S'estava formant un dels anomenats minihuracans mediterranis o medicans, dels quals ja se n'havien anat veient casos en els últims anys. De fet, n'hi havia hagut suficients exemples perquè el Termcat ja hagués aprovat el terme. Precisament pocs dies abans el Meteocat havia alertat en una nota premsa d'una altra pertorbació que s'estava formant al Mediterrani: “Es podrien donar condicions favorables per a la formació d’un petit cicló mediterrani quasi tropical”, deia l'SMC. Aquella pertorbació no es va acabar formant, però una setmana més tard al mar Jònic s'hi estava desenvolupant una borrasca que dia a dia anava adquirint característiques cada cop més inèdites. L'Observatori Nacional de Grècia la va anomenar Ianos. Dos dies després de la seva formació, el Ianos va afectar de ple les illes Jòniques. A Cefalònia el vent sostingut va arribar als 160 km/h i es van acumular 645 l/m² en un sol dia, unes dades que equiparaven la pertorbació ja no només a un huracà, sinó fins i tot a un de categoria 2.

Un any després de tot això un article científic publicat al Bulletin of the American Meteorological Society ha confirmat el que ja s'entreveia. Sota el títol Ianos. A hurricane in the Mediterranean, l'article utilitza diferents sistemes d'imatges de satèl·lit per confirmar que la borrasca tenia una estructura d'huracà i que es va comportar com a tal. És la primera vegada que una publicació científica va tan enllà. Això no vol dir necessàriament que hagi sigut el primer huracà al Mediterrani, però sí que és la primera vegada que una pertorbació d'aquest estil s'ha pogut analitzar amb prou detall i amb prou eines per confirmar-ho.

Es consideren medicans un ventall més ampli de pertorbacions. Tenen un origen similar al de les depressions que ens afecten habitualment, però acaben convertint-se en borrasques amb característiques tropicals o híbrides. ¿Va ser el Gloria un medicà? La resposta és que no, tot i que les pluges acumulades, el vent sostingut i en definitiva les conseqüències que se'n van derivar van ser molt similars a les d'una borrasca tropical. Les pertorbacions tropicals es caracteritzen per tenir una simetria i acostumen a tenir un ull definit. Un dels problemes dels medicans respecte a altres temporals com el Gloria és la dificultat de preveure'ls, perquè sovint el seu desenvolupament i la seva trajectòria són incerts fins i tot a un o dos dies vista.

Un futur amb menys medicans però més intensos

El fet que la temperatura del Mediterrani estigui pujant és un factor important en la possible formació de més pertorbacions d'aquest estil. Diversos estudis han intentat entreveure quina relació pot tenir tot això amb el canvi climàtic i sobretot què podem esperar en el futur.

Un dels principals experts en la matèria és el doctor en física i meteoròleg de l'Aemet Juan Jesús González Alemán. Un estudi liderat per ell i publicat el 2019 augurava un futur amb menys medicans però més intensos. Segons González Alemán, el canvi climàtic farà que cada cop hi hagi més potencial perquè alguns medicans s'assimilin a un huracà de categoria 2, com va passar amb el Ianos, i durant la segona part del segle n'hi podria haver fins i tot de més intensos. L'estudi també augura que on més augmentaran aquests fenòmens serà al mar Jònic. Els mesos de tardor, quan el mar està més calent, seran també en el futur els més favorables per a la formació dels medicans més potents.

Tot el que envolta els medicans encara genera controvèrsia i debat entre la comunitat científica. Precisament, fa poques setmanes s'ha format un grup de treball finançat per la Unió Europea que durant els pròxims quatre anys ha de posar ordre en la manera com s'aborda la catalogació d'aquestes borrasques i n'ha de millorar el coneixement.

L'Apollo deixa 5 cinc morts i dos desapareguts

Durant els últims dies un altre medicà ha voltat pel Mediterrani afectant el sud d'Itàlia però també alguns sectors del nord d'Àfrica. El servei meteorològic italià el va anomenar Apollo i els seus efectes s'han notat sobretot a Sicília i al sud d'Itàlia, però també –en la seva fase més inicial– a la costa de Tunísia i Algèria. En total són 5 les persones que han mort i n'hi ha dues més de desaparegudes a causa dels aiguats. La pertorbació s'ha mantingut nou dies amb vida fins a morir el dia 2 a Turquia. La borrasca va arribar a provocar un vent màxim de 104 km/h. Entre el 25 d'octubre i l'1 de novembre s'han estimat acumulacions de més de 600 l/m² en alguns punts del Mediterrani central.