Acord de mínims a Glasgow que amenaça l'objectiu dels 1,5 graus

Glasgow (Enviat especial)A última hora d'aquest dissabte, quan ja pràcticament tots els estats donaven per tancat el més semblant a un acord "imperfecte", segons han reconegut moltes delegacions, el president de la COP26, Alok Sharma, ha hagut de consultar a peu dret petites correccions al text, anotades en una llibreta i escrites a mà, amb diferents negociadors: els Estats Units, la Xina, l'Índia, Suïssa o la Unió Europea. Han sigut les imatges finals d'unes converses, tan exasperants com esgotadores, que han dut a un pacte molt de mínims, sancionat gairebé més per defalliment de les parts que no pas per convicció i convenciment; al mateix temps, el reconeixement que, almenys per ara, potser no es podia fer més.

Un pacte que, en el millor dels casos, deixa en estat de respiració assistida l'objectiu més ambiciós de l'Acord de París (no superar els 1,5 graus centígrads d'escalfament del planeta per sobre dels nivells preindustrials l'any 2100) i que obre moltíssims interrogants sobre el nivell de compliment dels plans de reducció d'emissions. Però, en tot cas, Glasgow i la presidència britànica, en què s'havien posat massa esperances –decebudes veient el resultat final– no era cap estació d'arribada. Només ho ha sigut de sortida i amb una lentitud que amenaça qualsevol propòsit seriós de sostenibilitat.

Amb la sessió final ja iniciada, l'Índia –amb la complicitat de la Xina– ha proposat una modificació final en l'article 36, que inicialment apostava per "l'abandonament" progressiu del carbó i dels subsidis als combustibles fòssils, i que ha acabat en una fórmula que només parla de la "reducció". La delegada suïssa, Simonetta Sommaruga, i el delegat de la Unió Europea i vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, han expressat la seva profunda "decepció" per aquest canvi d'última hora, fet sense seguir els procediments habituals. Un mètode pel qual el president ha demanat disculpes al plenari de la COP26. Sommaruga ha afirmat en la seva intervenció que "diversos dels textos que es presenten avui estan clarament lluny de ser el millor denominador comú possible".

El que s'ha viscut a Glasgow en la pròrroga de la Cimera del Clima de les Nacions Unides ha mostrat els límits d'una negociació que ha d'arribar a una decisió final per consens de tots els participants. Alhora, ha de guardar un complex equilibri entre estats amb interessos diversos, si no divergents, i amb moltes circumstàncies econòmiques i socials també diferents: des de la dels grups de grans productors i consumidors de carbó (l'Índia, la Xina o Austràlia) fins als que basen l'economia en el petroli i el gas (l'Aràbia, Rússia), els països pobres i vulnerables –que reben més l'impacte climàtic–, i els de l'Europa Occidental i els Estats Units, que, d'acord amb la visió dels anteriors, són els causants en termes històrics de l'escalfament global, ja que han sigut els més grans emissors de gasos d'efecte hivernacle.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reconegut en un missatge penjat al seu compte de Twitter les limitacions de l'acord a què s'ha arribat. Guterres ha afirmat: "Com vaig dir a la inauguració, hem d'accelerar l'acció per mantenir viu l'objectiu dels 1,5 graus", un reconeixement explícit de la gravetat de la situació si es manté l'actual nivell d'emissions. Per aquesta raó, Guterres ha emfasitzat: "La ciència ens diu que la prioritat absoluta ha de ser la reducció ràpida, profunda i sostinguda d'emissions en aquesta dècada". En concret, caldria retallar les emissions el 45% per al 2030 en comparació amb els nivells del 2010. També ha dit: "No hem aconseguit aquests objectius en aquesta conferència. Però tenim alguns elements bàsics per continuar avançant". I s'ha referit als acords per posar fi a la desforestació o al 30% de les emissions de metà.

Les reaccions de les organitzacions ambientalistes presents a la COP26 com a observadores han sigut desiguals, com, de fet, consideren que ho és el text. Per exemple, Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace Internacional, creu que "l'objectiu d'1,5 graus a penes està viu", unes paraules que el president Sharma ha expressat de forma lleugerament més positiva: "Crec que podem dir que hem mantingut l'objectiu d'1,5 graus a l'abast, però el seu pols és feble. Només sobreviurà si complim aquestes promeses". Promeses que per Greta Thunberg són, segons ha expressat a les xarxes socials, només "bla, bla, bla".

Bla, bla, bla o promeses, s'hauran de fer realitat o no al llarg de la dècada present. La pugna per acabar amb el carbó i la resta de combustibles fòssils és, a la pràctica, un canvi radical de model de vida. Potser és el missatge polític més fort que surt de la cimera. La d'Egipte servirà per començar a testar si aquesta ha servit per apel·lar tot el planeta.