Johnson admet que "el risc de fracàs de la COP26 és colossal"
El primer esborrany de la declaració final demana als estats que presentin nous plans de reducció d'emissions el 2022
Glasgow (Enviat especial)Dos punts molt preocupants han sorgit aquest dimecres de la COP26 de Glasgow. El primer ha saltat a primera hora del matí, quan la presidència britànica ha publicat el primer esborrany de la declaració final, molt curt en ambició i objectius, que a la pràctica dona una puntada de peu endavant perquè els països presentin plans més concrets i més durs a finals de l'any vinent, durant la COP27 a Egipte, per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i permetre que l'Acord de París i els 1,5 graus d'escalfament màxim es mantinguin vius. Tècnicament és un avenç, perquè els nous plans de reducció d'emissions estava previst que es presentessin el 2025 (òbviament tard), però a la pràctica no s'adequa a la urgència de la crisi. Alhora, és l'assumpció implícita que amb les propostes i les promeses presentades fins ara no n'hi ha prou.
El segon punt ha sigut la declaració de Boris Johnson, primer ministre britànic, que de tornada a Escòcia ha assumit que "el risc de fracàs de la COP26 a Glasgow és colossal" i que de la cimera no en sortirà gran cosa: "Literalment, hi ha milers de milions de persones que estan preocupades pel canvi climàtic. I hem de ser honestos. La COP26 de Glasgow no ho solucionarà d'un cop. No aturarem el canvi climàtic aquí i ara. Això és impossible. Tothom ha de ser realista sobre això".
Johnson, que ha fet un altre viatge llampec a la seu de la cimera –aquesta vegada en tren– i que torna de nou a Londres, on continua immers i entretingut en diferents escàndols de corrupció que afecten el Partit Conservador, ha volgut transmetre una mica d'optimisme, però. "El que podem fer és, si les coses van bé en les hores que resten, siguin quaranta-vuit, cinquanta-dues, o fins i tot amb una pròrroga si cal, tot i que no ho voldria, que hi hagi la possibilitat de sortir d'aquí amb el primer full de ruta genuí per a una solució per al canvi climàtic".
Però si es basa en l'esborrany publicat, segons el parer de diferents organitzacions ecologistes, llavors no serà res més que l'habitual declaració diplomàtica plena d'equilibri intern, poc menys que pura filigrana. "No és un pla per resoldre la crisi climàtica, és una petició educada perquè els països facin més l'any que ve. La feina d'aquesta conferència sempre va ser reduir la xifra (d'escalfament global) a 1,5 ºC, però amb aquest text els líders mundials ho deixen per a l'any vinent", ha dit Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace International. Justament el que ha admès clarament Boris Johnson.
Per aconseguir el full de ruta, d'acord amb el judici que ha fet el primer ministre, és necessari que es resolgui la qüestió clau, és a dir, un acord financer entre el món ric i desenvolupat i els països del sud global en primera línia de la crisi climàtica. En aquest sentit, l'esborrany apareix com un "document molt desequilibrat" en què organitzacions com Powershift Africa troben a faltar les demandes clau [de finançament] dels països vulnerables", ha dit Mohamed Adow, director de l'entitat, amb seu a Kenya.
Retardar les solucions un any pot ser crucial. Perquè un dels aspectes que també reconeix el primer document és que la del 2020 al 2030 és una "dècada crítica" per passar de les paraules als fets. Fets que tant les Nacions Unides donen per fet que cal que siguin més contundents. Per això recorda als països de tot el món que "poden tornar a presentar nous plans climàtics (NDC) per al 2030 en qualsevol moment" i insta els estats a "actualitzar o renovar" els seus plans climàtics, els anomenats NDC (contribucions determinades nacionalment) abans de la següent COP27, que tindrà lloc a Egipte el novembre que ve. Les actualitzacions s'haurien d'haver presentat ja el 2020, i ho han fet més de 150 (d'un total de 197), però les segones NDC estaven previstes –segons l'Acord de París– per al 2025. Tot i això, la urgència afegida pels científics des d'aquella cimera a la capital francesa ja recomanava avançar-ho. En un altre punt de l'esborrany, però, es convida a tots els estats a reconsiderar a l'alça els seus objectius per al 2030 l'any 2023, encara un any més tard.
D'acord amb l'anàlisi de la prestigiosa coalició científica Climate Action Tracker, la humanitat s'encamina cap als 2,4 graus d'escalfament mitjà. Un dels pocs elements que convidarien a un cert optimisme del text publicat avui és que, per primera vegada, s'esmenten els combustibles fòssils –carbó, petroli i gas– com les causes de l'escalfament del planeta i es demana que per "limitar l'escalfament global a 1,5 °C l'any 2100 es requereix un procés ràpid i profund i una reducció sostinguda de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, inclosa la reducció global d'emissions de diòxid de carboni en un 45 % l'any 2030 en relació amb el nivell del 2010 i a la neutralitat cap a mitjan segle".
Capítol financer
L'esborrany de l'acord, de set pàgines, dedica especial atenció al capítol financer, que Johnson ha assenyalat com a fonamental. Els redactors del text observen amb gran preocupació que l'actual prestació de finançament climàtic per a l'adaptació [d'aquells països que més pateixen les conseqüències de l'escalfament mundial] és insuficient per respondre a l'empitjorament dels impactes". Els països en vies de desenvolupament acusen els països rics de no aportar prou fons. I el text "insta els països desenvolupats a augmentar urgentment la seva oferta de fons per a l'adaptació climàtica per respondre a les necessitats dels països en desenvolupament".
Sobre el fons de finançament per a la transició energètica dels països en desenvolupament, que a partir del 2023 hauria de ser de 100.000 milions de dòlars anuals, s'apunta igualment la voluntat que la xifra augmenti a partir del 2025. Amb tot, en una nova mostra de les limitacions i dificultats per aconseguir-los, l'esborrany de la declaració lamenta que "l'objectiu dels països desenvolupats de mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 encara no s'ha complert".
De fet, respecte al capítol financer, les delegacions dels països en desenvolupament han arribat amb una gran desconfiança a la Cimera de Glasgow, perquè "mentre que quan es vol, el món desenvolupat mobilitza tota mena de recursos, com hem vist per fer front a l'impacte de la pandèmia, per combatre el canvi climàtic es percep que no hi ha el mateix sentit d'urgència", han comentat a l'ARA fonts diplomàtiques presents a les negociacions.
En les pròximes hores el text continuarà sent debatut per les diferents delegacions. Fonts de la presidència confien arribar a una declaració final divendres a la tarda, quan s'hauria de tancar oficialment. Però les experiències anteriors demostren que l'estira-i-arronsa es pot allargar 24 o 48 hores més.
