COP26: els diners per compensar els països pobres, escull clau de les negociacions

Glasgow (Enviat especial)Falten poc més de trenta-sis hores per al tancament oficial de la Cimera de Glasgow i el més calent continua a l'aigüera. El president de la COP26, Alok Sharma, ha destacat aquest dijous que el capítol financer és el que més dificultats presenta en les negociacions, juntament amb el que es coneix com l'article 6, el que a l'Acord de París recollia la qüestió dels mercats de carboni i com els països compensen i negocien les seves emissions. "Estic preocupat per un nombre important de temes relacionats amb les finances [la compensació dels països rics als desenvolupats per adaptar-se i fer front a les conseqüències del canvi climàtic i la transició d'una economia basada en fòssils a una de neta] el dia abans que hem de concloure. I hi ha encara moltes dificultats, fins i tot en qüestions rutinàriament tècniques. Avui no pot tornar a passar, hem d’avançar", ha dit.

Al llarg d'aquest dijous han de continuar els contactes entre les diferents parts i, durant la matinada vinent la presidència britànica farà públic el segon esborrany de la declaració final. Sharma té la intenció, potser massa optimista, de cridar el plenari dels 197 països representats aquest divendres. "Encara no hem arribat on hauríem de ser. Ens queda molta feina per fer. El món ens està mirant i no ens podem permetre fallar", ha insistit Sharma.

Dimecres a la matinada es va difondre el primer esborrany, que ha sigut llegit pels diferents actors que intervenen en la COP26 de manera desigual, més ambiciós en el capítol de la mitigació d'emissions i molt més ambigu pel que fa a les finances.

Sobre aquest punt, l'exnegociador australià Richie Merzian, director del programa de Clima i Energia de l'Australia Institute, considera que el fons de 100.000 milions de dòlars anuals que el 2009, a la Cimera de Copenhaguen, van prometre els països rics als pobres –el compliment del compromís s'ha ajornat del 2020 al 2023– "només és un punt de partida, i es necessita molta més ambició". En el mateix sentit s'ha expressat la considerada arquitecta de l'Acord de París, del 2015, Laurence Tubiana. En una trobada amb l'ARA i altres mitjans destacats a Glasgow, ha afirmat que "el capítol financer podria arribar a bloquejar" la declaració final.

La història té un pes

Però el capítol financer té moltes arestes i presenta, en conseqüència, molts potencials entrebancs. Poc després de la intervenció del president Sharma, en una altra conferència de premsa, el negociador en cap de Bolívia, Diego Pacheco, parlant en nom del grup anomenat LMDC, de vint-i-dos països, que inclou la Xina i l'Índia, ha demanat la supressió completa de la secció de mitigació de la declaració final, prova de les enormes diferències que encara mantenen les parts implicades.

El col·lectiu LMDC no creu que els països pobres hagin de tenir els mateixos terminis i ambicions en matèria d'emissions que les nacions riques. "La història importa", ha dit. I ha afegit que seria impossible que molts membres del grup assolissin la neutralitat de carboni a mitjans de segle, com han subscrit. La petició és, en el millor dels casos, una altra manera de subratllar la necessitat dels fons per a la transició i la compensació pels efectes del canvi climàtic.

Tot i la crida de Pacheco, és pràcticament impossible que la secció sencera s'elimini d'un hipotètic acord final. Però suggereix que les mesures descrites sobre les retallades d'emissions es podrien alentir o bé adaptar ad hoc per als països rics i els que estan en desenvolupament. L'acord final necessita el consens de les 197 parts que participen en les converses.

La secció de mitigació inclou punts que intenten limitar l'escalfament global a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials. També insta els països a accelerar les actualitzacions de les seves promeses sobre emissions a finals del 2022. I, en aquest sentit, un altre punt que pot dificultar les converses és, d'acord amb Richie Merzian, la posició australiana. "És l'únic país ric que no ha presentat una actualització perquè el nivell d'emissions el 2030 permeti assegurar la neutralitat el 2050. I si un ric no ho fa, per què ho han de fer els països pobres".