Contradiccions i excesos del gran xou climàtic de Glasgow

LondresCues de fins a 2.000 persones a les entrades de la cimera; parts de Glasgow completament blindades davant de l'assistència de més de 120 caps d'estat i la recepció reial que Carles d'Anglaterra i la seva dona, Camilla Parker-Bowles, els ofereixen aquest vespre a la Kelvingrove Art Gallery; presència constant d'activistes a l'interior i als voltants del Green Scottish Campus, on té lloc la trobada oficial; Greta Thunberg al Festival Park fent un discurs després d'haver-se trobat amb la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, que es veu reflectida en la jove i en la seva empenta de militant per una causa concreta des dels 16 anys... El primer dia de la cimera de Glasgow s'ha saldat amb els desajustos habituals –potser inevitables– d'una mena de Jocs Olímpics de la salvació del planeta que han empetitit la capital industrial d'Escòcia i la seva xarxa d'establiments hotelers.

Però no només això. Perquè tot i que la cita s'ha retardat un any a causa d'una pandèmia que ha obligat a alterar els comportaments socials, tot i que la invocació a la distància de seguretat ha sigut norma des de fa gairebé vint mesos, la sala principal de la COP26 no s'ha adaptat a aquests imperatius. Així, els arbitraris dos metres, o el també arbitrari metre i mig de separació entre els delegats, han sigut poc més que un ideal, com els 1,5 graus en què es posa el límit per evitar el desastre. El fet és que la sala de negociacions més àmplia de la cimera de Glasgow només pot acollir fins a 144 delegats, tot i que hi ha 193 països que hi participen. Alguns representants, doncs, i es veurà en les pròximes hores, quan hagin marxat les fanfàrries i els líders i comenci la feina de debò, podrien quedar-ne fora. Patricia Espinosa, cap de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, s'ha queixat, segons han recollit diverses agències, que l’espai “no era suficient”.

Davant de l'evidència, l’organització britànica ha intentat introduir un sistema de regulació de l’accés per a les reunions tècniques, però ho ha hagut de descartar després de la resistència d'un grup de delegats, preocupats davant la possibilitat de quedar-ne fora. De moment, però, la preocupació ha arribat a tal extrem que fins i tot a través de l’aplicació de les Nacions Unides per a la Conferència s'ha advertit a tots els acreditats que l’assistència estava sent molt alta i, en conseqüència, es demanava recórrer a la presència virtual en comptes de la presencial o, en tot cas, reduir-la al mínim temps possible.

A la falta d'espai a la sala gran de la COP26 s'afegeix, també, per a l'anecdotari de la primera jornada, la contradicció de l'empremta de carboni que hi deixa el gran espectacle climàtic. La més gran de totes, sens dubte, la presència del president dels Estats Units. Un avió militar C17, l'helicòpter Marine One i més d'una vintena de vehicles en formen part. Biden ha aterrat a l'aeroport d'Edimburg poc després de les onze del matí per desplaçar-se, per carretera, amb l'habitual caravana cap a Glasgow.

Alguns dels activistes presents a Glasgow han fet alguns càlculs matemàtics del cost en emissions de la cimera. Un jet privat mitjà, no pas l'Air Force One, emet dues tones de CO₂ per cada hora de vol... L'empremta que deixa el ciutadà mitjà és de vuit tones a l'any. Uns 400 jets privats han arribat per a la COP i han provocat no poca congestió del trànsit aeri, cosa que ha obligat alguns avions a volar en cercles mentre no hi havia pistes disponibles.

L'exdiputat laborista Tom Harris hi treia ferro en un article aparegut en l'edició online del Daily Telegraph: "Els objectius globals per salvar el clima són més importants que si aquest o aquell polític arriba en jet privat o en bot inflable. Es tracta d'un tema global, i és l'acció global, no les eleccions individuals, el que està a l'ordre del dia". Però predicar amb l'exemple tampoc no fa cap nosa.