Compromís dels líders globals per aturar la desforestació el 2030
Més de 100 països, que representen el 85% dels boscos del planeta, prometen aturar la pràctica
LondresUn centenar llarg de líders mundials s'han compromès a Glasgow a aturar la desforestació del planeta l'any 2030, un dels processos que més contribueix al deteriorament del medi ambient. Alhora, 30 institucions financeres, que mobilitzen un total de 9 bilions de dòlars en actius, entre d'altres els fons d'inversió Aviva i Schroders, s'han compromès igualment a eliminar la pràctica dels seus portafolis i a no donar-hi cap suport econòmic a partir de l'any 2025.
El d'aquest dimarts ha sigut un dels primers grans anuncis de la COP26, que ha intentat afegir gotes d'optimisme després d'una jornada inaugural, la de dilluns, en què es van sentir greus tocs d'alerta, com el del secretari general de l'ONU, António Guterres, davant de l'impacte de l'escalfament global sobre el planeta.
La humanitat injecta gairebé 42.000 milions de tones de diòxid de carboni (CO₂) a l'atmosfera anualment. La immensa majoria és fruit de l'ús de combustibles fòssils, però una part substancial, al voltant del 16%, es deriva de com s'utilitza la terra. I la gran part de les emissions de l'ús del sòl és causada per la desforestació, especialment als tròpics. La tala indiscriminada d'arbres contribueix al canvi climàtic perquè esgota els boscos que absorbeixen grans quantitats del CO₂.
Justin Adams, director executiu de la Tropical Forest Alliance, ha assegurat que el nivell de les promeses suposarien "un punt d'inflexió" en la desforestació del planeta. "Mirarem enrere i podrem dir que aquí és on vam començar a canviar el rumb". Amb anterioritat, el 2014, es va signar un compromís semblant a Nova York, amb molts menys governs implicats. Però la iniciativa va acabar en fracàs.
L'acord, que el govern britànic, amfitrió de la cimera, qualifica de "primer i significatiu pas" de la COP26, inclou la signatura dels líders dels països que posseeixen més del 85 % dels boscos del món: entre d'altres, el Brasil, Indonèsia, Colòmbia, la República Democràtica del Congo, el Canadà o els Estats Units.
Tot i que el Brasil està entre els signants, sota la presidència d'un Jair Bolsonaro que no ha assistit presencialment a la trobada de Glasgow ha augmentat considerablement la desforestació. L'abril passat es va comprometre a aturar-la en arribar al 2030, decisió presa poc abans de retallar el pressupost per tenir cura del medi ambient.
Suport financer
Més enllà de la declaració inicial de bones intencions, encara no s'ha concretat com es vetllarà pel compliment del pacte. La lletra del compromís també assegura que hi haurà un suport financer internacional de 16.550 milions d'euros de fons públics i privats. En concret, dotze països donants s'han compromès a proporcionar -ne 10.350 milions de finançament públic entre el 2021 i el 2025.
Aquests diners haurien de donar suport a l'acció dels països en desenvolupament, inclosa la restauració de terres degradades, la lluita contra els incendis forestals i la promoció dels drets dels pobles indígenes i les comunitats locals.
A més, onze països i donants filantròpics també aportaran inicialment 1.300 milions d'euros per protegir els boscos de la conca del Congo. Aquesta és la zona on hi ha la segona selva tropical més gran del món, de vital importància per aconseguir disminuir els gasos d'efecte hivernacle des del punt de vista global, així com per al desenvolupament sostenible a la regió. Finalment, catorze països i més donants privats han ofert un mínim de 1.500 milions d'euros entre el 2021 i el 2025 per promoure els drets de tinença forestal dels pobles indígenes i les comunitats locals, i donar suport al seu paper com a guardians dels boscos i la natura. La resta de les quantitats compromeses, 6.200 milions d'euros, haurien de sortir de finançament del sector privat.
Comerç just i sostenible
Un altre dels aspectes que considera el nou acord és una nova declaració sobre comerç forestal, agrícola i de primeres matèries i productes bàsics. L'han subscrit 28 governs, que representen el 75% d'aquests intercanvis que, amb l'extracció, poden amenaçar els boscos. La declaració forma part d'un full de ruta dissenyat per garantir un comerç sostenible i reduir la pressió sobre els boscos, inclòs el suport als petits agricultors i la millora de la transparència de les cadenes de subministrament.
A més, deu de les empreses de logística més grans del món, que gestionen més de la meitat del comerç mundial de productes bàsics clau que poden posar en perill els boscos, com l'oli de palma o la soja, han anunciat que per a la COP27, que tindrà lloc a Egipte, establiran un pla compartit encaminat a aconseguir l'objectiu dels 1,5 graus de l'Acord de París.