La Cimera de Glasgow intenta posar data a la fi de l'ús del carbó

LondresÉs la jornada dedicada a l'energia a la COP26, i en les primeres hores del cinquè dia i en les últimes del quart s'han succeït tota mena d'anuncis optimistes tendents a fer creure que el món posarà fi a l'ús del carbó ben aviat, com a primer pas per acabar amb els hidrocarburs posteriorment. Així, vint-i-cinc països i institucions financeres, inclosos els Estats Units, el Regne Unit o el Canadà, han anunciat aquest dijous que han acordat posar fi al finançament públic directe dels projectes internacionals relacionats amb els combustibles fòssils a partir del 2023.

En principi, es calcula que gairebé uns 13.000 milions d'euros anuals podrien destinar-se a les iniciatives d'energia neta que s'alliberen de les dels fòssils. Entre les entitats financeres que s'hi han afegit hi ha el Banc Europeu d'Inversions, l'Agència Francesa de Desenvolupament i el Banc de Desenvolupament d'Àfrica Oriental. Però els màxims finançadors internacionals d'aquestes operacions, la Xina, el Japó i Corea del Sud, no s'hi han sumat.

Aquest anunci sobre finançament ha tingut lloc hores després que se'n fes públic un altre segons el qual un grup de 23 països s'han compromès a abandonar l'ús del carbó al llarg de la dècada del 2030, els més industrialitzats, i durant la del 2040 els menys. Alguns dels principals consumidors, com Polònia, el Vietnam, Xile o el Marroc, estan entre els signants. Però els més grans del món que en depenen, com ara Austràlia, l'Índia, la Xina i els Estats Units, no s'han adherit a aquesta segona promesa.

Aquest nou grup de 23 s'afegeix a l'aliança Powering Past Coal, que persegueix l'abandonament del carbó, i que ara ja integren 48 governs estatals, 48 de regionals i 69 organitzacions. En el mateix sentit, 20 països, inclosos el Vietnam, el Marroc i Polònia, s'han compromès a no construir noves plantes de carbó, coincidint amb els anuncis similars del Pakistan, Malàisia i les Filipines durant l'últim any, i basant-se en el No New Coal Power Compact, llançat al setembre per Sri Lanka, Xile, Montenegro i diversos socis europeus amb aquesta mateixa finalitat.

El carbó és la font d'energia que més tones de C02 envia a l'atmosfera i, en conseqüència, la que més contribueix al canvi climàtic.

En el cas de Polònia, un aclariment de la delegació present a la COP26 ha advertit que la fita de posar fi a l'explotació del carbó durant la dècada de 2040 s'ajusta perfectament "a l'acord del govern amb els sindicats, assolit l'any passat, per tancar totes les mines de carbó del país el 2049". A la pràctica, doncs, falten encara 28 anys perquè, en aquest cas, Varsòvia faci realitat el que ha signat.

En conferència de premsa celebrada aquest migdia a Glasgow, el president de la COP26, Alok Sharma, ha assegurat que "el carbó ja no és el rei". I tot i que s'ha refermat en els avenços anunciats avui, també ha dit que "estan sorgint reptes" a mesura que els negociadors intenten formalitzar els compromisos. Sharma ha insistit en què la transició del carbó a l'energia neta "ha de ser justa". Fins ara, a través de la COP26, s'han compromès al voltant de 18.000 milions de dòlars per ajudar a aconseguir-la.

óLa paraula promesa és el punt clau de la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i alhora el taló d'Aquil·les del circ ecologista que té lloc a Glasgow fins al 12 de novembre. De moment, la maquinària ben greixada del govern britànic i de l'ONU va produint titulars esperançadors a una velocitat per minut quasi impossible de pair.

I en el cas d'aquest dijous, tot el fum que produeix el carbó és un núvol que, a la pràctica, impedeix veure amb claredat què s'ha anunciat i l'impacte que pot tenir per assolir l'objectiu dels 1,5 ºC de l'Acord de París. Els compromisos, per exemple, no són vinculants i no s'ha establert cap mecanisme per forçar els signats a ajustar-se a la ja ambigua lletra del que subscriuen. Un altre dels aspectes subjacents és el suport financer. No s'ha especificat, tampoc, si els països rics finançaran el progressiu abandonament del carbó dels pobres.

Dubtes i contradiccions

Un altre dels aspectes dubtosos o buits evidents de l'acord per no finançar projectes relacionats amb la producció de les energies derivades dels fòssils és que la mesura no afecta en absolut el que fan els països en el seu territori.

En aquest sentit, no deixa de ser simptomàtic que, just al mateix temps que el govern britànic treu pit de les seves credencials verdes a la Cimera de Glasgow, estigui valorant l'obertura d'una nova mina de carbó a Cumbria (Nord-oest d'Anglaterra), la primera de nova planta que entraria en servei en trenta anys al Regne Unit. La decisió es prendrà una vegada hagi acabat la COP26.

Un altre projecte sobre fòssils en discussió al país és l'explotació d'un nou camp de petroli al mar del Nord, anomenat Cambo, situat a l'oest de les illes Shetland. Es creu que el jaciment conté uns 800 milions de barrils. El ministre per a Escòcia del govern britànic, Alister Jack, ha assegurat que el nou enclavament hauria de tenir el "100%" del vistiplau de totes les administracions, i ha argumentat que seria "una ximpleria pensar que només podem abandonar el petroli i el gas" de forma immediata i no amb una transició ordenada. També la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha refusat oposar-s'hi.

Com en el cas anterior, la decisió definitiva es coneixerà una vegada la Cimera de Glasgow hagi deixat d'ocupar els grans titulars informatius.

La fi del finançament públic de projectes internacionals sobre fòssils ja va tenir un primer compromís l'abril passat, quan set països europeus (el Regne Unit, França, Suècia, Dinamarca, Espanya, Alemanya i els Països Baixos) van anunciar aquesta iniciativa, ara ampliada a altres estats en el marc de la COP26.

Una investigació d'Oil Change International i Friends of the Earth EUA feta pública també aquest dijous ha comptabilitzat que entre el 2018 i el 2020 les institucions de finances públiques internacionals i els bancs de desenvolupament dels països del G20 han aportat almenys 155.000 milions d'euros a tota mena de projectes basats en combustibles fòssils. La xifra és gairebé el triple de la quantitat invertida en suport a les energies renovables, que els dos grups, adverteixen, "s'han estancat des del 2014".