Ara o d’aquí una estona?
Les cimeres del clima de l’ONU em fan pensar en una observació que em va fer un fill meu quan era petit. Va preguntar-me que quan sortiríem al carrer, vaig contestar-li “ara” i a continuació es va posar la jaqueta i se'n va anar a la porta del pis. Al cap d’uns segons, quan va comprovar que jo encara no m’havia ni aixecat de la cadira, va tornar passadís enrere i em va preguntar: “Però tu, quan dius «ara», vols dir que passarà en aquell moment o al cap d’una estona?”
Els líders mundials reunits a Glasgow diuen “ara” en totes les cimeres, en totes les llengües, en tots els discursos. Ahir, sense anar més lluny, vam sentir presidents i primers ministres fent crides a l’acció urgent del tipus: “Necessitem resultats avui, no demà”, "El més frustrant és que venim aquí a parlar del canvi climàtic i continuem igual o pitjor”, “El resultat és avui, no demà”, “No hi ha més espai”, “Ja no estem pensant en el futur dels nostres fills o nets, sinó en el nostre propi futur”, “Per favor, que això sigui productiu”.
Els líders polítics mundials diuen “ara” però pensen "d'aquí una estona”. I això que saben perfectament que, pel que fa al canvi climàtic, d’estones no en queden gaires. ¿Són mala gent, o són pitjors que nosaltres (diguem-ho així)? Alguns, els negacionistes, sí, esclar. Però, en general, i tenint en compte que en el canvi climàtic no hi ha ni salvació nacional ni individual, és evident que la immensa majoria de líders creuen que el problema és massa gran perquè depengui d’ells, que pensen en el PIB, en l’atur d’ara i en les eleccions d’ara, sense oblidar que amb l’actual nivell de desenvolupament tècnic i científic els canvis necessaris per adreçar el canvi climàtic tocarien els interessos de tot el que cotitza a borsa i afectarien la manera de viure de tothom. De manera que aniran pactant pegats, mentre converteixen els seus discursos de la Cimera del Clima en un gran monument a la contradicció entre l'"ara" i el “d’aquí una estona”.
