El 10% més ric és responsable de la meitat de les emissions globals de CO2

BarcelonaEl 10% més ric de la població mundial, uns 800 milions de persones (dels 7.000 milions que vivim al planeta), és responsable de la meitat de les emissions globals de CO₂ actuals. I ho seguiran sent el 2030. Aquesta minoria és responsable del 49% de les emissions mundials i el 2030 les reduiran una mica però encara emetran el 48% del total global. Són les dades d'un informe elaborat per Oxfam Intermón en el marc de la cimera del clima de Glasgow, la COP26, que posa negre sobre blanc a com les grans desigualtats socioeconòmiques globals també tenen un impacte important en l'emergència climàtica. L'estudi calcula també les emissions futures de cada sector de població i projecta que el 2030 els més rics del planeta hauran emès ells sols gairebé tot el pressupost de carboni que té el món per evitar l'1,5 ºC d'escalfament global.

Agafant com a referència els compromisos estatals de reducció presentats davant de l'ONU, les anomenades contribucions determinades nacionalment (NDC), els autors de l'informe preveuen que l'1% més ric del planeta (uns 80 milions de persones) emetrà el 2030 un 25% més del que emetia l'any 1990. Una tendència contrària al que demana la ciència, que és retallar a la meitat les emissions mundials en aquella data. Si ens fixem en aquesta petita minoria de l'1% més ric del món resulta que emet el 15% del total de CO₂ global i el 2030 pujaran al 16%. I això vol dir que emeten el doble que la meitat de la població mundial, el 50% més pobre, que és responsable només del 7% de les emissions globals i pujarà al 9% el 2030.

Traduït en emissions per càpita, vol dir que els més rics dels rics emetran el 2030 fins a 30 vegades més del que haurien d'emetre per aconseguir que la temperatura global no pugés més d'1,5 ºC. "Això vol dir 30 vegades més del que es pot permetre el planeta", remarca des de Glasgow el responsable de justícia climàtica d'Oxfam, Jacobo Ocharan.

2,2 tones per cap

Els científics han determinat que cada persona del planeta pot emetre un màxim de 2,2 tones de carboni a l'any (una quantitat que s'hauria d'anar reduint progressivament) per poder mantenir l'escalfament global per sota de l'1,5 ºC, el límit que fixa l'Acord de París i que evitaria els pitjors efectes de l'emergència climàtica. L'electricitat que utilitzes, els transports que agafes i el teu consum no haurien de superar aquesta xifra d'emissions. A tall d'exemple, agafar un vol interoceànic ja afegeix al teu compte més de 2 tones de carboni (més de 3 si és amb escales), gairebé tot el que es pot emetre en un any. "El 50% de la població més rica del planeta (el 10% més ric i el 40% considerat classe mitjana) ja estem emetent per sobre d'aquest pressupost per càpita", explica Ocharan.

De fet, el 40% de la població mundial considerada classe mitjana i on s'inclou bona part de la població catalana (són els que cobren més de 8.400 dòlars anuals), estan emetent ja el doble del límit, unes 5 tones per càpita a l'any, mentre que els pobres del món, que avui són el 50% de la població global, n'emeten molt menys, menys d'una tona anual de mitjana.

Però el 10% de població mundial més rica (més de 47.500 euros a l'any) n'emet més de 20 tones per càpita, nou cops més del que hauria d'emetre. I d'entre aquests, els que estan dins l'1% més ric de tots (més de 150.000 euros a l'any) emeten més de 70 tones anuals per càpita. Les projeccions diuen que aquestes emissions baixaran fins a 67,7 tones anuals per càpita l'any 2030, però tot i així seguiran estant més de 30 cops per sobre del que es necessita per complir el límit d'1,5 ºC d'escalfament global.

"La geografia de la riquesa canvia"

Per mantenir aquest límit, el món només pot emetre 18 gigatones de CO₂ d'aquí al 2030. Però, segons l'estudi d'Oxfam, si els governs compleixen les promeses de reducció que han fet davant l'ONU, el 2030 haurem emès el doble d'aquesta xifra.

"Això té a veure amb les seves pautes de consum bàsic, perquè la seva factura de la llum potser no és tan diferent de la nostra però és el seu estil de vida el que contribueix a generar més CO₂", explica Ocharan. "Els compromisos estatals per al 2030 no suposen cap canvi en aquestes desigualtats", diu l'expert. Què caldria doncs per canviar-ho? Ocharan ho té clar: "Una transformació absoluta de tots els sectors de producció i canviar a un model econòmic que no es basi en el creixement: només es parla de vendre cotxes elèctrics però no de vendre menys cotxes", diu.

Però qui són aquests 80 milions de superrics, els responsables del 15% de les emissions globals? "La geografia de la riquesa està canviant", adverteix Ocharan. Avui dia, el 37% d'aquest grup és dels Estats Units i el 14% de la Xina, amb un 11% europeu. Però el 2030 s'espera que la majoria siguin xinesos (23%) i els nord-americans quedin en segon lloc (19%). Fins i tot l'Índia, amb un 11% d'aquest grup, superaria els rics europeus, que ja seran només un 4% del total de població més rica del planeta.